Xavier Léon (Boulogne-Billancourt, 21 de maig de 1868 - París, 21 d'octubre de 1935) va ser un filòsof i historiador de la filosofia francès.
És el fundador de la Revue de métaphysique et de morale i el 1901 de la Société française de philosophie (Societat francesa de filosofia). Va organitzar el primer gran Congrés Internacional de Filosofia el 1900. És un especialista en la filosofia de Fichte i una figura destacada de la institució filosòfica francesa sota la Tercera República.
A 1893 Léon - juntament amb Élie Halévy i altres - va ajudar a fundar la revista filosòfica francesa Revue de Métaphysique et de la morale. Léon va romandre editor de la revista fins a la seva mort el 1935, quan va ser contractat per la companyia de Dominique Parodi. El 1900 es va fundar el Congrés Internacional de Filosofia i en 1901 la Société Française de Philosophie (Societat francesa de filosofia). Va escriure extensament sobre Johann Gottlieb Fichte.
Va ser sebollit a la secció jueva del Cementiri del Père-Lachaise.
Filosofia Guéroult Martial interpreta la filosofia de Xavier Léon com la recerca d'un equilibri entre la moral i la metafísica, entre les exigències del cor i les de la raó. Xavier Léon va començar a llegir Sittenlehre (Teoria de la moral) de Johann Gottlieb Fichte. Léon es converteix no només en un historiador, sinó en un veritable deixeble de Fichte. Va començar a estudiar el conjunt del sistema. El mateix desig de reconciliació s'expressa en la fundació de la Revista de la metafísica i la moral. És afirmar la regla de la raó contra el positivisme i el misticisme. Metafísica morals es van unir com una afirmació del principi de la llibertat que és la base del sistema. León veu a Fichte com un defensor dels principis de 1789, l'afirmació kantiana de la primacia de la raó i la llibertat, una revolucionària de concepció jacobina, anti-imperialista.No canvia de posició durant la guerra de 1914-1918, mentre que la filosofia alemanya està desacreditada a França i Fichte acusat de ser l'hereld.
Obres La filosofia de Fichte, conserva la seva relació amb la consciència contemporània, París: F. Alcan, 1902 Fichte i la seva època, París: Colin, 1922 Establiment i predicació de la doctrina de la llibertat: la vida de Fichte fins a la sortida de Jena (1762-1799), 1922. La lluita per l'emancipació nacional (1806 - 1813), 1924 Fichte a Berlín (1799 - 1813): la lluita per l'emancipació nacional (1806 - 1813), 1927
Referències William G. Holzberger, ed., The Letters of George Santayana(Les cartes de George Santayana) Volum 3, p.170 n.1 Paul Edwards, ed., The encyclopedia of philosophy, (L'enciclopèdia de la filosofía) vol. 6, 1967, p.204 André Lalande, «Principal Publications on the Philosophy of the Sciences brought out in France since 1900», (Principals publicacions de la filosofía de la ciència dut a terme a França des de 1900), a: Marvin Farber, redacció, Philosophic thought in France and the United States, (El Pensamanet filosòfic a França i els Estats Units), 1968, p.175 Gilles Plaut, Cimetière du Père-Lachaise'', (Cementiri de Père-Lachaise) : Divisió israélita, 1999, p.38
Categoria:Filòsofs francesos Categoria:Historiadors de la filosofia francesos Categoria:Persones de Boulogne-Billancourt Categoria:Alumnes del Liceu Condorcet Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 1935 Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1868