miniatura|Logo de l'arxidiòcesi de Mèxic LArxidiòcesi de Mèxic (Arquidiócesis de México en castellà) és una demarcació de l'Església Catòlica a Mèxic, que cobreix actualment el Districte Federal de Mèxic. Va ser establert després de la conquesta espanyola com a bisbat el 1530 i elevat a arquebisbat el 1547. És també la seu primada de Mèxic, el seu actual titular és Norberto Rivera Carrera.
Història Va ser establerta com a diòcesi el 1530 establint també el seu primer bisbe, sota la jurisdicció de l'arquebisbe de Sevilla, que va ser elevat a arquebisbe metropolità de les seus americanes fins a 1546 quan es van elevar tres seus a arquebisbats, entre elles Mèxic, que va tenir com a seus sufragànies, les diòcesis de Puebla, Yucatán, Nicaragua, Guatemala, Oaxaca, Michoacán, Chiapas, Guadalajara, Verapaz i Manila.
Anys després de la conquesta espanyola, a inicis del , l'arxidiòcesi posseïa prop de cinquanta convents, una universitat i molts col·legis i escoles. Amb la independència de Mèxic i la guerra civil que la va seguir, l'Església mexicana va ser tractada de forma positiva o negativa segons qui estava al poder.
El 29 de juny de 1951, Mèxic va ser elevada a seu primada per decisió de la Santa Seu, per la seva importància històrica i antiguitat, encara que la seu de Tlaxcala era en realitat la més antiga.
Límits Els límits al començament no estaven ben definits. Quan Cuba va ser descoberta, es van erigir tres seus, però quan els prelats van arribar, les seus episcopals havien estat destruïdes i els habitants havien fugit. Per evitar aquests problemes, la Santa Seu va permetre als reis d'Espanya fixar els límits de les noves diòcesis en el continent americà, que encara era considerat una part de l'Àsia. Des de l'any 1500 al 1863, la diòcesi mexicana s'estenia de l'oceà Atlàntic al Pacífic, de Tampico a Acapulco. Posteriorment va ser reduïda, confinada al Districte Federal de Mèxic, l'Estat de Morelos i part de l'Estat d'Hidalgo. Actualment, només cobreix el Districte Federal de Mèxic.
Llista d'arquebisbes El terme eclesiàstic mexicà va ser primer una diòcesi, sent-ne el primer bisbe Juan de Zumárraga, que no va tenir funcions d'arquebisbe fins a l'any 1547. Els arquebisbes de Mèxic són els següents:
Juan de Zumárraga (1530-1548, bisbe fins a 1547) Alonso de Montúfar (1551-1572) Pedro Moya de Contreras (1573-1591) Alonso Fernández de Bonilla (1592-1596) García de Santa María Mendoza y Zúñiga (1601-1606) García Guerra (1607-1612) Juan Pérez de la Serna (1613-1625) Francisco de Manso y Zúñiga (1627-1637) Feliciano de la Vega (1638-1639) Juan de Palafox y Mendoza (1642-1643) Juan de Moñozca (1643-1650) Marcelo López de Azcona (1652-1653) Mateo de Sagade Bugueiro (1655-1662) Diego Osorio de Escobar y Llamas (1663-1664) Alonso de Cuevas Dávalos (1664-1665) Marcos Ramírez de Prado (1666-1667) Payo Enríquez de Rivera (1668-1681) Francisco de Aguiar y Seijas (1681-1698) Juan de Ortega y Montañés (1699-1708) José de Lanciego y Eguilaz (1714-1728) Juan Antonio de Vizarrón y Eguiarreta (1730-1747) Manuel Rubio y Salinas (1749-1765) Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón (1766-1772) Alonso Núñez de Haro y Peralta (1772-1800) Francisco Javier de Lizana y Beaumont (1802-1811) Antonio Bergosa y Jordán (1813-1815) Pedro José de Fonte y Hernández de Miravete (1816-1837) Manuel Posada y Garduño (1839-1846 Lázaro de la Garza y Ballesteros (1850-1862 Pelagio Antonio de Labastida y Dávalos (1863-1891) Próspero María Alarcón y Sánchez de la Barquera (1892-1908) José Mora y del Río (1908-1928) Pascual Díaz Barreto (1929-1936) Luis María Martínez y Rodríguez (1937-1956) Miguel Darío Miranda y Gómez (1956-1977) Ernesto Corripio Ahumada (1977-1995) Norberto Rivera Carrera (1995-Actualitat) Estadístiques A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 6.999.402 batejats sobre una població de 8.605.239 persones, equivalent al 81,3% del total. anypoblaciósacerdotsdiàques religiososparroquies 1950 3.500.640 4.000.000 87,5 595 315 280 5.883 290 2.146 264 1965 5.750.000 6.155.000 93,4 968 290 678 5.940 902 5.945 174 1968 6.300.000 6.710.000 93,9 1.461 592 869 4.312 1.093 5.945 213 1976 8.494.168 8.802.247 96,5 1.624 593 1.031 5.230 2 1.533 5.983 279 1980 9.454.105 10.057.558 94,0 1.648 598 1.050 5.736 1 1.476 6.200 320 1990 17.580.000 18.700.000 94,0 1.429 521 908 12.302 10 2.086 4.694 360 1999 7.385.655 8.689.007 85,0 1.701 713 988 4.341 67 2.468 4.875 410 2000 9.271.527 10.910.245 85,0 1.670 725 945 5.551 74 2.491 5.800 420 2001 7.283.712 8.591.306 84,8 1.347 712 635 5.407 77 1.630 4.251 425 2002 6.999.402 7.738.307 90,5 1.333 698 635 5.250 81 1.643 4.744 426 2003 6.999.402 7.380.687 94,8 1.735 700 1.035 4.034 76 2.135 4.756 424 2004 6.999.402 8.605.239 81,3 1.686 651 1.035 4.151 95 1.960 4.733 431
Referències
Mexic Categoria:Geografia històrica de Mèxic Mexic Categoria:Organitzacions de Ciutat de Mèxic