La calúmnia (títol original en anglès: The Children's Hour) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Wyler i estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.

Argument En una regió d'alt nivell dels Estats Units, Karen i Martha, dues velles amigues (es van conèixer quan estudiaven), aconsegueixen, després de començaments difícils, rendibilitzar el seu pensionat privat per a noies. Karen és promesa amb el doctor Joe Cardin del qual Martha és una mica gelosa. Les dues directores sorprenen freqüentment una de les seves petites pensionades, Mary Tilford, mentint desvergonyidament. Castigada, i irritada contra les seves professores, la noia, amb el suport d'una de les seves companyes, Rosalie, a qui fa xantatge després d'haver descobert que és cleptòmana. D'aquesta, conta a la seva riquíssima àvia Amelia Tilford que ha vist les dues directores tenir relacions inconfessables. Com una reguera de pólvora, tots els pares retiren les seves filles del pensionat que queda de seguida desert. Després d'un procés perdut, les dues joves, la reputació de les quals ha quedat destruïda, encara estan confrontades a altres proves: el dubte s'ha instal·lat en l'esperit del promès de Karen i les seves esposalles s'han trencat mentre Karen i Martha són objecte d'un voyeurisme constant de part de la gent masculina del lloc. En el seu aïllament i sota aquesta pressió, Martha comença a perdre peu i reconeix a Karen que pensa portar-li realment des de sempre aquest amor prohibit de què han estat acusades. Després que les mentides de la noia responsable del rumor hagin estat fortuïtament descobertes per la seva mare, Martha es suïcida sota el pes de la seva culpabilitat.

Repartiment Audrey Hepburn: Karen Wright Shirley MacLaine: Martha Dobie James Garner: El Doctor Joe Cardin Miriam Hopkins: Lily Mortar Fay Bainter: Amelia Tilford Karen Balkin: Mary Tilford Veronica Cartwright: Rosalie Sally Brophy: la mare de Rosalie Mimi Gibson: Evelyn

Premis i nominacions Premis 1962: Golden Laurel al millor paper femení dramàtic per Shirley MacLaine Nominacions 1962: Oscar a la millor actriu secundària per Fay Bainter 1962: Oscar al millor vestuari per Dorothy Jeakins 1962: Oscar a la millor direcció artística per Edward G. Boyle i Fernando Carrere 1962: Oscar a la millor fotografia per Franz F. Planer 1962: Oscar al millor so per Gordon Sawyer 1962: Globus d'Or al millor director per William Wyler 1962: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Shirley MacLaine 1962: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Fay Bainter

Producció miniatura|Exteriors al Shadow Ranch Guió i muntatge Shirley MacLaine, en les memòries, considera que l'obra de Lillian Hellman ha estat traïda pel director William Wyler que . La majoria d'aquestes escenes han estat restituïdes en la versió DVD (2004).

Rodatge Exteriors a Los Angeles, Califòrnia: Shadow Ranch,<ref>Ranch que ha estat ocupat per diversa gent del cinema: els guionistes Colin Clements i Florence Ryerson (El Mag d'Oz), el director i guionista Ranald MacDougall (Pànic a l'escena, The World, The Flesh and the Devil, The Subterraneans). </ref> Vanowen Street, West Hills, Los Angeles.

Acollida Variety:Extret de la crítica publicada el 31 de desembre de 1960 The Cinematic Threads:Extret de la crítica de Matthew Lotti publicada el 2013 a Cinematic-threads.com.

Temes i context Aquesta pel·lícula ha estat ocultada des de les seves primeres exhibicions amb crítics qualificant-la d'emmidonada i de demostrativa... Segona adaptació de la peça de Lillian Hellman, aquesta versió pateix, segons Variety, d'estar pasada de moda.

Audrey Hepburn sortia tota premiada del recent i immens èxit dEsmorzar amb diamants de Blake Edwards, mentre Shirley MacLaine havia estat saludada per a la seva precedent prestació a L'apartament de Billy Wilder (1960).

Aquesta pel·lícula en blanc i negre es desenvolupa quasi només en interiors, cosa que confereix una certa austeritat a una història ja difícil a tractar.Shirley MacLaine, My Lucky Stars , William Wyler ha decidit de realitzar el remake de la seva versió de 1936 (These Three) respectant, aquesta vegada, la intriga original de l'obra teatral. En la seva primera versió, havia invertit els papers: dues dones estaven enamorades del mateix home, cosa que en va fer una pel·lícula convencional i fàcil de tractar.El que relata Shirley MacLaine en les seves memòries (pàg. 284): Però l'acció és constantment rellançada per moltes molles dramàtiques evitant maniqueisme i grans números melodramàtics d'actors que hauria estat temptador desplegar. Hi ha molts gestos esbossats, mirades intenses i amoroses mai explicitades pels diàlegs. En alguns moments, la pel·lícula té fulgors de Nouvelle Vague com l'escena de la revelació al cotxe d'Amelia Tilford o els primers plans destrossats de Karen. La seqüència del xoc de «l'explicació», on Karen queda ensordida i Martha interrogativa, la primera en l'exterior i la segona a l'interior, és una escena completament muda on els plans fixos recorden els de Antonioni a la seva pel·lícula La notte'' estrenada al començament del mateix any. La realització i l'atmosfera són més british que americanes. A part de Miriam Hopkins, qui continua sent hollywoodienca en la composició del seu personatge desplaçat, les actrius han estat justament apreciades. És clar, que en primera línia, Hepburn i MacLaine són constantment destacables, però cal igualment mencionar l'actuació de Fay Bainter, sòbriament d'Actors Studio.

Referències

Categoria:Pel·lícules dramàtiques dels Estats Units Categoria:Pel·lícules basades en obres de teatre Categoria:Pel·lícules sobre l'educació Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de la dècada del 1960 Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre Categoria:Remakes de pel·lícules Categoria:Pel·lícules del 1963 doblades al català Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1961 Categoria:Pel·lícules dirigides per William Wyler Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT dels Estats Units Categoria:Pel·lícules ambientades als Estats Units