El panda gegant o panda (Ailuropoda melanoleuca) és una espècie de mamífer endèmica de la Xina centro-oriental i sud-oriental. Incialment considerat del gènere Ursus, actualment no està classificat dins d'aquest gènere dels ossos pròpiament dits, tot i considerar-lo encara un os per part d'algunes fonts per la seva pertinença a la familia Ursidae. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l'ordre Carnivora, la dieta del panda gegant és en un 99% brots de bambú.Quote: "Bamboo forms 99 percent of a panda's diet", "more than 99 percent of their diet is bamboo": p. 63 of (as seen in the 2002 edition). L'altre 1% de la seva dieta inclou mel, ous, nyams, fulles d'arbusts, taronges i plàtans.
El panda gegant viu en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu. Degut a la construcció de granges, desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les planes on havia viscut.
El panda és una espècie en perill d'extinció que necessita protecció. Un informe del 2007 mostra que hi ha 239 pandes que viuen en captivitat dins de la Xina i 27 d'altres fora del país. La població salvatge estimada varia molt; una aproximació calcula que hi ha uns 1.590 animals vivint en llibertat, mentre que un altre estudi fet el 2006 a través de l'empremta genètica estima que la xifra podria ser més elevada, de 2.000 a 3.000. El setembre del 2016, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) reclassificà el panda gegant d'espècie amenaçada a espècie vulnerable.
Mentre que el drac ha servit històricament com a emblema nacional de la Xina, a les últimes dècades el panda també ha servit d'emblema pel país. La seva imatge apareix en un gran nombre de monedes commemoratives xineses de platí, or, i plata.
Encara que el panda es considera normalment un animal dòcil, se'n coneixen atacs contra humans, presumiblement a causa d'irritació més que per depredació.
És el logotip de la primera organització ecologista a nivell mundial: WWF (World Wide Fund for Nature).
Provinents d'Hostalets de Pierola es van descriure el 2012 les restes fòssils de l'antecessor més antic, a nivell mundial, del panda gegant i de tota la família dels pandes, a aquest nou gènere se li ha donat el nom de Kretzoiarctos i amb l'epítet específic de beatrix.Abella J, Alba DM, Robles JM, Valenciano A, Rotgers C, et al. (2012) Kretzoiarctos gen. nov., the Oldest Member of the Giant Panda Clade. PLoS ONE, 7(11): e48985. doi:10.1371/journal.pone.0048985
Descripció miniatura|esquerra|Un cadell de panda gegant. Al naixement, el panda gegant típicament pesa de 100 a 200 grams i fa 15-17 centímetres de llargada. El panda gegant té un pelatge negre i blanc. Els adults mesuren 1,5 metres de llarg i al voltant de 75 centímetres d'alçada a l'espatlla. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Les femelles (generalment un 10-20% més petites que els mascles) poden pesar fins a 125 quilograms.
El panda gegant té un cos típic dels ossos. Té pelatge negre a les orelles, pegats oculars, musell, braços i espatlles. La resta del seu pelatge és de color blanc. Encara que els científics no saben per què aquests ossos inusuals són blancs i negres, alguns especulen que els colors contrastats proporcionen efectivitat en el camuflatge en el seu hàbitat ombrívol, rocós i nevat. El dens pelatge del panda gegant el manté calent en els boscos freds del seu hàbitat. El panda gegant té grans dents molars i forts músculs en la mandíbula que l'ajuden a mastegar el bambú.
La seva pota té cinc dits i un polze; el «polze» és en realitat un os sesamoide modificat, que l'ajuda a agafar el bambú mentre se'l menja. Stephen Jay Gould usà aquest exemple en el seu llibre d'assaigs on parlava de l'evolució i de la biologia, The Panda's Thumb.
Té la segona cua més llarga en la família dels ossos, amb 15 centímetres de llarg. La cua més llarga la té l'os tibetà.
El panda gegant viu al voltant de 20 anys en llibertat i uns 30 anys en captivitat.
Comportament miniatura|Panda gegant En llibertat, el panda gegant és un animal terrestre i primàriament es passa el temps voltant i buscant menjar pels boscos de bambú de les muntanyes de Qinling i de la muntanyosa província de Sichuan. Encara que generalment són solitaris, cada adult té un territori definit i les femelles no toleren altres femelles al seu territori. Els pandes es comuniquen a través de vocalització i marcant amb l'olor com ara esgarrapant arbres o deixant marques d'orina. El panda gegant pot escalar arbres i fer-se un refugi en arbres buits o en esquerdes de roques però no estableix caus permanents. Per aquesta raó, els pandes no hibernen, com d'altres mamífers subtropicals, i en comptes d'això se'n va cap a altres altituds de temperatures més càlides.
Es fan trobades socials durant la curta temporada de reproducció on els pandes que estan a prop l'un de l'altre s'ajuntaran. Després d'aparellar-se, el mascle deixa sola la femella perquè pugi el cadell.
Dieta miniatura|Pandes menjant bambú al Zoo Nacional a Washington, D.C. miniatura|thumbtime=4 |250px|Un panda dret menjant i jugant Malgrat la seva classificació taxonòmica com a carnívor, el panda gegant té una dieta primàriament herbívora, que consisteix gairebé de forma exclusiva en bambú. Tanmateix, el panda gegant encara té el sistema digestiu i gens específics d'un carnívor." i, per tant, obté poca energia i poca proteïna del consum de bambú. La seva habilitat de digerir la cel·lulosa s'atribueix als microbis del seu intestí."No hem trobat cap homòleg de gens de la cel·lulasa digestius, incloent l'endoglucanasa, exoglucanasa i la beta-glucosidasa, cosa que indica que és improbable que la dieta a base de bambú del panda sigui dictada per la seva pròpia composició genètica, i en comptes d'això sigui més dependent del microbioma del seu intestí." Un panda gegant pot arribar a menjar de 9 a 14 kg de bambú cada dia. Com que consumeix una dieta poc nutritiva, li és important mantenir el seu tub digestiu ple. L'entrada limitada d'energia imposada per la seva dieta ha influït en el comportament del panda. El panda gegant acostuma a limitar les seves interaccions socials i evita terrenys amb fort pendent per tal de reduir la seva despeses d'energia.
Dues de les característiques principals del panda, el gran cos i la cara arrodonida, són adaptacions a la dieta de bambú. L'investigador de pandes Russell Ciochon observà que «[en bona part] com el goril·la vegetarià, la baixa relació entre la superfície del cos i el volum del cos [del panda gegant] és indicatiu d'una baixa taxa metabòlica. Aquesta baixa taxa metabòlica i un tipus de vida més sedentari permeten al panda gegant de subsistir a base de recursos poc nutritius com ara el bambú». De manera similar, la cara arrodonida del panda és el resultat dels forts músculs de la mandíbula, que agafen des de la part superior del cap fins a la mandíbula. Els grans molars aixafen i molen el material vegetal fibrós.
Els pandes mengen qualsevol de vint-i-cinc espècies de bambú en llibertat, com per exemple Fargesia dracocephala i Fargesia rufa. Poques espècies de bambú són abundants a les grans altituds on els pandes habiten. Les fulles de bambú contenen els majors nivells de proteïnes; les tiges en tenen menys. Degut a aquest gran volum alimentari, els pandes gegants poden defecar fins a quaranta vegades en un dia.
A causa del fet que tot el bambú d'una espècie concreta fa la floració, mort i regeneració alhora, el panda gegant ha de tenir a l'abast com a mínim un parell d'espècies diferents per evitar la inanició. Encara que és principalment herbívor, el panda gegant encara conserva dents ursines, i pot menjar carn, peix, i ous si pot. Quan està en captivitat, els zoos normalment mantenen la seva dieta de bambú, encara que alguns donaran galetes formulades o altres suplements a la dieta. (page numbers as per the 2002 edition)
Genoma Es va obtenir la seqüència genètica del panda gegant el 2009 utilitzant tecnologies de seqüenciació d'última generació. El seu genoma conté 20 parells d'autosomes i un parell de cromosomes sexuals.
Classificació Durant força dècades la classificació taxonòmica del panda gegant estava en debat perquè comparteix característiques dels ossos i dels ossos rentadors. Tanmateix, estudis moleculars suggereixen que el panda gegant és un os veritable i part de la família dels ossos,O'Brien, Nash, Wildt, Bush & Benveniste,A molecular solution to the riddle of the giant panda's phylogeny, Nature Page 317, and pages 140 – 144 (12 September 1985) encara que es va diferenciar aviat (fa entre 18-25 milions d'anys) de la branca principal dels ursins. El parent més pròxim dins els úrsids del panda gegant és l'os dels Andes de Sud-amèrica. Al panda gegant se l'ha anomenat fòssil vivent.
Malgrat que comparteixen el nom, el tipus d'hàbitat, la dieta, així com un os anomenat pseudopolze (que els ajuda a aguantar els brots de bambú mentre mengen), el panda gegant i el panda vermell són parents llunyans. Estudis moleculars han classificat el panda vermell a la seva pròpia família Ailuridae, i no sota la família dels ossos.
Havia estat, doncs, mostrat com un exemple increïble d'evolució convergent sense que fos cert.
miniatura|upright|200px|Hua Mei (panda gegant)|Hua Mei, el cadell de panda nascut al Zoo de San Diego l'any 1999.
Subespècies S'han distingit dues subespècies de panda gegant basant-se en les diferents mides cranials, patrons de color i genètica de poblacions (Wan et al., 2005). La subespècie Ailuropoda melanoleuca melanoleuca consisteix en la majoria de les poblacions existents de pandes. Es troben principalment a Sichuan i tenen els típics colors contrastats en blanc i negre. El panda de Qinling, Ailuropoda melanoleuca qinlingensis es troba només a les muntanyes de Qinling a Shaanxi en alçades entre 1300 i 3000 m. En comptes del color típic de blanc i negre, tenen clapes marró fosc i marró clar. El cap de A. m. qinlingensis és més petit que el dels seus parents, i té molars més grosses.
Cladograma
Usos i interacció amb els humans Primeres referències En el passat, es pensava que els pandes eren criatures estranyes i nobles— la mare de l'Emperador Wen de Han fou enterrada amb un crani de panda en la seva tomba. Es diu que el net de l'Emperador Taizong de Tang donà al Japó dos pandes i una làmina de pell de panda com a senyal de bona voluntat. A diferència d'altres animals de l'antiga Xina, es pensava que els pandes no tenien usos medicinals. Els pocs usos medicinals coneguts són en la tribu Sichuan, on utilitzaven l'orina de panda per desennuegar, i l'ús del pelatge de panda per controlar la regla, com es descriu a l'enciclopèdia de la Dinastia Qin Erya.Schaller 1993, p. 61
La criatura anomenada mo (貘) mencionada en alguns llibres antics s'ha interpretat com el panda gegant. El diccionari Shuowen Jiezi (Dinastia Han Oriental) diu que el mo, de Shu Han (Sichuan), és un animal semblant a un os, però és de color groc i negre,Shuowen Jiezi, Chapter 10, radical 豸: "貘：似熊而黃黑色，出蜀中" ("Mo: semblant a un os, però groc i negre, prové de Shu"). encara que Erya, un diccionari més antic, descriu mo simplement com a «lleopard blanc».Erya, Capítol "釋獸" ("Sobre animals"): "貘，白豹" (Mo, lleopard blanc). També és comuna la interpretació de la criatura ferotge llegendària pixiu (貔貅) com a panda gegant.China Giant Panda Museum: Historical Records in Ancient China. La terminologia històrica xinesa suposada apareix a la versió xinesa d'aquest article, 我国古代的历史记载