Les llengües atapascanes meridionals són un grup de la branca de llengües atapascanes de la família lingüística na-dené. També es coneixen amb el nom de llengües apatxeanes. Són parlades principalment al Sud-oest dels Estats Units (Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Utah,) amb grups atípics a Oklahoma i Texas, i als estats mexicans de Chihuahua, Sonora i Coahuila. Aquestes llengües són parlades per diversos grups de pobles apatxe i navajo.
Autodenominacions per als apatxes occidentals i navajos són Nnee biyáti o Ndee biyáti i Diné bizaad o Naabeehó bizaad, respectivament. Hi ha diversos personatges històrics ben coneguts la llengua materna dels quals era atapascà meridional. Gerónimo (Goyaałé) parlava chiricahua i fou un important líder guerrer. Manuelito parlava navaho i fou el principal líder abans i després de la llarga marxa dels Navajos.
Classificació Les set llengües atapascanes meridionals poden dividir-se en dos grups segons la classificació de Harry Hoijer: (I) Planures i (II) Sud-oest. Els kiowa apatxe són l'únic membre del grup apatxe de les planures. El grup del Sud-Oest es podia dividir en dos subgrups (A) Occidental i (B) Oriental. El grup occidental està format per l'apatxe occidental, navaho, mescalero, i chiricahua. El grup oriental està format per jicarilla i lipan.
I. Planures (també Kiowa–Apatxe)
II. Sud-oest A. Occidental 1. Mescalero-chiricahua a. Chiricahua i. Chiricahua propi ii. Warm Springs b. Mescalero 2. Navaho (Navahu˙) 3. Apatxe occidental (també Apatxe Coyotero) a. Tonto (Northern Tonto, Southern Tonto) b. White Mountain c. San Carlos d. Cibecue (ˀa˙paču) B. Oriental 1. Jicarilla (Apaches De La Xicarilla) 2. Lipan
Fonologia Totes les llengües atapascanes meridionals tenen una fonologia similar. La següent descripció se centrarà principalment en Apatxe occidental. Hom pot comptar amb petites variacions d'aquesta descripció en altres idiomes relacionats (per exemple, cf. navajo, jicarilla, chiricahua).
Consonants Les llengües atapascanes meridionals generalment tenen un inventari de consonants similar al conjunt de 33 consonants a continuació (basats principalment en Apatxe occidental):
Labial Alveolar Alveolar Lateral Palatal Velar Glotal (africada) Oclusiva no aspirada aspirada glotalitzada prenasalitzada/sonora Nasal simple glotalitzada Fricativa Sorda Sonora Aproximant
Només navajo i apatxe occidental tenen nasals glotalitzades.
Ortografia (consonants) L'ortografia pràctica correspon a la pronunciació de les llengües atapascanes del sud força bé (a diferència dels sistemes d'escriptura d'anglès o vietnamita). A continuació es mostra una taula de parells amb la notació fonètica amb el símbol ortogràfic:
IPA pronunciació IPA pronunciació IPA pronunciació IPA pronunciació d t t’ y g k k’ h dz ts ts' ’ j ch ch’ l dl tł tł’ ł b p b/m d/n/nd s sh m n z zh ’m ’n h gh
Algunes convencions de pronunciació: Les fricatives i s'escriuen ambdues com a h. La fricativa s'escriu generalment com a h, però després d'o també es pot escriure hw, especialment en apatxe occidental (podria ser pronunciada ). La fricativs s'escriu gh la majoria de vegades, però abans d'i i e s'escriu y (i es pot pronunciar ), i abans d'o s'escriu w (i es pot pronunciar ). Totes les paraules que comencen amb una vocal es pronuncien amb una aturada glota . Aquesta aturada glotal mai s'escriu a començament de paraula. Algunes paraules es pronuncien, ja sigui com a d o n o nd, depenent del dialecte del parlant. Això és representat en la taula de consonants com a . El mateix es va amb b i m en algunes paraules. A molts paraules n pot ocórrer en una síl·laba per si mateixa, en aquest cas es tracta d'una sil·làbica. Això no s'indica en la pronunciació.
Vocals Les llengües atapascanes meridionals tenen quatre vocals de dimensions contratades (com s'escriu generalment en l'ortografia "pràctica"):
Anterior Central Posterior High Mitjana Baixa
Aquestes vocals també poden ser curtes o llargues i orals (no nasal) o nasals. Les vocals nasals s'assenyalen amb un diacrític ogonek (o ganxo nasal) ˛ en apatx occidental, navajo, mescalero, i chiricahua mentre que a jicarilla les vocals nasals s'indiquen subratllant la vocal. Això resulta en setze vocals diferents:
Alta-Frontal Mitjana-Frontal Mitjana-Posterior Baixa-Central Oral curta llarga Nasal curta llarga
Equivalents IPA per a l'apatxe occidental en vocals orals:
= , = , = , = , = , = , = , = .
En apatxe occidental hi ha una pràctica on les vocals ortogràfiques o i oo s'escriuren u en alguns contexts. Aquests contexts no inclouen vocals nasalitzades, així que la nasal u mai es troba a l'ortografia. Aquesta pràctica continua en el present (potser una mica inconsistent).
No obstant això, en els treballs de Harry Hoijer i altres lingüistes estatunidencs totes les vocals o s'escriuen com a o. De manera similar el navajo no usa la u ortogràfica, que és escrita així com a o.
En chiricahua i mescalero, aquesta vocal s'escriu u en tots els contexts (inclosa la nasalitzada ų).
Lèxic Aquesta és una mostra de llista de Swadesh segons les diverses llengües atapascanes meridionals:
Navajo Chiricahua Apatxe occidental Jicarilla Lipan Jo shí shí shíí shí shí Tu ni ⁿdí ⁿdi ni ⁿdí Nosaltres nihí náhí nohwíí nahí nahí molts łą́ łą́ łą́ą́ łá łą́ un ła’ ła’ ła’- ła’ ła’- dos naaki naaki naaki naaki naaki gran -tso -tso -tso -tso -tso llarg -neez -neez -neez -ⁿdees -ⁿdiis petit -yáázh -zą́ą́yé -zhaazh -zhááh -zhą́ą́yí dona ’asdzání ’isdzáń ’isdzánhń ’isdzání ’isdzání home diné nⁿdé nnéé diⁿdé diⁿdí peix łóó’ łóí’ łóg łógee łǫ́’ gos łééchą́ą́’í kéjaa łį́į́chaayáné łį́’chaa’á nii’łį́ poll yaa’ yaa yaa’ yaa’ yaa arbre tsin tsin ch’il nooshchíí chish fulla -t’ąą’ -t’ąą -t’ąą’ -t’ąą’ -t’ąą’ menjar -tsį’ -tsįį -tsį’ -tsį -tsįį sang dił dił dił dił dił os ts'in ts'į’ ts'in -ts'in -ts'įh greix -k’ah k’ah k’ah xéh xáí ou -yęęzhii -gheezhe -ghęęzh -gheezhi -ghaish banya -dee’ -dee’ -dee’ -dee’ -dii’ cua -tsee’ -tsee’ -tsee’ -tsee’ -dzistsii’ ploma -t’a’ -t’a’ -t’a’ -t’a’ -t’a’ pèl -ghaa’ -ghaa -ghaa -ghaa’ -ghaa cap -tsii’ -tsii -tsii -tsii -tsii’ orella -jaa’ -zhaa -jaa -jaa -jaa ull -náá’ -ⁿdáa -náá -ⁿdáá -ⁿdáa nas -´-chį́į́h -´-chį́ -chį́h -chį́sh -´-chį́sh boca -zéé’ -zé -zé’ -zé’ -zí’ dent -woo’ -ghoo -ghoo’ -ghoo -ghoo llengua -tsoo’ -zaade -zaad -zaadi -zaadi urpa -s-gaan -s-gan -gan -s-gan -s-gąą peu -kee’ -kee -kee’ -kee -kii genoll -god -go’ -god -go’ -goh mà -´-la’ -laa -la’ -la’ -laa’
Bibliografia
Cremony, John Carey. 1868. Life Among the Apaches. A. Roman, 1868. Length 322 pages. Chapter XX discusses the Apache language, number system, and grammar. Hoijer, Harry. (1938). The southern Athapaskan languages. American Anthropologist, 40 (1), 75-87. Hoijer, Harry. (1945). Classificatory verb stems in the Apachean languages. International Journal of American Linguistics, 11 (1), 13-23. Hoijer, Harry. (1945). The Apachean verb, part I: Verb structure and pronominal prefixes. International Journal of American Linguistics, 11 (4), 193-203. Hoijer, Harry. (1946). The Apachean verb, part II: The prefixes for mode and tense. International Journal of American Linguistics, 12 (1), 1-13. Hoijer, Harry. (1946). The Apachean verb, part III: The classifiers. International Journal of American Linguistics, 12 (2), 51-59. Hoijer, Harry. (1948). The Apachean verb, part IV: Major form classes. International Journal of American Linguistics, 14 (4), 247–259. Hoijer, Harry. (1949). The Apachean verb, part V: The theme and prefix complex. International Journal of American Linguistics, 15 (1), 12–22. Hoijer, Harry. (1956). The Chronology of the Athapaskan languages. International Journal of American Linguistics, 22 (4), 219-232. Hoijer, Harry. (1963). The Athapaskan languages. In H. Hoijer (Ed.), Studies in the Athapaskan languages (p. 1–29). University of California publications in linguistics 29. Berkeley: University of California Press. Hoijer, Harry (Ed.). (1963). Studies in the Athapaskan languages. University of California publications in linguistics 29. Berkeley: University of California Press. Hoijer, Harry. (1971). The position of the Apachean languages in the Athapaskan stock. In K. H. Basso & M. E. Opler (Eds.), Apachean culture history and ethnology (p. 3–6). Anthropological papers of the University of Arizona (No. 21). Tucson: University of Arizona Press. Hymes, Dell H. (1957). A note on Athapaskan glottochronology. International Journal of American Linguistics, 22 (4), 291-297. Liebe-Harkot, Marie-Louise. (1984). A comparison of Apachean languages, exemplified by the verb system for handling verbs. In H. Krenn, J. Niemeyer, & U. Eberhardt (Eds.), Sprache und Text: Akten des 18: Linguistischen Kolloquiums, Linz 1983. Linguistische Arbeiten (Max Niemeyer Verlag) (Nos. 145-146). Tübingen: Max Niemeyer Verlag. (Bd. 1); (Bd. 2). de Reuse, Willem J. (2001). Prototypes and fuzziness in the system and usage of Apachean classificatory verb stems. In S. Tuttle & G. Holton (Eds.), Proceedings of the 2001 Athabaskan Languages Conference (No. 1, p. 75–94). Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center. Sapir, Edward. (1936). Linguistic evidence suggestive of the northern origin of the Navaho. American Anthropologist, 38 (2), 224-235. Young, Robert W. (1983). Apachean languages. In A. Ortiz, W. C. Sturtevant (Eds.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 10, p. 393–400). Washington: Smithsonian Institution. . Chiricahua Hoijer, Harry. (n.d.). Chiricahua Apache stems. (Unpublished manuscript). Hoijer, Harry. (1938). Chiricahua and Mescalero Apache texts. Chicago: University of Chicago Press. . Hoijer, Harry. (1939). Chiricahua loan-words from Spanish. Language, 15 (2), 110-115. Hoijer, Harry. (1946). Chiricahua Apache. In C. Osgood (Ed.), Linguistic structures in North America. New York: Wenner-Green Foundation for Anthropological Research. Opler, Morris E., & Hoijer, Harry. (1940). The raid and war-path language of the Chiricahua Apache. Language, 42 (4), 617-634. Pinnow, Jürgen. (1988). Die Sprache der Chiricahua-Apachen: Mit Seitenblicken auf das Mescalero [The language of the Chiricahua Apache: With side glances at the Mescalero]. Hamburg: Helmut Buske Verlag. Webster, Anthony K. (1999). Sam Kenoi's "Coyote and the Whiteman": Contact in and out of a Chiricahua narrative. In A. Trefzer & R. L. Murray (Eds.), Reclaiming Native American cultures, proceedings of the Native American Symposium (p. 67–80). Durant, OK: Southeastern Oklahoma State University. Webster, Anthony K. (1999). Sam Kenoi's coyote stories: Poetics and rhetoric in some Chiricahua Apache narratives. American Indian Culture and Research Journal, 23, 137-163. Webster, Anthony K. (1999). Lisandro Medez's "Coyote and Deer": On reciprocity, narrative structures, and interactions. American Indian Quarterly, 23, 1-24. Webster, Anthony K. (2006). On Speaking to Him (Coyote): The Discourse Function of the yi-/bi- Alternation in Some Chiricahua Apache Narratives. Southwest Journal of Linguistics, 25(2), 143-160. Mescalero Breunginger, Evelyn; Hugar, Elbys; & Lathan, Ellen Ann. (1982). Mescalero Apache dictionary. Mescalero: NM: Mescalero Apache Tribe. Hoijer, Harry. (1938). Chiricahua and Mescalero Apache texts. Chicago: University of Chicago Press. . Pinnow, Jürgen. (1988). Die Sprache der Chiricahua-Apachen: Mit Seitenblicken auf das Mescalero [The language of the Chiricahua Apache: With side glances at the Mescalero]. Hamburg: Helmut Buske Verlag. Rushforth, Scott. (1991). Uses of Bearlake and Mescalero (Athapaskan) classificatory verbs. International Journal of American Linguistics, 57, 251-266. Jicarilla Anthropological papers of the American Museum of Natural History (Vol. 8). New York: The American Museum of Natural History.