LEscola Popular de Guerra de Catalunya fou un centre de formació militar creat per la Generalitat de Catalunya sota el govern de Lluís Companys, que tenia com a objectiu la formació dels comandaments subalterns i superiors de les milícies populars. Es va formular per primer cop el 26 d'agost de 1936, i vuit dies més tard, el 3 de setembre de 1936 es publicà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en forma de decret
La sublevació del Bandol Nacional, va suposar la dissolució de l'exercit de la república que encara quedava. I aleshores es va deixar en mans del poble (partits polítics, sindicats, voluntaris i milicies organitzades) la lluita contra l'exèrcit franquista gran part d'aquests grups van caure sota l'empara del Comité Central de Milicies Antifeixistes. Ven aviat però, degut a les diverses derrotes en diversos fronts, es va fer evident que calia educar i formar als combatents per tal de fer front a un contrincant format per soldats professionals.
És per això que es formà l'Escola Popular de Guerra, en un principi s'emplaçà a Gràcia fins que no gaire més temps després es traslladà a l'edifici de les Escoles Pies de Sarrià. El profesorat seleccionat per el conseller de defensa, a proposta del Comitè Central de Milicies Antifeixistes i per poder entrar-hi com alumne havies d'haver estat proposat per l'organisme d'un Parit Popular o bé el d'una Associcació Obrera. A més, també era obligatori ser milicià, tenir entre 21 i 45 anys, i passar un filtratge del Comitè Central de Milicies Antifeixistes.
Degut a la commoció política derivada dels Fets de Maig, el maig de 1937 el Govern de la República la va absorbir dins de la seva estructura. Durant el temps que va estar en funcionament s'hi van graduar 1885 oficials
Referències
Categoria:Bàndol republicà Categoria:Centres educatius d'Espanya