Làcid arsanílic (en anglès:Arsanilic acid o aminophenyl arsenic acid o aminophenyl arsonic acid), és un compost organoarsènic, un derivat amino de l'àcid fenilarsònic que té la posició del grup amina en la 4-posició. Una pols cristal·lina,sal sòdica, introduïda a finals del sota el nom d'atoxil (atoxyl) es feia servir a principis del segle XX en injeccions om la primera droga arseniada, tanmateix aviat es va demostrar que era massa tòxica pels humans.
L'àcid arsalànic es va usar molt en veterinària per prevenir o tractar la disenteria en aviram i porcins. El 2013, la seva aprovació per a ús veterinari als Estats Units va ser voluntàriament rebutjada pels seus productors.Paul Ehrlich i la seva visió de la quimioteràpia va tenir gran influència en l'ús de l'àcid arsalànic.Patrick J Collard, The Development of Microbiology (Cambridge, London, New York, Melbourne: Cambridge University Press, 1976), pp 53–4.
Química La síntesi original reacciona anilina amb àcid arsènic:
C₆H₅NH₂ + H₃AsO₄ → H₂O₃AsC₆H₄NH₂ + H₂O
Història L'ús d'arsènic i compostos arsenicals inorgànics data de, com a mínim, 2000 anys a.C. com a medicina i com verí. Durant el els arsenicals inorgànics van ser medicines preeminents, per exemple, l solució de Fowler, contra diverses malalties.
L'any 1859, a França, quan es desenvolupaven tints d'anilina, Antoine Béchamp sintetitzà un producte química que identificà incorrectament com anilida d'àcid arsènic. Béchamp va informar que era de 40 a 50 vegades menys tòxic que l'àcid arsènic, i el va anomenar Atoxyl, sent la primera droga arsenical orgànica que es va produir.
El 1905, H W Thomas i A Breinl informaren d'un tractament amb èxit de la malaltia de la son (tripanosomiasis) en animals i aconsellaren un tractament també en humans amb l'Atoxyl. Això va tenir una influència en l'extensió de la colonització britànica de les zones africanes amb tripanosomiasi la qual matava els animals de la ramaderia introduïda Nadav Davidovitch & Zalman Greenberg, "Public health, culture, and colonial medicine: Smallpox and variolation in Palestine during the British Mandate", Public Health Reports (Washington DC 1974), 2007 May–Jun;122(3):398–406, § "Colonial medicine in context". Anna Crozier, Practising Colonial Medicine: The Colonial Medical Service in British East Africa (Nova York: I.B. Tauris & Co Ltd, 2007). Deborah Neill, Networks in Tropical Medicine: Internationalism, Colonialism, and the Rise of a Medical Specialty, 1890–1930 (Stanford CA: Stanford University Press, 2012).
Notes
Categoria:Anilines