El Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 500cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 500 cc. Coneguda com a "classe de 500 cc" (en anglès, 500 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre i , esdevenint MotoGP a partir de la temporada de .

Història

La classe de 500 cc s'ha disputat de forma ininterrompuda durant 53 anys, des del naixement del Mundial fins a la temporada de 2001. Durant més de mig segle, doncs, ha estat la categoria amb major cilindrada (tret de les temporades de 1977 a 1979, en què va existir el mundial de Fórmula 750) i també la més prestigiosa. Al seu temps, era coneguda com a la "Categoria Reina" del motociclisme.

La història de la categoria es divideix en dues etapes: la primera, dominada per motocicletes europees i motors de 4 temps i la segona, dominada per motocicletes japoneses amb motors de 2 temps. Els motors de 4 temps havien dominat totes les edicions del campionat fins al , però l'arribada dels japonesos va fer canviar els tipus de motors i orientar-los fermament a la tècnica dels dos temps a partir de la següent temporada. De fet, durant la dècada del 1970, l'evolució dels materials i els nous sistemes de refrigeració líquida havien resolt definitivament els tradicionals problemes de ruptura dels motors (per culpa, especialment, de la manca de qualitat dels components i sobretot, de l'excés de temperatura). Amb motiu del del , celebrat el 29 d'agost al circuit de Nürburgring, es va registrar la darrera victòria d'una moto de 4 temps en una cursa de 500cc (juntament amb la darrera victòria de la llarga carrera de Giacomo Agostini, qui hi guanyà amb la MV Agusta).

Durant els darrers 25 anys de la història de la classe de 500 cc, es va produir un augment progressiu i continu de la diversitat tecnològica entre les motos de producció "de carrer", normalment de quatre temps, i les de competició, totes de dos temps, cosa que posà de manifest la impossibilitat de transferir a les cadenes de producció les millores tecnològiques experimentades a les curses, amb el consegüent malbaratament de recursos tècnics i econòmics. Finalment, la categoria va ser suprimida un cop acabada la temporada del i substituïda d'ençà del 2002 per la nova MotoGP. Aquesta nova "categoria reina" preveu una diversificació dels límits de pes i de cilindrada per als motors de dos i quatre temps, amb l'objectiu evident de fomentar l'ús de aquesta segona tecnologia.

Reglament La darrera versió del reglament per a la categoria dels 500cc (vigent del al 2001), establia un pes mínim de les motocicletes de 100 kg per a motos amb motors bicilíndrics, 115 per a les tricilíndriques i 130 per a les de quatre cilindres.

Pel que fa a la identificació de la motocicleta, els espais porta-números (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser grocs amb els números negres.

Criteris de puntuació El primer criteri per a assignar punts als pilots, adoptat el 1949, ha experimentat nombroses variacions al llarg de la història, fins al punt que, aplicant a cada campionat els criteris dels següents o anteriors, de vegades resulta un guanyador diferent del títol de pilots o del de constructors. Del 1949 al existia un límit de resultats vàlids per tal d'evitar que, amb una sèrie ininterrompuda de bones classificacions, afavorides sovint per pilots retirats durant la cursa, es pogués arribar a guanyar el campionat sense haver obtingut cap victòria en Gran Premi. El 1976, en canvi, es van considerar només les sis millors posicions: havent dividit el campionat en dues meitats, es van considerar vàlids els tres millors resultats de les cinc primeres curses i els tres millors de les cinc darreres de la temporada.

Pel que fa a l'aspecte numèric de la puntuació, el 1949 es van assignar punts als primers cinc pilots classificats de cada cursa, a més d'un punt a l'autor de la volta més ràpida. L'any següent, es van assignar punts als sis primers classificats, eliminant el punt addicional per a la volta ràpida. Del al , la puntuació es va ampliar cada vegada més fins a arribar als 15 primers classificats, mentre que el 1993 es va modificar amb l'increment de la puntuació dels tres primers classificats.

Per a l'assignació dels punts relacionats amb el títol de constructors, es consideren els punts assignats als pilots, però només se sumen els obtinguts per la millor posició en cursa de cada equip.

Models destacats Són nombrosos els models de motocicleta de Gran Premi que han fet història dins la categoria dels 500cc. Per tal d'esmentar-ne alguns, cal recordar aquests:

AJS E90 500 "Porcupine" Aprilia RSW 500 Cagiva C594 Cagiva V593 Cagiva C589

Gilera 500 4C Honda NSR 500 Honda NS 500 Honda NR 500 Kawasaki KR500

Moto Guzzi 8 cilindres MV Agusta 500 3C Norton 500 Manx Suzuki RGV G 500 Yamaha YZR 500

Galeria d'imatges

Llista de campions Edició Any Pilot Motocicleta 1949 Leslie Graham AJS 1950 Umberto Masetti Gilera 1951 Geoff Duke Norton 1952 Umberto Masetti Gilera 1953 Geoff Duke Gilera 1954 Geoff Duke Gilera 1955 Geoff Duke Gilera 1956 John Surtees MV Agusta 1957 Libero Liberati Gilera 1958 John Surtees MV Agusta 1959 John Surtees MV Agusta 1960 John Surtees MV Agusta 1961 Gary Hocking MV Agusta 1962 Mike Hailwood MV Agusta 1963 Mike Hailwood MV Agusta 1964 Mike Hailwood MV Agusta 1965 Mike Hailwood MV Agusta 1966 Giacomo Agostini MV Agusta 1967 Giacomo Agostini MV Agusta 1968 Giacomo Agostini MV Agusta 1969 Giacomo Agostini MV Agusta 1970 Giacomo Agostini MV Agusta 1971 Giacomo Agostini MV Agusta 1972 Giacomo Agostini MV Agusta 1973 Phil Read MV Agusta 1974 Phil Read MV Agusta 1975 Giacomo Agostini Yamaha 1976 Barry Sheene Suzuki 1977 Barry Sheene Suzuki 1978 Kenny Roberts Yamaha 1979 Kenny Roberts Yamaha 1980 Kenny Roberts Yamaha 1981 Marco Lucchinelli Suzuki 1982 Franco Uncini Suzuki 1983 Freddie Spencer Honda 1984 Eddie Lawson Yamaha 1985 Freddie Spencer Honda 1986 Eddie Lawson Yamaha 1987 Wayne Gardner Honda 1988 Eddie Lawson Yamaha 1989 Eddie Lawson Honda 1990 Wayne Rainey Yamaha 1991 Wayne Rainey Yamaha 1992 Wayne Rainey Yamaha 1993 Kevin Schwantz Suzuki 1994 Mick Doohan Honda 1995 Mick Doohan Honda 1996 Mick Doohan Honda 1997 Mick Doohan Honda 1998 Mick Doohan Honda 1999 Àlex Crivillé Honda 2000 Kenny Roberts Jr Suzuki 2001 Valentino Rossi Honda

Estadístiques miniatura|Mick Doohan amb l'Honda NSR500 el 1990 El pilot més titulat d'aquesta categoria és Giacomo Agostini, amb vuit campionats mundials guanyats, seguit per Mick Doohan amb 5 i per Geoff Duke, Mike Hailwood, Eddie Lawson i John Surtees, amb 4 campionats cadascun.

Pel que fa a la distribució dels 53 títols de fabricants atorgats a la classe de 500 cc, la marca amb més èxit és MV Agusta, que n'ha guanyat 16, seguida per Honda amb 13 i Yamaha amb 9. Entre les marques campiones del món també hi ha Suzuki (7 títols), Gilera (5 títols), Norton (2 títols) i AJS amb un sol títol (el primer, el 1949).

En total es van disputar 580 Grans Premis de 500cc, i els pilots amb el major nombre de victòries individuals són Agostini amb 68, Doohan amb 54 i Hailwood amb 37. Pel que fa als fabricants, les tres primeres posicions estan ocupades per Honda amb 156 victòries, seguida de MV Agusta amb 139 i Yamaha amb 120.

Campions múltiples Pilot Títols Giacomo Agostini 8 Mick Doohan 5 Mike Hailwood 4 Eddie Lawson 4 John Surtees 4 Geoff Duke 4 Kenny Roberts 3 Wayne Rainey 3 Freddie Spencer 2 Phil Read 2 Barry Sheene 2 Umberto Masetti 2

Títols per nacionalitat PaísTotal 17 14 14 6 1 Rhodèsia 1 Total 53

Referències

Enllaços externs

Web de MotoGP