Olià és un poble al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).

El poble està situat a 5,5 quilòmetres del municipi de Bellver de Cerdanya, 45 quilòmetres de la Seu d'Urgell i a 185 quilòmetres de la ciutat de Lleida.

Forma part de la Batllia, comarca natural pirinenca formada per diversos municipis de la Cerdanya que comprèn la zona on la vall del Segre esdevé de nou ample i planera, va formar part de la sotsvegueria del Baridà. Actualment, la Batllia, comprèn els municipis de Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor, Riu de Cerdanya i també moltes entitats de població que formen part d'aquests municipis.

Per mor de l'aïllament la història del poble no és gaire documentada. Primer s'associa al terme de Santa Eugènia de Nerellà i l'any 1857 passa a formar part del municipi de Bellver de Cerdanya. Al terme hi ha mants edificis d'interès, com ara l'Església de Santa Eugènia de Nerellà, famosa per la inclinació del campanar, conegut com la Torre de Pisa Ceretana. També es conserva l'Estudi, que fou una antiga escola tancada durant la dècada de 1960 arran de la política de concentració escolar promoguda en aquell moment. Des del poble de Nas, situat prop d'Olià, hi ha el Mirador de Nas (1225 m) des d'on es poden veure tota la Cerdanya. És catalogat com un dels millors i més extraordinaris miradors de la comarca.

Cal ressaltar que tant històricament com encara actualment les entitats d'Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà, són considerats pobles germans. Santa Eugènia té una església i un cementiri annex. Antigament Nas tenia una petita església anomenada Església de Sant Nazarí que avui dia no existeix, a més a més, celebren conjuntament llur festa major el tercer diumenge d'octubre. miniatura|Rètol d'entrada a Olià

Toponímia El topònim Olià -Olia al - és d'origen llatí i aniria lligat a un gentilici romà –Olius– associat a un «fundus». S'associa a «fundus» perquè el poble està situat al fons d'una vall, vorejat per les muntanyes del Serrat de Nas i el Roc Teixó.

El topònim Olià presenta la terminació -à, comú les zones catalanoparlants, que equival etimològicament i semànticament a la terminació -ano, comú a les penínsules Itàliques i Ibèriques. Les paraules acabades amb -án són comuns a Occitània i Aragó i per acabar, la terminació -ain, comú a Navarra. Aquestes terminacions acompanyen antics antropònims corresponents als romans, en aquest cas a un «AULIUS» o «AULUS»

Situació Localització Olià està situat a 1080 m d'altitud, al peu del Serrat de Nas i al sud-oest del municipi de Bellver de Cerdanya, entre Pi i Nas.

Està delimitat al nord i al nord-oest pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, per on hi passa la ruta GR-150 (Camí dels Bons Homes). A l'oest hi ha un antic caminet anomenat Camí de Bellver. Al sud-oest hi trobem un carrer que duu a la Font d'Olià. Al sud hi ha la Carretera de Santa Eugènia que porta a l'entitat de Santa Eugènia i al municipi de Bellver. Al sud-est hi ha el poble de Santa Eugènia de Nerellà. A l'est hi han les muntanyes del Roc Teixó i del Serrat de Nas, també més a prop hi ha el Bosc del Pla d'Esconsa i finalment al nord-est es troba el poble Nas.

Indrets del poble Per a nombrar els carrers del poble fins llavors sense nom (Barri Únic d'Olià) van consultar la casa Cal Vicenç qui va indicar el nom més convenient per a cada carrer, per exemple, el Carrer de Teixerà va rebre aquest nom perquè duu fins a una zona geogràfica anomenada Teixerà.

L'entrada principal del poble, provinent de Bellver, s'anomena Camí de Santa Eugènia o Carrer del Pedró. Aquest carrer finalitza al centre del poble; a la Plaça d'Olià, què és la principal plaça car que se situa al centre del poble. A la part sud es troba el Camí de Bellver què és l'antiga carretera, actualment però, un caminet.

I per acabar, el Carrer de Teixerà que es una ruta no asfaltada que enllaça Olià amb Pi. Aquesta ruta és coneguda com a GR-150 o Ruta dels Segadors.

El sòl urbà El nucli d'Olià és un dels nuclis menys poblats del municipi de Bellver, encara que ha experimentat un creixement de població significatiu entre els anys 2005 i 2013 d'un 50%. El sòl urbà representa una extensió de 26.557 m2, un potencial de 80 habitatges i una densitat de 30,12 hab/ha. El sòl públic representa el 24% del total del sòl urbà consolidat (2% espais lliures, 18% xarxa viària, i 4% d'equipaments) i el sòl privat el 76% restant majoritàriament amb edificació ceretana.

El POUM determina la següent qualificació del sòl urbà d'aprofitament privat: 26% zona d'ordenació tradicional ceretana, 32% de nova ordenació ceretana, 8% de zona d'ordenació ceretana de baixa densitat edificada i 6% pendent d'edificar i un 4% de verd privat. L'edificabilitat total és de 0,63 m2st/m2 sòl i presenta un sostre potencial màxim de 16.802 m².

Geografia física miniatura|Vegetació als boscos d'Olià La població està rodejada per boscos espessos de pinedes i freixeres, principalment. I també en menor quantitat per verns, salzes, roures, avellaners, ginebrers, moreres i xops. Així mateix hi han camps de conreu dedicats a l'agricultura.

Clima El clima de la comarca és del tipus mediterrani, transformat per la muntanya, per això la major part de la població es concentra a les riberes.

Situat al cor del Pirineu català, manifesta un clima de muntanya, a l'hivern es fan presents les freqüents nevades i també les fortes gelades. Pel que respecta al nucli d'Olià el clima és fred, freqüentment a l'hivern hi han fortes nevades i la temperatura és molt baixa, no oblidem que el poble es troba a 1080 m d'altitud. També són destacables les glaçades a l'hivern, fet que, causa que els camps és cobreixin d'un tel blanc (rosada) de bon matí.

Prova de les fortes nevades que és donen cada hivern a la Cerdanya és que al febrer de 2018 es va produir una de les nevades més abundants dels últims quinze anys al Pirineu català. A la Cerdanya va ésser excepcional, ja que no s'hi veien registres així, en quantitat i extensió, des de 1996. A la Batllia feia deu anys que no veien tanta neu. Es van produir gruixos de neu de més de mig metre, puntualment fregant el metre. Ensenyament informà que 1.000 alumnes no van poder assistir a classe, de fet, la nevada va obligar a suspendre el servei de transport escolar a moltes zones de tota la comarca de la Cerdanya. El temporal també va provocat talls en el subministrament elèctric i milers de veïns de la Cerdanya es van quedar sense llum en diverses poblacions, com Bellver de Cerdanya —i pobles— afectant 2.010 clients. Al final de la nevada es van registrar gruixos de neu al Pirineu entre 40 i 80 cm; localment, prop de 100 cm a les cotes més altes.

De nou, és registraven nevades històriques. I es que la zona de la Batllia rebia la primera nevada d'hivern de l'any 2018. Es va produir durant el cap de setmana dels dies 27 i 28 d'octubre de 2018, quan la temperatura va caure entre cinc i dotze graus i la cota de neu va baixar des de 2.000 fins a 900 metres. A més a més la nevada provocà talls a les carreteres i dificultà les tasques de recerca de dos excursionistes que s'havien perdut des de dissabte.

Jaciments S'ha trobat fins a dos afloraments localitzats a la carretera d'Olià cap a de Nas. Tots dos es troben al marge dret, uns 50 m abans de la bifurcació cap a Olià, segons es ve des de la carretera que es dirigeix a Santa Eugènia. (Localització: Latitud: 420 21 '23 "N. Longitud: 10.440 38).

El primer d'ells s'anomena "Olià 1" i es troba en un revolt i es tracta d'un nivell d'argiles d'uns 25-30 cm de gruix. És destacable la presència de restes de petxines de mol·luscs en aquest aflorament. El segon es troba a uns 15 m del primer seguint la carretera cap a Olià. Presenta una formació de sorra de fins a 3,5 m d'alçada i a sostre d'aquestes una capa d'argiles groguenques, d'uns 50 cm de potència. Aquest aflorament es va nomenar com a 'Olià 2 ".

En el camí del Serrat de Nas trobem un conjunt d'afloraments que s'inicien uns 25 m abans d'arribar a Santa Eugènia, i condueix 33 cap a la part més occidental del Serrat de Nas i, posteriorment, segueix el curs del riu cap a Ridolaina. Els afloraments, en concret, se situen a uns 500 m de Santa Eugènia, al marge esquerre d'aquest camí, després de la desviació que condueix a Cal Quela. (Latitud: 420 21 '28 "N. Longitud: 10 43 '39).

Aquests afloraments estan compostos per dipòsits al·luvials. El primer d'ells es troba format a base de lignits que no segueixen una estratificació clara. El segon, distanciat uns 25 m del primer en direcció al Serrat de Nas, està compost per un nivell de sorres d'uns 2 m de potència que es troba per sobre d'una capa de lutites. El tercer jaciment a uns 30 m del segon seguint el camí cap al Serrat de Nas, es troba ensorrat per una potència d'uns 4 metres de sorres amb un nivell d'argiles de color gris.

Torrent de Carcadés El riu més proper és el riu Segre. El Torrent de Carcadés o Carcadès és un petit rierol afluent d'aquest, que passa molt a prop del poble. Aquest torrent travessa la Batllia fins al Cadí-Moixeró.

Roc Teixó

El Roc Teixó és una muntanya situada a la vora del poble d'Olià. A causa d'aquesta muntanya els habitants d'Olià gaudeixen de menys hores de sol a l'hivern. Aquesta muntanya està plena d'arbres, com ara pins i freixes.miniatura|Serrat de Nas, des d'Olià

Serrat de Nas

El Serrat de Nas és una muntanya rocosa localitzada prop del poble de Nas i damunt del poble d'Olià.

Té una altitud d'uns 1225 metres aproximadament. Al nord d'aquesta muntanya hi ha el poble de Nas i al peu es forma el poble d'Olià. Consecutivament, hi ha la muntanya del Roc Teixó per la dreta i el Pla de Nas per darrere. La carretera de Nas puja rodejant la muntanya, i al cim es troba un mirador situat a l'entrada del poble de Nas, des del qual s'aprecien unes increïbles vistes de gran part de la Cerdanya.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Olià està al bell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, per tant tot el poble i tota la zona gaudeixen d'una fauna animal i natural altíssima.

També s'inclouen dintre el Cadí-Moixeró els pobles de Nas i Santa Eugènia. A part dels bells paisatges i un fantàstic mirador al poble de Nas, també en ressalten la diversitat tant en flora com en fauna i les diverses rutes que hi passen. A Bellver de Cerdanya hi ha el Parc de Monterròs, on s'hi pot fer un recorregut veient gran diversitat d'animals i plantes.

Fauna miniatura|Serres del Cadí-Moixeró des del Pla de Nas|278x278px Ocells Els ocells són els veritables protagonistes del parc. Destaca en primer terme el gall fer, molt difícil de veure pels seus hàbits solitaris i per les característiques del seu hàbitat. Un altre poblador dels boscos és el picot negre, que viu a les avetoses, als boscos de pi i a les fagedes del massís. En els cingles més frescals i humits, podem trobar el pela-roques, un petit ocell insectívor que s'enfila pels penya-segats de manera sorprenentment àgil. Altres espècies d'ocells sedentaris que podem trobar en els ambients alpins són la llucareta, el trencapinyes, la gralla de bec vermell i la gralla de bec groc. Crien al massís però l'abandonen després de l'estiu la merla de pit blanc i la merla roquera. A l'estatge montà, podem trobar el pica-soques blau, la piula dels arbres, la verderola, el pinsà borroner i la becada. El xoriguer gros i l'àliga marcenca són rapinyaires que nien al massís, preferentment a les cingleres més inaccessibles. De nit, al fons de les valls durant els mesos d'estiu, podem trobar el petit xot i un gran nombre de gamarussos.

Mamífers Cal destacar l'isard. Altres mamífers de mida menor són el conill, l'esquirol, el talpó roig, la musaranya cuaquadrada, la marmota i el teixó. Pel que fa als carnívors trobarem la guineu, la marta, la mustela i el gat fer.

Rèptils i amfibis