fou un actor estatunidenc molt apreciat per la qualitat de les seves interpretacions. Va ser capaç de fer papers còmics, d'heroi o de dolent molt creïbles. Actuà en 75 pel·lícules entre els anys 1930 i 1967. Va ser nominat nou vegades per a l'Oscar al millor actor, i en va guanyar dos. El 1999, l'American Film Institute va classificar Tracy com la novena estrella masculina més gran del Cinema clàssic de Hollywood.
Primers anys Era el segon fill de John Edward Tracy (1873–1928), venedor de camions, i de Caroline (neé Brown; 1874–1942). La seva mare era d'una família rica presbiteriana del mig oest, mentre que el seu pare era d'origen catòlic irlandès.Curtis (2011) pàg. 27. Tenia un germà Carroll, que era quatre anys més gran.Curtis (2011), pàg. 29.
Tracy era un nen difícil i hiperactiuCurtis (2011) p. 31. amb poca assistència escolar.Curtis (2011) p. 36. Criat catòlic, va ser posat a cura de monges de l'orde dominicana als nou anys en un intent de transformar el seu comportament.Curtis (2011) p. 37. Més tard a la vida, va comentar que «mai no hauria tornat a l'escola si hi hagués hagut una altra manera d'aprendre a llegir els subtítols de les pel·lícules». Es va fascinar amb les pel·lícules, veient les mateixes repetidament i, posteriorment, recreant escenes als seus amics i veïns.Curtis (2011) p. 40. Va assistir a diverses acadèmies jesuïtes durant els seus anys d'adolescència, que segons ell li van treure la "maldat" i el van ajudar a millorar les seves notes.Curtis (2011) p. 42.
Després de diversos canvis d'escola a causa dels desplaçaments familiars, es va matricular a la Marquette Academy, una escola dels jesuïtes, on es faria amic de Pat O'Brien, un futur actor com ell, despertant el seu interès pel teatre.Curtis (2011) p. 43. Amb poc interés pels seus estudis i «picats per l'oportunitat d'anar a veure una mica d'emoció», a la primavera del 1917, amb l'entrada americana a la Primera Guerra Mundial, tots dos es van allistar a l'exèrcit, quan Tracy va complir els 18. Van ser enviats a la Naval Training Station al nord d'Illinois, on encara eren estudiants quan va acabar la Primera Guerra Mundial.Curtis (2011) p. 45. (La cita sobre unir-se a la Marina prové d'una entrevista de 1937 amb Tracy.) Tracy va aconseguir el rang de mariner de segona classe, però mai va anar a la mar i va ser llicenciat el febrer de 1919.Curtis (2011) p. 46. El desig del seu pare de veure un dels seus fills obtenir un títol universitari va portar a Tracy a tornar a l'escola secundària per obtenir el seu diploma. Estudis en dues institucions més, més el subsidi addicional de "bons de guerra", va donar a Tracy una plaça al Ripon College. Va entrar el febrer de 1921, declarant la seva intenció de llicenciar-se en medicina.Curtis (2011) p. 49; Deschner (1972) p. 34.
Tracy va ser un estudiant popular a Ripon, on va exercir com a president de la seva aula i va participar en diverses activitats universitàries. Va fer el seu debut teatral el juny de 1921 , interpretant el protagonista masculí a The Truth.Curtis (2011) p. 53. Va ser molt ben rebut en el paperCurtis (2011) p. 54. i ràpidament va desenvolupar la passió per l'escenari; s'informa que estava "obsessiu d'actuar fins al punt que parlava de poca cosa més".Cutis (2011) p. 55. Ell i alguns amics van formar una companyia d'actuació anomenada Campus Players, que van portar de gira.Curtis (2011) p. 59. Com a membre de l'equip de debat de la universitat, Tracy va excel·lir a l'hora de discutir i parlar en públic. Durant una gira amb l'equip de debat va fer una audició per a l'American Academy of Dramatic Arts (AADA) a la ciutat de Nova York. Se li va oferir una beca per assistir a l'escola després d'interpretar una escena d'un dels seus papers anteriors.Curtis (2011) p. 66; Kanin (1971) p. 10.
Tracy va deixar Ripon i va començar les classes a l'AADL'abril de 1922. O'Brien també hi va estar inscrit i els dos van compartir un petit estudi. Els diners eren escassos, i els dos sovint vivien d'àpats d'arròs i pretzels i compartien un vestit decent entre ells.Curtis (2011) p. 67. Tracy va ser considerat apte per progressar a la classe sènior, el que li va permetre unir-se al grup de repertori de l'acadèmia.Curtis (2011) p. 70. Va debutar a Nova York en una obra anomenad The Wedding Guests, que es va estrenar l'octubre de 1922.Curtis (2011) p. 71. L'any 1923 va actuar a Broadway per primer cop, en l'obra teatral R.U.R. de Karel Čapek, on interpretava un robot mut.Curtis (2011) p. 72.; Es va graduar a l'AADA el març de 1923.Curtis (2011) p. 73.
Carrera Inicis a Broadway (1923-1930) miniatura|esquerra|upright|Tracy (al fons) a The Last Mile – el paper de Broadway de 1930 que va atreure l'atenció de Hollywood Immediatament després de graduar-se, Tracy es va incorporar a una nova societat anònima amb seu a White Plains, Nova York, on se li van donar papers menors.Curtis (2011) p. 6. Descontent allà, es va traslladar a una empresa a Cincinnati, però no va tenir un impacte.Curtis (2011) pàg. 13–15. El novembre del 1923, va aconseguir un petit paper a Broadway a la comèdia A Royal Fandango, protagonitzada per Ethel Barrymore. Les crítiques de l'espectacle van ser pobres i es va tancar després de 25 funcions; més tard, Tracy va dir del fracàs: «El meu ego va rebre una pallissa horrible». Tracy vivia amb un subsidi de 35 cèntims al dia.Curtis (2011) pàg. 17. El gener de 1924, va fer el seu primer paper principal amb una empresa a Winnipeg, però l'organització aviat va tancar.Curtis (2011) p. 18. Durant la dècada del 1920 va actuar quatre vegades més a Broadway i també va fer-ho a altres Estats i fins i tot al Canadà.
Tracy va aconseguir cert èxit unint forces amb el notable gestor d'accions William H. Wright a la primavera de 1924. Es va formar una associació escènica amb la jove actriu Selena Royle, que ja s'havia fet un nom a Broadway.Curtis (2011) p. 21–22. Va resultar ser un atractiu popular i les seves produccions van tenir una acollida favorable.Curtis (2011) p. 24, 76, 82, 85. Una d'aquestes actuacions va cridar l'atenció de Tracy a un productor de Broadway, que li va oferir el protagonista en una nova obra. The Sheepman es va veure prèviament l'octubre de 1925, però va rebre males crítiques i es va tancar després de la seva prova a Connecticut.Deschner (1972) p. 37; Curtis (2011) p. 86. Abatut, Tracy es va veure obligat a tornar amb Wright.Curtis (2011) p. 87.
A la tardor de 1926, a Tracy se li va oferir la seva tercera oportunitat a Broadway: un paper en una nova obra de teatre de George M. Cohan anomenada Yellow. Tracy va jurar que si l'obra no era un èxit, treballaria en un negoci "normal".Curtis (2011) p. 91. Tracy estava nerviós per treballar amb Cohan, una de les figures més importants del teatre americà, però durant els assajos Cohan va anunciar: "Tracy, ets el millor maleït actor que hagi vist mai!"Curtis (2011) p. 92; Deschner (1972) p. 39. Yellow es va estrenar el 21 de setembre; les crítiques van ser mixtes, però va durar 135 actuacions.Deschner (1972) p. 39. Va ser l'inici d'una important col·laboració per a Tracy: "Hauria abandonat l'escenari completament", va comentar més tard, "si no hagués estat per George M. Cohan".Kanin (1971) p. 35. Cohan va escriure un paper específicament per a Tracy a la seva següent obra, The Baby Cyclone.Deschner (1972) p. 40. Es va estrenar a Broadway el setembre de 1927 i va ser un èxit.Curtis (2011) p. 106.
Tracy va seguir aquest èxit amb una altra obra de Cohan, Whispering Friends, i el 1929 va prendre el relleu de Clark Gable a Conflict, un drama a Broadway.Curtis (2011) p. 109, 114. Van seguir altres papers, però va ser el protagonista a Dread, escrit pel dramaturg guanyador del Premi Pulitzer Owen Davis el que va donar a Tracy moltes esperances d'èxit.Curtis (2011) p. 117. La història del descens d'un home a la bogeria, Dread es va veure en preestrena a Brooklyn amb una excel·lent acollida, però l'endemà, es va produir la caiguda de la Borsa de Wall Street.Curtis (2011) p. 118. No es va poder obtenir finançament, Dread no es va estrenar a Broadway. Després d'aquesta decepció, Tracy va tornar a pensar en deixar el teatre i tornar a Milwaukee per a una vida més estable.Curtis (2011) p. 119.
El 1930 protagonitzà una obra de molt èxit, The Last Mile, gràcies a la qual va ser descobert pel director de cinema John Ford. La revista Commonweal va descriure Tracy com «un dels nostres millors i més versàtils actors joves»Curtis (2011) p. 132. L'obra va ser un èxit de crítica,Curtis (2011) pàg. 131; Deschner (1972) pàg. 43. i va fer 289 actuacions.Curtis (2011) p. 888.
Fox (1930-1935) Ford li va proposar interpretar la pel·lícula Up the River que va suposar el debut tant de Tracy com de Humphrey Bogart. Després de veure el rodatge sense editar, Fox Pictures immediatament li va oferir a Tracy un contracte a llarg termini.Deschner (1972) pàg. 43. Sabent que necessitava els diners per a la seva família, amb el seu fill sord i recuperant-se de la pòlio, Tracy va signar amb Fox i es va traslladar a Califòrnia.Curtis (2011) pàg. 145; Kanin (1971) pàg. 109, cita Tracy parlant de signar per Fox: «So with me, it was just to pick up the dough I needed.» (Així que amb mi, només era per recollir el que necessitava) Va aparèixer a l'escenari només una vegada més a la seva vida.
L'estudi va promocionar l'actor, publicant anuncis per a la seva segona pel·lícula Quick Millions (1931) amb el títol "A New Star Shines" (Una nova estrella brilla).Curtis (2011) pàg. 157. Es van fer tres pel·lícules en ràpida successió, totes elles sense èxit a taquilla.Curtis (2011) pàg. 161. Tracy es va trobar encasellat en comèdies, normalment interpretant un lladre o un estafador.Curtis (2011) pàg. 170, 177. El motlle es va trencar amb la seva setena pel·lícula, Disorderly Conduct (1932), i va ser la primera de les seves pel·lícules des dUp the River que va donar beneficis.Curtis (2011) pàg. 176.
miniatura|Tracy va aparèixer amb Loretta Young a Man's Castle (1933) Els crítics van començar a fixar-se en Tracy amb The Power and the Glory (1933). La història de l'ascens d'un home a la prosperitat va tenir un guió de Preston Sturges i l'actuació de Tracy com a magnat del ferrocarril Tom Garner va rebre crítiques uniformement fortes.Curtis (2011) p. 208. Malgrat aquesta atenció, les dues pel·lícules següents de Tracy van passar en gran part desapercebudes. Es preveia que Man's Castle (1933) amb Loretta Young seria un èxit, però només va obtenir un petit benefici.Curtis (2011) p. 223. The Show-Off (1934), per a la qual va ser cedit a Metro-Goldwyn-Mayer, va resultar popular, però les seves estrenes posteriors van continuar sense èxit.Curtis (2011) p. 231.
Els detalls sobre com va acabar la relació de Tracy amb Fox no estan clars: més tard a la vida, Tracy sostenia que va ser acomiadat pel seu comportament borratxo, però els registres de Fox no donen suport a aquest relat.Curtis (2011) pàg. 254–255. Encara estava sota contracte amb l'estudi quan Metro-Goldwyn-Mayer va mostrar el seu interès per l'actor.Curtis (2011) p. 259. Necessitaven una nova estrella masculina i van contactar amb Tracy el 2 d'abril de 1935, oferint-li un contracte de set anys. Aquella tarda, es va trencar el contracte entre Tracy i Fox «per consentiment mutu». Tracy va fer un total de 25 pel·lícules durant els cinc anys que va estar amb Fox Film Corporation, la majoria de les quals van perdre diners a la taquilla.Curtis (2011) pàg. 234.
Metro-Goldwyn-Mayer (1935-1955) Guanyant prestigi