Els tonto apatxe (Dilzhę́’é, també Dilzhe'e, Dilzhe’eh) és un dels grups d'apatxes occidentals. El terme també s'utilitza per al seu dialecte, un dels tres dialectes de l'apatxe occidental, una de les llengües atapascanes meridionals. Els Chiricahuaque viuen al sud els anomenaren Ben-et-dine o binii?e'dine (“eixelebrats”, “gent sense ment”, és a dir "salvatge", "boig", "aquells a qui no entens").Etymology L'etnònim dels apatxes occidentals per a ells era Koun'nde ("gent salvatge i aspra"), del qual va derivar el terme espanyol Tonto ("ximple", "beneit") per al grup. Els emparentats però enemics navahos del nord anomenaren als tonto apatxe i a llurs aliats yavapais Dilzhʼíʼ dinéʼiʼ - “gent amb veus agudes”).
Grenville Goodwin a The Social Organization of the Western Apache (1942) dividí els tonto en dos grups: els tonto del nord i tonto del sud. Molts apatxes occidentals rebutgen aquesta classificació i prefereixen les agrupacions basades en bandes i clans.
Les següents tribus tonto apatxe són tribus reconegudes federalment: Nació Yavapai-Apatxe de la reserva índia Camp Verde, Arizona Nació Yavapai Fort McDowell, Arizona"Tribal Governments by Area: Western." National Congress of American Indians. Consultat 7 març 2012. Tribu Tonto Apatxe d'Arizona
Juntament amb altres grups d'apatxes occidentals han format altres tribus reconegudes federalment:
Tribu Apatxe White Mountain de la reserva índia Fort Apache, Arizona Tribu Apatxe San Carlos de la reserva índia de San Carlos, Arizona
Etnònim El nom Dilzhę́’é és un nom apatxe occidental que pot significar "gent amb veus agudes", però l'etimologia no és clara.
Els apatxes Dilzhe’e Apache es refereixen a si mateixos (autònim) com a Dilzhę́’é, així com als apatxes San Carlos. Els apatxes occidentals de Bylas usen la paraula Dilzhę́’é per referir-se tant als San Carlos com als Tonto. Els apatxe White Mountain usen el terme Dilzhę́’é per referir-se als Bylas, San Carlos, i Tonto.
El nom Tonto és considerat ofensiu per alguns per la seva etimologia i significat en espanyol, tot i que l'ús es deriva del seu aprenentatge dels noms pels quals els grups veïns es referien als dilzhe'e. El nom tonto apatxe ha estat àmpliament utilitzat per la majoria de la gent fora de les comunitats apatxes occidentals. Es troba més sovint el terme tonto en la literatura l'antropologia, especialment en les obres més antigues, que Dilzhe’e.
Història Interacció amb els veïns yavapais Els tonto apatxe van viure al costat dels Wipukepa (“gent del Peu de la Roca Roja”) i Kewevkapaya, dos dels quatre subgrups dels yavapais del centre i oest d'Arizona. El territori tonto apatxe s'estenia des de San Francisco Peaks, riu East Verde i el Canyó Oak Creek al llarg del riu Verde a les muntanyes Mazatzal i al riu Salt al SO i a la Conca Tonto al SE, estenent-se a l'est cap al riu Little Colorado a Arizona. Els Dilzhę́’é Apatxe (Tonto Apatxe) generalment vivien a l'est del riu Verde (Tu Cho n'lin - “gran aigua que córre”, o Tu'cho nLi'i'i - “gran aigua que frueix”), i la majoria de les bandes yavapais a l'oest. Les àrees tribals Wipukepa al San Francisco Peaks, al llarg del curs superior del riu Verde, Canyó Oak Creek i Fossil Creek se superposen amb els tonto apatxe del nord. Així mateix, els Kwevkepaya compartien els terrenys de caça i recol·lecció a l'est del riu Verde, al llarg de Fossil Creek, el riu East Verde, el riu Salt i els muntanyes Superstition, Sierra Ancha i les muntanyes Pinaleno amb els tonto apatxe del sud i bandes dels apatxe San Carlos. Per tant, formaren tribus mixtes bilingües,Timothy Braatz: Surviving Conquest: A History of the Yavapai Peoples, 2003, University of Nebraska Press, els membres de la qual era fàcilment distingible pels forasters (nord-americans, mexicans o espanyols), excepte per les seves llengües. Els apatxe parlaven el dialecte tonto de l'apatxe occidental (Ndee biyati’ / Nnee biyati) i els yavapais parlaven el yavapai, una branca del yuma de la muntanya. Convivien en ranxeriess comunes i es consideraven a si mateixos apatxes o yavapais segons la seva "llengua materna" o l'origen de la seva societat matrilineal, dirigida per la mare. La majoria d'ells parlaven els dos idiomes i el cap de cada banda generalment tenia dos noms, un de cada tradició. Els europeus ètnics es referien tant als apatxes com als yavapais com a tonto o tonto apatxe. Els pobles van lluitar plegats contra enemics comuns com els Tohono O'odham i els Akimel O'odham. Els estudiosos poden dir a partir dels registres si els escriptors de l'època, en utilitzar el terme tonto apatxe, es referien a yavapais o apatxes, o a aquestes bandes mixtes. A més, els europeus es van referir als Wipukepa i Kwevkepaya incorrectament com a Yavapai Apache o Yuma Apache. Per a més confusió, els europeus es van referir als Tolkepaya, el grup més meridional dels yavapais, i als hualapais (ambdós pobles yumes de la muntanya) com a Yuma Apache o Mohave Apache.
Els escrits etnològics descriuen algunes diferències importants entre els yavapais i tonto apatxes. Els yavapais van ser descrits com més alts, de complexió més musculosa ben proporcionats mentre que els tonto apatxes eren menys musculosos, de petita estatura i bona presència. Les dones yavapais van ser vists com més gruixudes i amb cares "més boniques" que les yumes en l'informe Smithsonian. Una altra diferència, que probablement no es distingia a llarga distància, era que els yavapaia sovint duien tatuatges, mentre que els apatxes poques vegades tenien tatuatges. Els dissenys pintats a les cares eren diferents, igual que les pràctiques funeràries. Quan al vestit els mocassins yavapai eren arrodonits, mentre que els dels apatxes tenien els dits dels peus en punta. Els dos grups eren caçadors-recol·lectors, però eren tan similars que els acadèmics poques vegades són capaços de distingir entre els seus campaments.
Relacions amb els apatxes i altres tribus Els grups apatxes occidentals, les bandes tonto apatxe adjacents i chiricahua vivien en relativa pau les unes amb les altres. Hi va haver incursions mútues ocasionals, sobretot contra les bandes chiricahua del sud. L'estreta relació amb els yavapais va poder haver ajudat a formar el dialecte tonto apatxe, que és més diferent dels altres dos dialectes apatxes.
Els tonto apatxe competien més amb el navahos (en apatxe Yúdahá - 'els que viuen al nord') i els "enemics navajo" (Nda Yutahá- 'Navajos blancs' o 'Navajo que viuen com homes blancs'), i els pobles entraren més en conflicte obert. Degut a la pràctica de la ramaderia, els navajos van ser capaços d'adquirir béns europeus pel comerç, com ara mantes, aliments i diverses eines, que els mancava als tonto. A més els "enemics Navajo" servien sovint com a exploradors contra els tonto apatxe per a les tribus hostils i els europeus. De vegades els apatxes intercanviaven bestiar i cavalls que havien adquirit en les batudes per les prestigiosos mantes navajo robades, mentre mantenien la pau amb els navajos.
Típicament caçadors-recol·lectors, els Tonto Apatxe caçaven (antílops, cérvols, ocells, rates de muntanya, etc.) i recollien (agave, baies, plantes silvestres, llavors). Les dones també conreaven síndria, carbassa, blat de moro, després grans, etc. Quan s'esgotaven les reserves i els subministraments d'aliments emmagatzemats era comú que una dona respectada (l'anomenada 'dona cap' o anciana) atreiés l'atenció del públic sobre la difícil situació. La dona demanava als líders de la ranxeria feia incursions contra altres indis i els europeus-americans per atacar adquirir el que es necessitaven. Els apatxes occidentals es movien en l'àrea del riu Colorado a l'oest d'Arizona, entre els zuni (Nashtizhé- 'celles tenyides de negre') i hopi (Tseka kiné `- 'gent que viu en cases de pedra') al nord, fins als estats mexicans de Sonora, Chihuahua, Sinaloa i Durango més al sud.
Vida a la reserva Reserva índia Nació Yavapai-Apatxe
Després d'haver estat recol·locats a la reserva Camp Verde, al riu Verde vora Camp Verde, els yavapaia i Tonto Apatxes començaren a construir sistemes de reg (incloent una rasa de 8 kilòmetres).Pritzker, p. 104 Aquests van funcionar prou bé perquè poguessin collir collites suficients, de manera que la tribu era relativament autosuficient. Però els contractistes que van treballar amb el govern dels Estats Units per proveir les reserves estaven decebuts i van sol·licitar revocar la reserva. El govern va accedir i al març de 1875 el govern va tancar la reserva. Van obligar els residents a viatjar a peu en hivern 290 kilòmetres a la reserva índia de San Carlos. Més de 100 yavapais moriren durant la travessia l'hivern.Salzmann, p. 59
Al començament de 1900 els yavapaia es van anar allunyant de la reserva de San Carlos. Van demanar permís per viure als terrenys de la reserva original de Camp Verde. El 1910 el govern dels EUA els cedí 161.874 metres quadrats com a reserva índia Camp Verd, i en la dècada següent hi agregà 1.003.620 metres quadrats en dues parcel·les, que va esdevenir la Reserva índia Middle Verde. Aquestes dues reserves es van unir el 1937 i els habitants van formar la tribu reconeguda federalment nació Yavapai-Apatxe de Camp Verde.Braatz, p. 221
Avui la reserva té 2,7 kilòmetres quadrats en quatre parcel·les separades. El turisme contribueix en gran manera a l'economia de la tribu. La seva reserva té molts llocs històrics significatius que s'han conservat, entre ells el Monument Nacional Montezuma Castle. La Nació Yavapai-Apatxe és l'amalgama de dos pobles tribals distints: els Yavepe (yavapai central), Wipukepa (Wipukapaya) (yavapai del nord-est) i Kewevkapaya (yavapai del sud-est) i els tonto apatxe (Dilzhe’e Apache), cadascun dels quals va ocupar Upper Verde abans de la invasió europea.Part Two - Arizona Indian Tribes Preserved Their Identities Els tonto apatxe, que s'anomenaven Dilzhe'e, utilitzaren les terres al nord, est i sud; mentre que els diverses bandes yavapai ocupaven el nord, oest, i sud. Se superposaren a l'Upper Verde.Yavapai-Apache Nation , ITCA -
Reserva yavapai Fort McDowell La Nació Yavapai Fort McDowell es trobà al comtat de Maricopa (Arizona), aproximadament a 20 milles de Phoenix. La reserva té 100 kilòmetres quadrats i fou autoritzada pel President Theodore Roosevelt amb l'antic Fort McDowell en 1903.Hoxie, p.457 Pel 1910 l'Oficina d'Afers Indis va intentar recol·locar els residents obrint l'àrea de desenvolupament i permetent d'altres interessos utilitzar els seus drets d'aigua. Una delegació yavapai va testificar davant un comitè del Congrés en contra d'aquesta acció i va guanyar.
Avui dia, la comunitat tribal es compon de 900 membres, 600 dels quals viuen a la reserva. Els Guwevka'ba:ya o yavapai del sud-est a la reserva Fort McDowell s'anomenen a si mateixos Aba:ja (″el poble”). La majoria de la població de Fort McDowell són yavapais Guwevka'ba:ya i d'altres grups yavapai.
Reserva Tonto Apatxe La Reserva Tonto Apatxe, situada al sud de Payson (Arizona), fou creada en 1972 al Bosc Nacional Tonto al nord-est de Phoenix. Consisteix en 85 acres (344,000 m²). Amb la base de terra més petita de qualsevol reserva a l'estat d'Arizona, on hi viuen 100 membres tribals d'un total de 140; 110 són membres tribals registrats. La reserva és situada adjacent a la ciutat de Payson (originalment anomenada Te-go-suk (“Lloc de l'aigua groga”), al nord-est del comtat de Gila, aproximadament 95 milles al nord-est de Phoenix i 100 milles al sud-est de Flagstaff.