El tonkawa és una llengua extingida i aïllada, nadiua d'Oklahoma, Texas i Nou Mèxic, Estats Units. Era parlada pels tonkawes i es va extingir pel 1940.
Alfabet i fonètica Sistema d'escriptura Alfabet Pronunciació Alfabet Pronunciació c a /a/ h /h/ a• k /k/ e /e/ e• l /l/ i /i/ m /m/ i• n /n/ o /o/ p /p/ o• s /s/ u /u/ t /t/ u• w /w/ x /x/ y /j/ ' or ?
Vocals El tonkawa té 10 vocals:
Vocal anterior Vocal posterior Vocal curta Vocal llarga Vocal curta Vocal llarga Vocal curta Vocal llarga Vocal tancada i u Vocal mitjana e o Vocal oberta a
Les vocals es produeixen en cinc parells que posseeixen diferent quantitat vocàlica (això és, vocals curtes vs. vocals llargues). En els parells de vocals posteriors i mitjanes anteriors, els vocals curtes són fonèticament més baixes que les seves contraparts tancades: (/ i / → vocal pretancada [ɪ]), (/ e / → vocal semioberta [ɛ]), (/ o / → vocal semioberta [ɔ]). Les vocals obertes (/ a, aː /) varien entre les articulacions central i posterior: [a~ɑ, aː~ɑː].
Morfologia i fonètica Infinitiu Present simple (subjecte) Present progressiu (subjecte) Present simple (objecte) Present progressiu (objecte)notox (cultivar)notxoʔ (ell cultiva)notxonoʔ (ell està cultivant) wentoxoʔ (ell els cultiva)wenotxonoʔ (ell els està cultivant)pitsen (tallar)pitsnoʔ (ell talla)pitsanoʔ (ell està tallant)weptsenoʔ (ell els talla)weptsenanoʔ (ell els està tallant)salkox (fer mala cara)salkoʔ (ell fa mala cara)salkenoʔ (ell està fent mala cara)wesalkoʔ (ell fa males cares)wesalkenoʔ (ell està fent mala cara)nepaxkox (fumar)nepaxkoʔ (ell fuma)nepaxkenoʔ (ell està fumant)wenpaxkoʔ (ell els fuma)wenpaxkenoʔ (ell els està fumant)netlox (xuclar)netloʔ (ell xucla)netlenoʔ (ell està xuclant)wentaloʔ (ell els xucla)wentalenoʔ (ell els està xuclant)
Exemple de text El següent text són les primeres frases de Coyote and Jackrabbit, de Harry Hoijer. ha•csokonayla ha•nanoklakno?o xam?al?a•y?ik. ?e•ka tanmaslaka•low hecne•laklakno?o lak. ha•csokonayla "?o•c!" noklakno?o. "?ekanesxaw sa•ken nenxales!" noklakno?o. ?e•ta tanmaslaka•lowa•?a•lak hewleklakno?o. Glossa: Coiot / anava al llarg de, e.d. / en la planura. Quan ho va fer així / Llebre / ell estava jaient, e.d. / (acusatiu). Coiot / "Oho!" / va dir, e.d. "Cavall / meu / l'he trobat!" / va dir, e.d. i aleshores / aquesta llebre menc. / ell l'atrapà, e.d.
En aquesta glossa, e.d. és una abreviatura de "està dit", i menc. de "ell mencionat".
Bibliografia Hoijer, Harry. (1933). Tonkawa: An Indian language of Texas. New York: Columbia University. (Extract from Handbook of American Indian languages, Vol. 3). Hoijer, Harry. (1946). Tonkawa. in Harry Hoijer et al., Linguistic Structures of Native America, 289-311. Hoijer, Harry. (1949). An Analytical Dictionary of the Tonkawa Language. Berkeley, CA: University of California Publications in Linguistics 5. Hoijer, Harry. (1972). Tonkawa Texts. Berkeley, CA: University of California Publications in Linguistics 73. Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. "The Tonkawa Language: Pronunciation Key." Internet: <http://www.tonkawatribe.com/culture/language.htm > October 12, 2005. Noske, Roland. (1993). A Theory of Syllabification and Segmental Alternation. With studies on the phonology of French, German, Tonkawa and Yawelmani. Tübingen: Niemeyer. Phelps, Elaine F. (1973). Tonkawa, Sundanese and Kasem. Some problems in Generative Phonology. Ph.D. dissertation, University of Washington, Seattle. Phelps, Elaine F. (1975). Iteration and Disjunctive Domains in Phonology. Linguistic Analysis 1, 137-172.
Enllaços externs The Tonkawa Language , inclou un diccionari online Tonkawa Indian Language OLAC resources in and about the Tonkawa language
Categoria:Llengües ameríndies aïllades Categoria:Llengües d'Oklahoma Categoria:Llengües ameríndies mortes