Walter Horatio Pater (Shadwell, al sud-est de Londres, Anglaterra, 4 d'agost de 1839 - Oxford, 30 de juliol de 1894) va ser crític literari, escriptor d'assaigs i historiador de l'art. En l'àmbit professional va destacar fonamentalment com a professor de la Universitat d'Oxford, i per seus escrits teòrics (els quals indubtablement van contribuir a definir i establir l'esteticisme).
Biografia Walter Pater va néixer el 4 d'agost de 1839, molt a prop de Shadwell, Anglaterra.BRAKE, Laure. Walter Pater: Writers and their Work, Playmouth: Northcote House Publishers Ltd, 1994. Pág. 1 Era el petit de quatre germans fills del metge Richard Glode Pater. El 28 de gener del 1842, quan només tenia tres anys va morir el seu pare, i el 1853 amb catorze anys, va morir la seva mare.BRAKE, Laurel. Walter Pater: Writers and their work. Playmouth: Northcote House Publishers Ltd, 1994. Aquest fet va marcar el seu pensament posterior sobre la brevetat de la vida. Juntament amb els seus germans, es va traslladar a Enfield (Londres) on va poder assistir a Enfield Grammar School i va ser alumne de forma individual pel director.
El 1853, va ser enviat a The King's School, (Canterbury), on la bellesa de la catedral va fer una impressió que romandria en ell tota la vida. Allà, Pater va llegir els primers volums de Modern Painters de John Ruskin i així va descobrir el món de l'art. Va guanyar una exposició a l'escolta amb la qual va poder accedir, el 1858 a Queen's College (Oxford).BRAKE, Laurel. Walter Pater: Writers and their work. Playmouth: Northcote House Publishers Ltd,1994. Pàg. 8-14 Entre el 1857 i 1858, va tenir una primera fase de dubte religiós,FLETCHER, Iain. Walter Pater, Londres, Longmans, green & Co, 1959 paral·lelament al seu inici de creació poètica.
Al llarg dels seus estudis universitaris, Pater va adquirint una àmplia cultura llegint obres de Gustave Flaubert, Gautier de Costes de La Calprenède, Henry Swinburne, William Makepeace Thackeray, George Berkeley, David Hume, Thomas Carlyle, John Stuart Mill, Thomas de Quincey, John Keats, Walter Scott. És en aquesta època que Pater tradueix regularment obres de Gustave Flaubert y de Charles Augustin Sainte-Beuve.RAINIER MC QUEEN, John; LEVEY, Michael. The Case of Walter Pater, Londres, Thames and Hudson, 1985. Probablement va ser a Alemanya, on Pater passava les seves vacances i on la seva família estava instal·lada, que el citat aprengués alemany i en conseqüència, comencés a llegir obres de Johann von Goethe, de Georg Wilhelm Hegel i d'altres filòsofs alemanys.
El 1862 va morir la seva tieta, i es va fer càrrec de les seves dues germanes, les quals es va endur a Anglaterra. La menor d'elles, Clara (1841 – 1910), va dedicar-se a l'educació de dones i després entre 1898 i 1900 impartirà classes a Londres. Des de la seva infància Pater tenia interès per ser pastor anglicà, però de la mateixa manera que molts dels seus seguidors del moment, va perdre definitivament la fe en Òxford. En ser denunciat davant del Bisbat de Roermond, es va veure obligat a renunciar i des d'aleshores es va dedicar a una formació universitària. Al voltant dels 1860, Pater va decidir quedar-se a Oxford on, igual que la seva germana, va impartir classes particulars i posteriorment, gràcies als seus coneixements d'idioma i filosofia alemanya, va obtenir un lloc en la Brasenose College (1864).BRAKE, Laurel. Walter Pater: Writers and their work. Playmouth: Northcote House Publishers Ltd,1994. Pàg. 11, 13 Allà va desenvolupar la seva carrera professional. A finals de la dècada (1869), va instal·lar-se definitivament amb les seves dues germanes.
Durant la seva maduresa, va escriure regularment a la revista Fortnightly Review BRAKE, Laure. Walter Pater: Writers and their Work, Playmouth: Northcote House Publishers Ltd, 1994. Págs. 12, 16, 25-29, 32, 47, 48 mentre escrivia diferents essajos de les seves obres més conegudes. El 1876, publicà Romanticism (Romanticisme) a la revista The Macmillan's Magazine i va escriure diferents articles que varen ser publicats a les revistes Contemporary Review, The Oxford Magazine o Harper's New Monthly Magazine entre d'altres.
El 30 de juliol del 1894 Walter Pater morí, deixant a les seves dues germanes Clara (qui moriria el 1910) i Herster (qui moriria el 1922). El seu germà (William), nascut quatre anys abans, ja havia mort. La relació entre ells està poc documentada, però sembla que va ser freda i distant.
Obres Primeres publicacions Les primeres obres que es coneixen de Pater van ser escrites el 1856, quan tenia disset anys. Eren un conjunt de poemes entre els quals hi havia St Elizabeth of Hungary (Santa Elisabet d'Hungria), The Chant of the Celestial Sailors (El Cant dels Mariners Celestials) i Poets Old and New (Antics i Nous Poetes). Aquell mateix any els va cremar. Un any més tard, va escriure Cassandra (Cassandra). El 1858 va escriure els poemes Song of Mermaid (Cançó de Sirena), My Cousin (El meu cosí), The Fan of Fire (El ventilador de Foc).BRAKE, Laure. Walter Pater: Writers and their Work, Playmouth: Northcote House Publishers Ltd, 1994. Págs. 16-25
Tot i haver començat a escriure aquests diferents poemes, la primera publicació de Pater va ser Coleridge's Writings(Els Escrits de Coleridge),JONES, Edmund. English Critical essays: nineteenth century/ Selected and edited by Edmund D. Jones, Londres: Edmund David ed, 1971. Págs. 492-534. l'any 1866 a través de la Westminster Review que dirigia en aquell moment John Chapman. Un any després i a la mateixa revista va publicar un assaig sobre Johann Joachim Winckelmann on fa reflexió sobre Grècia i sobre el naixement de la cultura i de l'art en l'àmbit europeu.
A l'octubre del 1868, Pater publica Poems by William Morris,BRAKE, Laurel. Walter Pater: Writers and their work. Playmouth: Northcote House Publishers Ltd, 1994. Págs. 2, 17, 19, 20, 28, 36, 47. un estudi a consciència sobre els poemes de William Morris. En aquesta obra parla dels esmentats poemes un a un i n'exalça la sensualitat. Un any més tard, firma per primera vegada un article, Notes on Leonardo Da Vinci.
Els anys 1871 i 1872 publica a Fortnightly Review. Primer A Fragment of Sandro Botticelli, més tard Pico della Mirandola i per acabar The Poetry of Michelangelo. El 1872 també publica a The Academy un article amb el nom de Children in Italian and English Design. A finals d'any escriu Aucassin and Nicolette, Luca della Robbia, Joachim du Bellay i el Prefaci pel seu imminent llibre de El Renaixement.
The Renaissance. Studies in Art and Poetry (El Renaixement. Estudis d'art i poesia) Prefaci Walter Pater explica que definir la bellesa en termes concrets (no abstractes), resulta extremadament complicat. L'estudiant d'estètica, en aquest sentit podríem dir que intenta trobar no la seva fórmula universal, sinó aquella que n'expressa la seva manifestació. Per a fer això, el crític d'estètica ha de respondre algunes preguntes, com per exemple "Quin efecte em produeix realment? Em dona gaudi?"PATER, Walter. El Renaixement. Estudis d'art i poesia (The Renaissance. Studies in Art and Poetry), Martorell, Adesiara, 2012. Pág. 12 entre d'altres. Qui aconsegueixi respondre a aquestes preguntes d'una manera adequada, no caldrà que es qüestioni què és la bellesa de manera abstracta, ja haurà arribat on havia d'arribar. El crític d'art, doncs, s'ha de preocupar de les sensacions, més o menys agradables, que produeixen els objectes, i aconseguir trobar els motius que produeixen aquesta bellesa en els sentits.
En totes les èpoques hi ha hagut gran artistes, el que resulta important és aconseguir trobar el veritable geni del període, o en altres paraules, el veritable sentiment del període.
L'obra de Walter, primer de tot explica el que entén pel mot Renaixement, anant més enllà del que s'havia dit originàriament en el sentit que ens retorna a l'antiguitat clàssica al , ja que aquest aspecte seria tan sols un dels seus nombrosos punts, posant en un punt destacat la vibració i il·lustració de l'esperit humàPATER, Walter. El Renaixement. Estudis d'art i poesia (The Renaissance. Studies in Art and Poetry), Martorell, Adesiara, 2012. Pág. 17 que ens aporta. Tot i així no s'ha d'oposar a l'art cristià, com tampoc a separar-lo radicalment de l'edat mitjana. Ja a l'edat mitjana va començar aquest culte al cos i a la ruptura del sistema religiós, i, en aquest sentit, va representar un Renaixement primerenc. És però a Itàlia, al , on Walter assenyala el principal interès del Renaixement, en tots els amplíssims àmbits on va incidir.
Conclusions Every moment some form grows perfect in hand or face; some tone on the hills or the sea is choicer than the rest; some mood of passion or insight or intellectual excitement is irresistibly real and attractive for us, – for that moment only.
(A cada instant la perfecció s'observa en una mà o en una cara, i / o un color encara més exquisit toca la muntanya o la mar, i / o un humor, una passió, una febre intel·lectual estan irresistiblement vius i atractius per a nosaltres, - però això dura només un moment. Per sobre de tot el que importa no és el resultat de l'experiència sinó l'experiència en si mateixa)PATER, Walter. The Renaissance. Studies in Art and Poetry, Martorell, Adesiara, 2012. Pág. 361 ―
Quan es va publicar l'obra Studies in The History of The Renaissance (Estudis de la història del Renaixement), el 1873, es va retitular The Renaissance: Studies in Art and Poet (El Reneixament: Estudis d'art i poesia) a partir de la segona edició el 1877. Aquest escrit es va reeditar posteriorment, l'any 1888 i 1893. A la tercera edició (1888) Pater hi va incloure l'assaig titulat The School of Giorgione (L'escola de Giorgione), que ja havia publicat anteriorment a la Fortnightly Review. Aquest assaig és el que inclou la màxima:El 1873, el primer cop que aquesta obra va veure la llum, la seva part Conclusió, va generar molta polèmica pel seu “materialisme” i “hedonisme”. El fet que “l'art ve a nosaltres sense cap altra pretensió que la d'embellir la nostre existència a mesura que aquesta passa, i pel sol amor de les hores fugitives”PATER, Walter. The Renaissance: studies in art and Poetry: the 1893 text, Berkeley (Cal.)[Etc.]: University of California, cop., 1980. Pág. 365 es considerava amoral, ja que per Pater l'art no tenia pretensions educatives, i si les tingués, només educaria en la sensibilitat artística.MANENT, Marià. Nota Preliminar del llibre "El Renaixement. Estudis d'art i Poesia"Martorell, Adesiara, 2012.
Al cap d'uns anys, el 1876, William H. Mallock va parodiar a Walter Pater a la revista The New Republic, deixant-lo d'esteticista efeminat. Va provocar una gran controvèrsia. Al desembre del mateix any, Pater volia respondre-li a la revista Fortnightly Review, però al final va decidir deixar-ho de banda i dedicar-se a l'ensenyament i l'escriptura.
Marius The Epicurean (Màrius l'Epicuri) i Imaginaty Portaits (Retrats imaginaris) Entre els anys 1860 i 1880, Pater va ser el centre d'atenció per dues bandes. Per una banda, era el protagonista d'un cercle intel·lectual d'Oxford el qual era format per escriptors, poetes i personatges importants del moment.Aquests personatges eren tals com Ingram Bywater, Mark i Emilia Pattison, Mandell Creighton (posteriorment bisbe de Londres), Oscar Browning, Gerarg Manley Hopkins, Algernon Charles Swinburne i Simeon Solomon.BRAKE, Laure. Walter Pater: Writers and their Work, Playmouth: Northcote House Publishers Ltd, 1994. Págs. 11, 13-14, 26 Per l'altre, era conscient de la seva influència a través dels efectes que havia provocat la "Conclusió" de la seva obra El Renaixement.