Joaquim Vallespí i Pòlit (Torroella de Montgrí, 9 de març del 1885 - 5 de gener del 1961) va ser un músic, violinista, instrumentista de flabiol i trombó, i compositor, molt vinculat a la cobla-orquestra Els Montgrins.

Biografia FillEnric Vallespí i Simón (La Bisbal d'Empordà, 1859 - Torroella de Montgrí, 1931) aprengué música (clarinet i tenora) amb l'Avi Gich (fiscornaire, director de La Taponera i de la cobla-orquestra La Vella de Palafrugell) i amb Frederic Torrent Torrat (instrumentista de flauta, tible i contrabaix, futur membre de la Principal de Palafrugell). Després de passar per algunes petites formacions comarcals, vers el 1880 va ser contractat per l'orquestra Els Fatxendes de Sabadell. La seva estada al prestigiós conjunt s'acabà quan acudí a la crida que li feu en Pere Rigau per incorporar-se a la seva cobla Els Barretons, primer, i a l'orquestra "La Juventud Torroellense" (1884) després. En Rigau i en Vallespí fundaren, al 1884, una nova cobla-orquestra que agafaria força anomenada, Els Montgrins, i l'Enric Vallespí hi romangué fins al 1908, quan el substituí el seu fill Enric. El pare encara tocà a l'altra cobla torroellenca, "La Lira", entre 1908 i el 1924, abans de retirar-se de la música. A banda d'instrumentista de tenora i clarinet, també ensenyà música. i germàEnric Vallespí i Pòlit (Torroella de Montgrí, 20 de febrer del 1891 - ?) va aprendre música amb el seu pare, Enric Vallespí i Simon, amb el seu germà Joaquim i amb en Pere Rigau. Al 1908 s'incorporà als Montgrins com a intèrpret de tenora, clarinet i saxòfon, i romangué a la formació gairebé tota la seva carrera. Acabada la guerra, i després d'un període d'absència forçat per circumstàncies, tornà a la cobla, en feu de representant (19461958) i sembla que fins i tot tingué la propietat del conjunt registrat a nom seu () Clarinetista notable, hom en destacava l'execució de fragments d'òperes italianes (I puritani, de Bellini, Rigoletto, de Verdi) en adaptacions per a orquestra i clarinet solista; i el rosinc Jaume Brunet, Jaumet de Roses,+ li compongué expressament un concert per a clarinet i orquestra. Vallespí feu també de professor de música, amb alumnes com en Joan Lassús i Colomeda (l'Escala, 1901-1996), Joan Roviras (Joan de Verges), Joaquim Ribas (Quim de Serra) i Pere Cortada.Josep Vallespí i Pòlit (Torroella de Montgrí, 2 d'agost del 1895 - ?) va ser un distingit intèrpret de contrabaix. Encetà la seva formació musical fent cornetí amb en Martí Vidal (músic dels Montgrins al 1907). Al 1913 entrà a la "cobla La Lira", i al 1916 -després de dirigir breument l'orfeó de l'Ateneu de Torroella- es reuní amb els seus germans Enric i Joaquim als Montgrins. Les circumstàncies el forçaren a canviar d'instrument, i prengué classes de contrabaix de Pere Valls i Duran, professor del Conservatori de Música del Liceu. Amb el mestratge d'aquest, esdevingué un intèrpret de grans facultats que restà vinculat als Montgrins fins al 1939. Acabada la guerra, els germans Vallespí deixaren la cobla torroellenca i en Josep entrà immediatament de contrabaixista a la Principal de la Bisbal, on s'estigué la resta de la seva carrera, fins al 1960. De les seves interpretacions, hom en destaca la recreació que feia del primer temps de la Simfonia Inacabada de Schubert, de fragments de Shéhérazade de Rimski-Kórsakov, de les danses d'El príncep Ígor de Borodín, del poema Canigó de Martínez Valls… Tingué per deixebles molts músics de cobles gironines: Joan Calsina (Montgrins), Josep Viader (La Principal de Girona), Martí Puntí (Amoga), Francesc Capellas (Principal de la Bisbal), Miquel Tauler (cobla Baix Empordà), Joan Fabra Bassegoda (cobla Girona). El tenora i compositor Ricard Viladesau, company de rengles a la Bisbal, li dedicà la sardana L'avi Pito al 1960. La filla d'en Josep, Anna Vallespí, també es dedicà al conreu de la música. d'una famíliaAnna Vallespí i Dalmau, filla de Josep Vallespí, va ser pianista i professora de música. Estudià amb Josefina Pastells i, juntament amb una condeixeble, Anna M. Pardo, al 1975 establí una acadèmia de música a la Bisbal d'Empordà. A l'1 d'octubre del 1980 guanyà les oposicions a professora del conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, on ensenyà durant molts anys. Al llarg de la seva carrera tingué per alumnes, entre d'altres, la professora de música i directora de corals Imma Pascual, i la soprano Maite Mer. Morí el 15 de novembre del 2009 ( i ) de músics, Joaquim Vallespí es formà artísticament amb el seu pare Enric Vallespí, amb Pere Rigau i amb Josep Pi (que li ensenyà harmonia i composició). El 1903, i juntament amb en Vicenç Bou, entrà a la cobla Els Montgrins i hi romangué durant dècades; al conjunt hi coincidí amb els seus germans Enric (que hi entrà al 1908) i Josep (1916), i hi exercí les funcions de representant, a partir del 1909, i de director musical des del 1930. El 1936 hagué de plegar de la formació torroellenca, i durant un temps formà part de la cobla-orquestra Emporitana, de Verges, abans de tornar als Montgrins el 1942, d'on sortí el 1945. S'enrolà a la Principal de l'Escala, on coincidí amb en Josep Blanch i Reynalt, i on es jubilà. Morí a Torroella.

Com a compositor, fou autor de més de 110 sardanes, moltes de les quals enregistrades per la mateixa cobla Els Montgrins, així com altres peces de cant (caramelles, estudiantines) o ballables. Ensomni va ser la peça guanyadora per votació popular de la primera "Audició Comentada de Sardanes Oblidades" que l'"Agrupació Sardanista Escalenca L'Avi Xaxu" va fer al gener del 2010, en el marc dels actes previs a la proclamació de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana. Part del fons documental d'en Vallespí va ser lliurat pels seus germans al "Museu de la Sardana" de Girona, i el Museu de la Mediterrània de Can Quintana, a Torroella, custodia instruments del músic.

Algunes de les seves interpretacions al violí adquiriren fama: Aires bohemios, de Pablo Sarasate; María de Padilla o Souvenir (extret d'un concert de Haydn). En altres facetes, va ser professor de música, i tingué per deixebles en Ricard Parés, l'Agustí Monguilod, en Joaquim Ferrer, en Joaquim Juanmiquel, en Joan Sadurní i altres. També es dedicà al cant coral, amb la direcció de l'"Orfeó Torroellenc" (del 1933), que el distingí atorgant-li la Batuta d'Honor. En una vessant diferent de la música, publicà poesies a la revista local Emporium. L'ajuntament de Torroella el distingí donant el seu nom a un carrer de la vila.

Obres Katime, fox Sardanes Selecció Aires del Ter (1949), enregistradaDC Anneta (1939), obligada de tible Avel·lina (1918), enregistradaDisc de 78 r.p.m. Ref A 138.601 Cala Ferriola (1926), enregistradaDisc de 78 r.p.m. Ref 102.089 Del cor als llavis (1929) Des d'enllà de la mar (1953), amb lletra d'Andreu Tey i Garriga Ensomni (1936), amb lletres de Jaume Falcó i Jané i de Francesc Graells, enregistradaDC Ref. 91.0855-22 Encisada (1905) Esbojarrada (1930), obligada de tenora i tible Estoig de perles (1905) Flors i violes (1916) Francesca (1936), obligada de tenora i fiscorn, enregistradaLP Ref. FLP 103 Frisança (1909), obligada de tenora i fiscorn Joiosa (1927), enregistradaDisc de 78 r.p.m. Ref. 182.058 Lluna de mel (1924), enregistradaDisc de 78 r.p.m. Ref. 101.137 Organyà (1950), enregistradaDC Ref. AVS 5.2142 Picarols (1918), obligada de tible Plenitud (1927), obligada de tenora, enregistrada pels Montgrins amb Lluís Cotxo de solista Primaveral (1915), obligada de tible La troba del grallaire (1914), obligada de tible, enregistradaDisc de 78 r.p.m. Ref. A 135.654 Una refilada (1929), obligada de tible Vol d'aliga (1928), obligada de tenoraDC Ref. AVS 5.1663 Volves de neu (1917), obligada de tible, enregistrada

Enregistraments

Notes

Referències

Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Músics torroellencs Categoria:Morts a Torroella de Montgrí Categoria:Compositors de sardanes baix-empordanesos Categoria:Violinistes catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1961 Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1885