Vincent Gerard Nichols (nascut el 8 de novembre de 1945) és un cardenal de l'Església Catòlica, Arquebisbe de Westminster, president de la Conferència Episcopal Catòlica d'Anglaterra i Gal·les i cap de l'Església catòlica a Anglaterra i Gal·les. Anteriorment havia servit com a Arquebisbe de Birmingham entre el 2000 i el 2009. El 22 de febrer de 2014 el papa Francesc va admetre Nichols al Sacre Col·legi Cardenalici.
Biografia Vincent Gerard Nichols va néixer a Crosby, Lancashire, fill de Henry Joseph i Mary (nascuda Russell) Nichols, ambdós professors. De petit volia ser camioner, però sentí la crida vers el presbiterat d'adolescent.
Estudià al St Mary's College, Crosby, entre 1956 i 1963. D'allà ingressà al Venerable English College, Roma. Va ser ordenat per l'arquebisbat de Liverpool el 21 de desembre de 1969. Va obtenir la llicenciatura en teologia de la Pontifícia Universitat Gregoriana el 1970.
En tornar a Anglaterra, Nichols estudià a la Universitat de Manchester durant un any, cursant un postgrau en teologia el 1971 i especialitzant-se en la teologia de St. John Fisher. Va fer de vicari la parròquia de Santa Maria de Wigan i com a capellà dels instituts St John Rigby i Sant Pere de Wigan.
El 1974 va rebre un màster en educació per la Universitat Loyola de Chicago, i el 1975 va ser destinat a l'església de Santa Ana d'Edge Hill. En total, Vincent Nichols passà 14 anys a l'arxidiòcesi de Liverpool. El 1980 va ser nomenat director de l'institut d'Upholland. A més, va ser membre del consell arquebisbal.
Nichols serví com a Secretari General de la Conferència Episcopal Catòlica d'Anglaterra i Gal·les entre 1984 i 1993. A més. Va ser moderador del Comitè Steering del Consell d'Esglésies per Gran Bretanya i Irlanda entre 1989 i 1996. Va presidir el Servei d'Educació Catòlica des de 1998.Elena Curti, "Pastor with a political touch," The Tablet 11 abril 2009, 6
Carrera episcopal El 5 de novembre de 1991, Nichols va ser nomenat bisbe auxiliar de Westminster i bisbe titular d'Othona pel papa Joan Pau II. Rebé la seva consagració episcopal el 24 de gener de 1992 de mans del cardenal Basil Hume, OSB, amb l'arquebisbe Derek Worlock i el bisbe Alan Clark com a co-consagradors a la catedral de Westminster.
Amb només 46 anys, era el bisbe catòlic més jove del Regne Unit. Com a lema episcopal trià Fortis Ut Mors Dilectio, "L'Amor és més fort que la mort"
Com a bisbe auxiliar, Nichols serví com a vicari de Londres Nord. Va ser nomenat membre del comitè de finances del Fons Nacional Catòlic el 1994 i del Comitè de la Conferència episcopal d'Anglaterra i Gal·les pels col·legis romans el 1995, i esdevingué Enllaç episcopal de la Conferència Episcopal per la Conferència Nacional de Secretariats Financers Diocesans el 1996.
El 1998 va ser fet president del Departament de la Conferència Episcopal per l'Educació Catòlica i la Formació, així com President del Servei d'Educació Catòlica. Nichols representà els bisbes europeus al sínode de bisbes de 1998 d'Oceania, i va ser secretari especial del sínode de bisbes per Europa al setembre de 1999. Va presidir l'enterrament del cardenal Hume el juny de 1999.
Arquebisbe de Birmingham Nichols va ser nomenat vuitè arquebisbe de Birmingham el 15 de febrer del 2000. Succeint a Maurice Couve de Murville, va ser instal·lat com a arquebisbe el 29 de març següent. Va rebre el pal·li de Joan Pau II a Roma el 29 de juny del 2000, Festivitat de Sant Pere i Sant Pau, al mateix moment que Cormac Murphy-O'Connor el rebia com a metropolità de Westminster. Abans del seu nomenament com a arquebisbe de Birmingham, Nichols va ser considerat per substituir el cardenal Hume com a arquebisbe de Westminster.
El 2001 Nichols esdevingué president del comitè de direcció de l'oficina catòlica per la protecció dels infants i els adults vulnerables. També és patró del International Young Leaders Network, amb seu a Blackfriars, Oxford. El 2009 va ser nomenat President de la Comissió d'Escoles, Universitats i Catequesi del Consell de Conferències Episcopals europees. És l'encarregat episcopal dels tres seminaris anglesos fora del Regne Unit, el Royal English College de Valladolid, el Beda College i el Venerable English College de Roma. És assistit per l'arquebisbe Arthur Roche, secretari de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments i per Mark Jabalé, bisbe emèrit de Menevia. Com a mínim visita una vegada cadascun dels seminaris durant l'any acadèmic.
El 2005 va fer de comentarista a la retransmissió de la BBC del funeral del papa Joan Pau II.
En virtut del seu estatus com a ordinari de la diòcesi de Birmingham, Nichols era president del Cos de Govern de la Universitat Newman. Nichols ha estat avocat de la causa de canonització del cardenal John Henry Newman. Nichols supervisà l'intent de traslladar les seves restes de la tomba a Worcestershire fins a l'Oratori, al centre de Birmingham, el 2008, però quan s'obrí la tomba no hi havia restes humanes recuperables.
Nichols va escriure dos llibres: Promise of Future Glory i Missioners.
Arquebisbe de Westminster miniatura|Nichols a la catedral de Westminster Nichols va ser nomenat onzè arquebisbe de Westminster pel papa Benet XVI el 3 d'abril de 2009, instal·lant-se solemnement el 21 de maig de 2009. L'arquebisbat, seu Primada de l'Església catòlica a Anglaterra i Gal·les, serveix a 472.600 fidels. Es digué que va ser el mateix Benet XVI qui va escollir Nichols després que la Congregació pels Bisbes no aconseguís arribar a un consens.
Durant el temps previ al seu nomenament, el nom de Nichols havia estat citat repetidament com a possible successor de Murphy-O'Connor, i el seu nom era l'únic que estava a totes les ternes. Un grup de bisbes anglesos, així com un Membre del Parlament havien expressat la seva preocupació per la promoció de Nichols a Westminster al Nunci apostòlic, Faustino Sainz Muñoz, senyalant l'ambició de l'arquebisbe.
En la seva decisió d'acceptar el desafiant rol d'Arquebisbe de Westminster, Nichols va dir que «simplement vaig respirar fondo i vaig dir "sí"» Succeí el cardenal Cormac Murphy-O'Connor, que havia arribat a l'edat de retir dels 75 anys al 2007. El cardenal Murphy-O'Connor va descriure el seu successor com a competent, compassiu i experimentat.
Com s'esperava, Nichols va ser elegit President de la Conferència Episcopal d'Anglaterra i Gal·les per aclamació unànime el 30 d'abril de 2009.
Rebé el seu segon pal·li del papa Benet XVI a Roma el 29 de juny del 2009, la Festivitat de Sant Pere i Sant Pau.
Va ser nomenat membre de la Congregació pels Bisbes el 16 de desembre de 2013 pel papa Francesc. El 19 de febrer de 2014 va ser nomenat membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals.
Elevació al cardenalat El 12 de gener de 2014 el papa Francesc anuncià que Nichols seria creat cardenal al consistori que se celebraria el 22 de febrer de 2014. Nichols va ser formalment elevat al Sacre Col·legi Cardenalici el 22 de febrer de 2014, rebent la tradicional birreta vermella i l'anell d'or en una cerimònia celebrada a la basílica de Sant Pere. Va ser creat cardenal prevere de Santissimo Redentore e Sant'Alfonso in via Merulana.
Opinions Si bé havia estat considerat com a liberal, hom considera que Nichols s'ha traslladat cap a posicions més conservadores. S'ha suggerit que va ser resultat del consell que va rebre de l'arquebisbe Worlock convertir-se en més "amigable pel Vaticà" si volia progressar en la jerarquia eclesiàstica. Abans de la seva entronització com a Arquebisbe de Westminster, va ser vocal en defensar la reputació de l'Església Catòlica, notablement criticada per la BBC pel que anomenava una programació "esbiexada i hostil", que contribuí a la decisió que la BBC no emetés la sitcom d'animació Popetown.
L'agost de 2010, Nichols expressà el seu suport vers els murmuris sobre l'emergència de l'ensenyament catòlic que apareixia al llenguatge del govern de coalició. En particular, està entusiasmat per les oportunitats ofertes per la crida de David Cameron per a una Gran Societat. Nichols va dir que «ens dona una experiència d'estar conjuntament en un lloc que converteix les coses una mica al seu cap». Va expressar emoció davant el potencial de la Coalició i revelà que ell s'havia desil·lusionat amb l'Administració del Treball. «L'últim govern era massa general. En l'intent de crear un estat que ho proporcionés tot, va acabar perdent el contacte amb la gent que estava tractant de servir.»Archbishop Vincent Nichols interview A l'abril del 2011, però, va mostrar-se crític vers l'efectivitat de la Big Society, dient que «Tot està molt bé per oferir discursos sobre la necessitat d'una major activitat de caràcter voluntari, però cal que hi hagi algunes solucions pràctiques. La Gran Coalició […] no té dents […] i no ha de ser utilitzat com un mantell per emmascarar les retallades centrals.»Archbishop Vincent Nichols interview
Escàndol d'abusos a infants Mentre que era arquebisbe de Birmingham va haver de respondre dels casos d'abús sexual que van aparèixer a la diòcesi. Entre els seus primers actes públics com a arquebisbe de Westminster va ser una declaració sobre la qüestió dels escandols d'abusos sexuals a Irlanda després d'un informe del govern sobre el funcionament de les escoles industrials. Segons va dir: «Cada vegada que hi ha un simple incident d'abús a l'Església Catòlica és un escàndol. I estic content que sigui un escàndol.» Malgrat tot, va rebre crítiques àmpliament sobre la qüestió dels preveres que no havien confessat els seus crims, en afirmar «per això cal valentia, i no hem d'oblidar que aquesta falta taparà tot el bé que van poder fer.»
Relacions interreligioses Nichols va participar àmpliament en la producció del document CBCEW de 1996 Common Good and Catholic Social Teaching, on els bisbes catòlics criticaven la retòrica de la cobdícia en un moviment interpretat com una aprovació de Nou Laborisme.
El 2004 va intervenir de manera destacada en una discussió sobre l'ofensa religiosa contra la llibertat artística quan va criticar el Birmingham Repertory Theatre per representar l'obra Behzti (Deshonor), representant escenes d'abús sexual i assassinat en un temple sikh. Va sostenir que la comunitat sikh havia actuat d'una manera «raonable i mesurada» en la representació de les seves preocupacions. «Una deliberada, encara que fictícia, violació del lloc sagrat de la religió sikh degrada als llocs sagrats de totes les religions. Les persones de totes les creences, per tant, poden sentir-se ofeses per aquesta funció.»
Al març del 2009 va permetre que a la capella catòlica d'una escola a Birmingham es fes servir per la commemoració del naixement del profeta Mahoma, amb un debat intereligiós a la capella, causant una certa controvèrsia local. Nichols defensà la localització de la celebració, dient mitjançant el seu portaveu que «el diàleg cristianisme/islam ocupa un lloc important a l'agenda de l'Església Catòlica.»
Al novembre del 2009 va oferir flors a l'altar de les deïtats durant una visita al temple hindú de Neasden. Quan l'acció ocasionà comentaris de la premsa, els detalls de l'episodi van ser eliminats de la pàgina web de l'arquebisbat de Westminster.
Homosexualitat