miniatura|La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys. L'actual president de la conferència episcopal és Robert Zollitsch, Arquebisbe de Friburg, la segona major diòcesi alemanya, amb 2,07 milions de catòlics.Christa Pongratz -Lippitt, "Liberal to succeed Lehmann," The Tablet 16, February, 2008. L'Església alemanya, gràcies a un impost eclesial compulsori per tots aquells registrats civilment com a catòlics, és la més rica d'Europa. Està dividida en 27 diòcesis, 7 de les quals tenen rang de seu metropolitana.Annuario Pontificio 2012, p. 1127 Tots els arquebisbes i bisbes són membres de la Conferència Episcopal Alemanya.
La secularització ha tingut el seu impacte a Alemanya com a qualsevol altre lloc d'Europa; malgrat tot, el 30,7% de la població alemanya és catòlica (25,1777 milions de persones al desembre de 2008),Bevölkerung und Katholiken in der Bundesrepublik Deutschland in German un 0,3% menys que l'any anteriorEckdaten1990-2007 i un 2% menys que el 2000. Abans de la reunificació de 1990 entre l'República Federal Alemanya (o Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (o Alemanya Oriental), els catòlics eren el 45% de la població de l'Alemanya Occidental.Hermann Krose, S.J., editor Kirchliches Handbuch fur das katholische Deutschland (Freiburg: Herder, 1908-1940), all chapters. El que facilita saber l'estadística religiosa a Alemanya els que els contribuents cristians han de declarar la seva afiliació com a impost eclesial, deduït per l'Estat per transferir a l'església a l'estat on el contribuent viu.Craig Whitney, "Church Tax Cuts The German Fold," NY Times, 28 desembre 1992.
A part del seu pes demogràfic, el catolicisme alemany té una profunda herència religiosa i cultural, que es remunta a Sant Bonifaci, apòstol d'Alemanya i primer arquebisbe de Magúncia, i a Carlemany, enterrat a la catedral d'Aquisgrà. Entre les localitzacions religioses notables trobem l'abadia d'Ettal, l'abadia Maria Laach i Oberammergau, famosa per la seva representació de la Passió, que té lloc cada 10 anys.
Història del catolicisme a Alemanya Cristianització dels alemanys Les etapes inicials de cristianització dels diversos pobles celtes i germànics va tenir lloc només a l'oest d'Alemanya, la part controlada per l'Imperi Romà. La cristianització va ser facilitada pel prestigi de l'imperi romà cristià entre els pagans i va assolir-se gradualment per diversos mitjans. La conversió al cristianisme dels germànics va ser voluntària a vegades, particularment entre aquells grups associats a l'Imperi Romà. Aspectes de la seva religió pagana primitiva han persistit fins a l'actualitat, incloent els noms dels dies de la setmana.
Com que el mandat romà va desaparèixer a Alemanya durant el , aquesta fase del catolicisme a Alemanya també acabà. En un inici, les poblacions gal·loromanes o germanoromanes van poder mantenir el control de grans ciutats com Colònia o Trèveris, però al 459, aquestes van quedar superades pels atacs de les tribus franques, i la majoria de gal·loromans o germanoromans van ser morts o exiliats.Kurt Hoppstädter and HansWalter Herrmann (Publishers, Geschichtliche Landeskunde des Saarlandes, Book 2: Von der fränkischen Landnahme bis zum Ausbruch der französischen Revolution. Selbstverlag des Historischen Vereins für die Saargegend e. V., Saarbrücken 1977, Pg 17/18 Els nou arribats a les ciutats restabliren l'observança dels ritus pagans.Kurt Hoppstädter and HansWalter Herrmann (Publishers, Geschichtliche Landeskunde des Saarlandes, Book 2: Von der fränkischen Landnahme bis zum Ausbruch der französischen Revolution. Selbstverlag des Historischen Vereins für die Saargegend e. V., Saarbrücken 1977, Pg 25 Els pocs catòlics que quedaven no van poder mantenir la seva fe contra els nous senyors francs.
Al 496, però, el rei franc Clovis I va ser batejat conjuntament amb diversos membres de la seva casa reial. A diferència de les tribus de l'Alemanya oriental, que esdevingueren arrianes, Clovis es convertí al catolicisme. Seguint l'exemple del seu rei, molts francs també es batejaren, tot i que el seu catolicisme es barrejà amb ritus pagans.
Durant els vuit segles següents, missioners anglesos, irlandesos i escocesos reintroduïren el cristianisme als territoris alemanys. Durant el període de l'Imperi franc, de tots aquest missioners els més importants van ser Columbà, que va estar actiu a l'Imperi Franc des del 590, i Bonifaci, que va estar actiu des del 716. Aquests missioners, particularment els benedictins escocesos, fundaren monestirs (els Schottenklöster, o "monestirs escocesos") que més tard es combinarien en una única congregació governada per l'abat del monestir escocès de Regensburg. La conversió dels pobles germànics començà amb la conversió de la noblesa alemanya, que esperaven imposar la seva nova fe en la població general. Aquesta expectativa es basava en la posició sacra del rei al paganisme alemany: el rei és responsable d'interactuar amb els déus en nom del seu poble. Així la població no va veure res de mal en què els seus reis escollessin el seu mode favorit d'adoració. El mètode favorit de mostrar la supremacia de la fe cristiana va ser la destrucció dels arbres sagrats dels alemanys. Aquests arbres, generalment vells roures o oms, estaven dedicats als déus. Com que el missioner podia fer caure l'arbre sense ser abatut pel déu, el seu déu cristià havia de ser més fort.
Els sacrificis pagans, coneguts com a blót, eren celebracions estacionals on s'oferien presents als déus apropiats i es demanava per com havia de ser la següent temporada. Fets semblants també es realitzaven en moments de crisi, pels mateixos motius.See Viga-Glum’s Saga (Ch.26), Hakon the Good's Saga (Ch.16), Egil's Saga (Ch. 65), etc. Els sacrificis, consistents en or, armes, animals o éssers humans, eren penjats de les branques de l'arbre sant.
La missió hibernoescocesa acabà al . Amb l'ajut dels cristians nadius, van aconseguir cristianitzar tota Alemanya.
El catolicisme com a religió oficial del Sacre Imperi Romanogermànic miniatura|Províncies eclesiàstiques i seus episcopals a l'Europa Central al 1500 A l'edat mitjana, el catolicisme era l'única religió oficial al Sacre Imperi Romanogermànic (hi havia residents jueus, però no eren considerats ciutadans de l'imperi). Dins de l'imperi l'Església Catòlica exercia un gran poder. Grans parts del territori estaven governats per senyors eclesiàstics. Tres dels set escons del consell d'electors del Sacre Imperi estaven ocupats per arquebisbes: l'arxicanceller de Borgonya (Arquebisbe de Trèveris), l'arxicanceller d'Itàlia (Arquebisbe de Colònia) i l'arxicanceller d'Alemanya (Arquebisbe de Magúncia)
L'Emperador només podia ser-ho en ser coronat pel papa.
La Reforma Protestant Burgesos i monarques estaven units en la seva frustració pel fet que l'Església Catòlica no pagués cap impost als estats seculars mentre que ella mateixa cobrava impostos de les persones i enviava els ingressos desproporcionadament a Itàlia. Martí Luter denuncià el papa per la seva participació en la política. La doctrina dels dos regnes luterana justificà la confiscació de les propietats eclesiàstiques i l'esclat de la Gran Revolta camperola de 1525 pels nobles alemanys. Això explica l'atractiu d'alguns prínceps territorials al luteranisme. També amb les propietats catòliques confiscades, els dominis eclesiàstics (catòlics) esdevingueren propietat personal de l'ocupant de l'antic càrrec religiós, pel dret de govern adjunt al càrrec.
El 25 de setembre de 1555, Carles V i les forces de la Lliga d'Esmalcalda signaren la Pau d'Augsburg per acabar oficialment amb les guerres de religió entre catòlics i protestants. Aquest tractat legalitzà la partició del territori imperial en territoris catòlics i protestants. Sota el tractat, la religió del governant (ja fos luterana o catòlica) determinaven la religió de la població. Aquesta política queda àmpliament reflectida en la sentència llatina cuius regio, eius religio (qui regna, la seva religió, o en la terra del príncep, la religió del príncep). Les famílies van rebre un període durant el qual eren lliures d'emigrar a regions on prevalgués la seva fe.
La intolerància religiosa i les tensions del Sacre Imperi Romanogermànic van ser una de les raons per la Guerra dels Trenta Anys, que devastaria gran part d'Alemanya i causaria la mort de prop de 12 milions de persones, dos terços de la població de l'Imperi.
Secularització dels estats eclesiàstics després de la Revolució Francesa En la guerra de la Primera Coalició, la França revolucionària derrotà la coalició de Prússia, Àustria, Espanya i Gran Bretanya. Un dels resultats va ser la cessió de la Renània a França mitjançant la Pau de Basilea el 1795. Vuit anys més tard, el 1803, per compensar els prínceps dels territoris annexionats, es realitzaren una sèrie de mediatitzacions, que portaren a una major redistribució de la sobirania territorial a l'Imperi. En aquells moments, gran parts del territori alemany encara estaven regides per bisbes catòlics (95.000 km² amb més de 3 milions d'habitants). A les mediatitzacions, els estats eclesiàstics van ser annexionats pels principats seculars veïns. Només van sobreviure tres estats no seculars: l'arquebisbat de Ratisbona, fundat amb la incorporació de l'arquebisbat de Magúncia, i les terres dels Cavallers Teutons i dels Cavallers de Sant Joan.
Monestirs i abadies van perdre els seus mitjans d'existència i van haver d'abandonar les seves terres. Paradoxalment, les pèrdues en terres i propietats van fer que les esglésies alemanyes (igual que succeí a Àustria, França o Suïssa) més dependents de Roma (ultramontà). Aquest canvi de 1850 va ser sostingut per un clergat més gelós, la revifalla d'antics ordes d'ensenyament, l'emergència de les confraternitats marianes, noves congregacions religioses, i el sosteniment de missions populars.David Blackbourn, Marpingen: Apparitions of the Virgin Mary in Nineteenth-Century Germany (Nova York: Alfred Knopf, 1994), 29.Jonathan Sperber, Popular Catholicism in Nineteenth-Century Germany (Princeton, NJ: Princeton, 1984)
La Kulturkampf de Bismarck A mitjans del , l'Església Catòlica seguia sent vista com una potència política, fins i tot a la Prússia protestant, exercint una gran influència en grans parts de la vida. Malgrat això, des del punt de vista catòlic (especialment allà on eren majoria), els catòlics sovint se sentien intimidats pels governants protestants.
Catolicisme i el Tercer Reich
miniatura|Cesare Orsenigo, nunci a Alemanya durant la II Guerra Mundial, amb Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop. L'Església Catòlica denuncià el nazisme durant els anys del seu ascens al poder, entre 1933 i 1934. Considerava que la seva tasca principal era protegir els catòlics alemanys i la mateixa Església, tot i que tant Pius XI i Pius XII denuncicaren públicament el racisme i l'assassinat d'innocents. A molts jueus se'ls oferí certificats de baptisme per les parròquies i preveres alemanys, convertint-se alguns, per tal d'escapar a la deportació, detenció o execució, tot i que la política antisemita nazi no excloïa els "converts", car la seva filosofia es basava en la raça i no pas en la religió. El Vaticà sabia dels assassinats de jueus des de l'inici, car tenia representants religiosos a tots els països ocupats. Molts preveres, religiosos i laics, de manera individual, intentaren salvar jueus.