Lavenc Montserrat Ubach és una cavitat subterrània natural de predomini vertical ("avenc"), de 202 metres de profunditat excavada en conglomerats que es troba a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda (Odèn, Solsonès). Coneguda per la família de Cavallera baixa, des de temps immemorials. Explorada el 1963, va ser fins al 1978 rècord de profunditat de Catalunya i fins al 1982 la més fonda del món en conglomerats.
És un bé patrimonial natural en procés de rebre les figures legals de protecció que garanteixin la seva exploració i estudi per part dels espeleòlegs i científics i el reconeixent que mereix com punt d'interès geoturistic i patrimoni històric i cultural. Per la seva importància didàctica està catalogada com “Cavitat Escola” per la Federació Catalana d'Espeleologia.Mata Perelló, Josep. 2014. "Patrimoni geològic, Patrimoni cultural". Regió 7. Edicions Intercomarcals S.A. 22 de juny. Manresa, Barcelona.
Localització Prop de les masies de Cavallera Baixa, Comarca del Solsonès. Província de Lleida. Terme municipal: Odèn. Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda. Partint del nus viari de Coll de Jou cap a l'oest en direcció a Cambrils per la carretera L-401, després de deixar a l'esquerra la desviació que baixa al poblet de Canalda, als 7 km del coll en el Km 34,1 s'ha de prendre una pista en molt bon estat que baixa a l'esquerra en direcció als masos de Cavallera Baixa i Cavallera Alta. Aquest últim és molt visible per les grans xarxes de cria de rapinyaires per l'exportació de l'empresa Roc Falcon.Cardona Oliván, Ferran. 1990. "Grans Cavitats de Catalunya. Segon volum: El Sistema Mediterrani i la Depressió Central". Ed. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
Abans d'arribar a les cases es troba a la dreta una bassa d'aigua. Del seu costat sud parteix una pista en mal estat i prohibida al trànsit que baixa en direcció al Clot d'Esplugapalla. Es tracta del Camí Ral de Baix, una branca de l'antic camí ral d'Oliana (Alt Urgell) a la Vall de Lord que, en arribar a Cavallera es bifurca i un dels trams (Camí Ral de Baix) va directament a Canalda. Donat que un camí ral és públic, tothom hi pot accedirLloret Prieto, Jordi; Ubach Tarrés, Montserrat, 2014. Documentació del Camí Ral de Baix (Odèn, Solsonès). El camí de l'avenc Montserrat Ubach". Tot sobre l'avenc Montserrat Ubach. Ed. Comissió de Protecció de l'avenc Montserrat Ubach de la Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Després d'una curta caminada per aquest camí, trobem un corriol evident a la dreta que ens deixa en una petita esplanada. Aquí, a l'esquerra, surt una canal estreta que baixa amb forta inclinació uns 30 metres de desnivell i porta a la boca de l'avenc (El qual es de propietat privada).
Geologia: l'avenc i el seu entorn La cavitat coneguda com bòfia de Torremàs s'obre a la en un escenari formidable de conglomerats de l'oligocè de la formació Berga que formen un relleu montserratí, amb barrancs espectaculars com el Clot de Vilamala, d'aparença inaccessible però que es pot recórrer fàcilment per antics corriols de carboners, així com altres engorjats o “rases” amb magnífics descensos aquàtics i estrets afluents esportius.
Lluny, es distingeix la silueta peculiar de l'altiplà que forma el sinclinal de la Serra de Busa, que conté un parell d'avencs formats per processos gravitacionals en esquerdes de descompressió dels conglomerats, explorats en fases posteriors de l'Operació Solsonès i que passen dels 100 metres de profunditat (Avencs 1 i 2 del Capolatell).
Aquesta important area conglomeràtica contrasta amb les cingleres verticals calcàries que la limiten al nord i que pugen ver les plataformes superiors del Port del Comte que, amb els seus 2.382 metres en el seu punt més enlairat i els seus prats i boscos exuberants de pi negre, constitueixen un paratge d'alta muntanya i contenen alguns dels paisatges més esplèndids del Pre-pirineu català.
Exploració de l'avenc Primera exploració Aquesta cova era coneguda com a bòfia de Torremàs, per la família de Cavallera Baixa, que durant la guerra civil espanyola havien amagat objectes en la saleta superior que comunica amb les dues boques que té la cavitat.Centre de Documentació Espeleològica. 2013. "El nom de l'avenc Montserrat Ubach". Tot sobre l'avenc Montserrat Ubach. Ed. Comissió de Protecció de l'avenc Montserrat Ubach de la Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.Ubach Tarrés, Montserrat. 2009. "45 anys de la primera exploració a l'avenc Montserrat Ubach (Cavallera, Solsonès). Records d'aquells anys i d'aquella gent". Muntanya núm. 881. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.Ubach Tarrés, Montserrat. 2001. "Canalda: Coves i gent". Canalda 1.100 anys: 901-2001. Ed. Comissió Canalda 1.100 anys. Canalda, Lleida.Ubach Tarrés, Montserrat. 2010. "Avenc Montserrat Ubach". Caminada popular de Canalda 2010. Ed. Comissió Canalda 1.100 anys. Canalda, Lleida.
A començaments de 1962, una jova espeleòloga manresana, Montserrat Ubach Tarrés, acaba de concloure un curset d'espeleologia a la seva ciutat natal i inicia la recerca de cavitats inèdites, primer al Berguedà i a continuació en al Solsonès, en aquells temps una comarca espeleològicament verge. Per la seva curta edat l'acompanyen els seus pares, Josep Ubach i Carme Tarrés que, esperonats per l'entusiasme de la Montserrat, descobreixen al mateix temps que ella l'apassionant mon de l'espeleologia. Moltes excursions les fa només amb la seva mare i al llarg d'aquests viatges amplien els seus contactes amb els pastors i la gent de les masies, que les reben amb curiositat i simpatia i que comencen a conèixer-les com “les dones que busquen forats”. Durant més d'un any dediquen el seu temps lliure a recórrer el territori.Subils Valls, Josep; Senent Josa, Joan; Escolà Boada, Oleguer. 1964. "Operació Solsonès. Montaña núm. 90. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
L'Operació Solsonès Montserrat Ubach contactà amb el seu mentor, Josep Subils Valls a qui demanà reforços per explorar l'avenc i ell, amb visió de futur i decidit impulsor de les relacions entre clubs espeleològics, l'hi proposa compartir amb altres grups el que, tots dos pressentiren, podia ser quelcom excepcional. I així es produeix un dels grans moments de la història de l'exploració subterrània a Catalunya: la invitació a membres de les entitats més representatives del país per lligar esforços, sumar materials i formar el que hauria d'ésser un dels primers "interclub" de l'espeleologia catalana. D'aquesta manera, participaran en les exploracions espeleòlegs de les joves promocions pertanyents a nou entitats diferents: EDES del Centre Excursionista Comarca del Bages (Manresa), EDECA del Centre Aragonès de Barcelona, ERE del Centre Excursionista de Catalunya, GIE del Club Excursionista de Gràcia, GIS de Pau i Justícia, RES del Club Excursionista Pirenaic, SIRE de la Unió Excursionista de Catalunya, SAS del Centre Gimnàstic Barcelonès i SES del Club d'Esqui Puigmal.
Amb l'organització de l'exploració es consolida la nomenada “Operació Solsonès”, iniciada l'abril de l'any anterior per Montserrat Ubach i els seus pares. I es dona impuls a un seguit de campanyes que faran els diferents clubs al llarg d'uns quants anys per al coneixement espeleològic de la comarca.
El primer cap de setmana de juny del 1963, Ubach i sis barcelonins (Subils, Fèlix Alabart Vila, Antoni Arnal Sentchordi, Carles Rostand, Emili Sabaté Sierra i Joan Senent Josa) baixen fins a -80, fent-se palès que la cavitat continua. Al capdavall, el 30 del mateix més, en una jornada de 33 hores que inclou una àrdua desobstrucció als 118 metres de profunditat, vuit espeleòlegs, entre els que novament es troba la descobridora en l'equip de punta i els mateixos dels dies 2 i 3, als que s'afegeix Oleguer Escolà Boada, assoleixen el fons de l'avenc. Amb una topografia de 210 metres supera per poc al clàssic avenc de l'Esquerrà, al massís del Garraf (Barcelona) i es converteix en la màxima profunditat de Catalunya i rècord del món en conglomerats. Un cop a l'exterior, els participants decideixen batejar aquesta cavitat amb el de la seva primera exploradora, com "Avenc Montserrat Ubach".
Exploracions posteriors Encara es fan alguns descensos complementaris per a aconseguir enllestir la topografia i finalitzar l'exploració i la fotografia de tots els racons de l'avenc. Del 22 al 24 de setembre (Arnal, Escolà, Senent, Subils, Ubach, Esteve Petit Llongueres, Joan Pintó Ferrando i Benet Poderós Cavero), 12-13 d'octubre (Alabart, Arnal, Escolà, Pintó, Senent, Subils, Ubach, Edmon Armisen Lladó, V. Llurba i Francesc Porta Casanella). El 1964: 27 a 30 de març (Arnal, Pintó, Rostand, Subils, Ubach i Xavier Molas) i 11-12 d'octubre (Escolà, Pintó, Rostand, Senent, Subils, Ubach, Bernat Cuevas i Manuel Soriano).
Entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1965 aquest col·lectiu d'espeleòlegs exploren totalment una branca lateral que ja havien reconegut en part l'octubre del 1963. Està formada per un pou finalitzat en rampa esglaonada, de prop de 70 metres de desnivell total, que baixa des d'una finestra en un replà a la cota – 129 fins al mateix punt final on arriba la via normal. La bategen “via Josep Subils”, en memòria d'aquest espeleòleg mort, juntament amb Ferran Godoy, a la cova de la Fou de Bor (Cerdanya), el 8 d'agost d'aquest mateix any, en el primer accident d'espeleobuseig a l'estat espanyol. Els dos formaven part de l'equip d'exploradors de l'avenc Montserrat Ubach. L'Operació Solsonès prosseguirà encara alguns anys més, explorant altres interessants cavitats subterrànies, però cap tan important com aquesta.
Vint anys després, l'Espeleo Club de Gràcia descobreix una nova via lateral, mitjançant l'equipament en artificial d'un passamà aeri que flanqueja la capçalera del primer pou i dona accés a una curta xarxa vertical amb un pou de 34,5 metres i un seguit de ressalts que arriben a un punt cec a –83 metres. Exploració, desobstruccions i topografia fetes per Llorenç Canet Valls, Jaume Ferreres Gabarda, Maria Jesusa González, Maria del Carme Merino, Rafael Muñoz i Jordi de Valles Tena, en tres atacs (16 i 23 de febrer i 24 de març del 1985).
Descripció L'avenc Montserrat Ubach sempre ha estat considerat una cavitat maca i atractiva, per les seves concrecions, les formes suaus i arrodonides típiques dels avencs en conglomerats, les parets humides cobertes de colades. Té una fondària interessant i per assolir el fons de la via normal només hi ha set verticals, curtes, relaxades i amb capçaleres còmodes.
Petits trams horitzontals entre cada pou, estructurats sobre els estrats de margues intercalats en els paquets de conglomerat, permeten gaudir de passejades sense estretors, ni meandres desfonats, ni angoixes. Només hi ha una curta gatera a la cota – 118 –la que va haver de ser desobstruïda durant la primera exploració- però ja fa dècades que el pas dels espeleòlegs l'ha eixamplat amb generositat.
A vegades, per les parets d'alguns dels pous regalima l'aigua de la pluja i això no fa sinó que augmentar el seu al·licient. Des de la seva descoberta el 1963 aquest avenc és molt freqüentat i s'ha convertit en tot un clàssic de l'espeleologia catalana.
Via "normal" i via "Rostand - Subils" boca - fons