Can Pongem o Can Ponçgem és una masia del municipi de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-30590.AAVV (2011). Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló, p. 50-51.

Història La masia es va construir en diferents fases: una fase inicial el 1650 i una ampliació cap al 1750. El 1757 es va construir una capella adossada dedicada a Sant Antoni de Pàdua, data que figura a la llinda de la porta. L'última fase de la construcció correspon al 1773. El conjunt va ser restaurat el 1928, segons consta inscrit al rellotge de sol de la façana principal.Bordons i Serra, Joaquim (1995). «La Palma de Cervelló i els seus voltants». Muntanya (Centre Excursionista de Catalunya), núm. 798 (abril 1995), p. 69-74.

Inicialment fou propietat de la família Pongem, que en va donar el nom. Cap al 1840 va ser adquirida per Joaquim de Gispert i Anglí (1799-1889), impulsor de la construcció del Gran Teatre del Liceu i fundador del Cercle del Liceu el 1847. Els seus descendents n'han mantingut la propietat fins a l'actualitat.

A mitjan , per via matrimonial, la propietat va quedar vinculada també a la família Serra-Chopitea, descendents de la venerable Dorotea de Chopitea (1816-1891), promotora de nombroses obres benèfiques i educatives a la Barcelona del , declarada Venerable pel papa Joan Pau II el 1983.

Entre els descendents notables de la família, vinculats a la finca, figura Ignasi de Gispert i Jordà (1911-1998), degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (1969-1972), president del Segon Congrés Jurídic Català (1971), Conseller de Justícia de la Generalitat (1980-1982) i Creu de Sant Jordi (1983).Guàrdia i Canela, Josep-D. (1999). «Ignasi de Gispert i Jordà (1911-1998), advocat, degà, acadèmic i home d'esperança». Revista Jurídica de Catalunya, vol. 98, núm. 2, p. 419-428.

Descripció El conjunt es compon de diferents edificacions: la més antiga, de caràcter agrícola, amb la capella annexa adossada a llevant; i la més moderna, de tipus residencial. Totes dues disposen d'un pati o barri tancat al davant, orientades a sud, i sota la finca hi ha una font.

L'edifici principal és de planta rectangular, compost de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a quatre aigües i façana de maçoneria arrebossada. Les cantoneres són de maons, visibles per la banda de ponent i arrebossades a llevant. El portal d'entrada principal, situat al centre de la façana, és d'arc de mig punt amb dovelles de gres roig característic de la zona, i a la clau de l'arc es conserva una peça heràldica amb les armes dels Gispert, descrites com «en camp d'or, un mont de sinople surmuntat d'una àguila al natural».

A la planta pis hi ha quatre finestres amb bastiments de gres, i a les golfes una composició d'obertures en patró 2-3-2. Al centre de la façana destaca un rellotge de sol monumental amb la inscripció SOL JUSTITIE i les dates 1750 i 1928, corresponents a l'ampliació de mitjan segle XVIII i a la restauració del primer terç del segle XX. El conjunt s'integra en un paratge boscós, amb terrasses sostingudes per murs de pedra seca, tècnica constructiva inscrita el 2018 a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Capella de Sant Antoni de Pàdua Adossada a la masia, és obra del 1757, data que figura a la llinda de la porta. Està dedicada a Sant Antoni de Pàdua i consta que estava oberta al culte públic l'any 1906. Es conserven uns goigs en llaor de la imatge de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la heretat Can Pongem, impresos a Barcelona per la impremta Henrich i Cia. a final del segle XIX o principi del XX, custodiats a la col·lecció Enric Prats del Centre de Lectura de Reus.

Entorn Can Pongem es troba al nord-est del nucli antic de la Palma de Cervelló, en un emplaçament boscós de la vall de Rafamans. El topònim ha quedat fixat a la cartografia local mitjançant el «camí de Can Pongem», que dona accés a la finca.

Referències

Bibliografia Bordons i Serra, Joaquim (1995). «La Palma de Cervelló i els seus voltants». Muntanya (Centre Excursionista de Catalunya), núm. 798, p. 69-74. Guàrdia i Canela, Josep-D. (1999). «Ignasi de Gispert i Jordà (1911-1998), advocat, degà, acadèmic i home d'esperança». Revista Jurídica de Catalunya, vol. 98, núm. 2, p. 419-428. Gispert i Bosqué, Jordi de (2005). Joaquim de Gispert i d'Anglí i el Gran Teatre del Liceu. Barcelona: edició de l'autor, 135 p. Llurba i Rigol, Josep (1993). Recull d'Història de Cervelló, La Palma i Vallirana. Ajuntament de Cervelló.

Enllaços externs

Fitxa a Mapes de Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) Fitxa a Pobles de Catalunya

Categoria:Edificis de la Palma de Cervelló Categoria:Masies del Baix Llobregat Categoria:Patrimoni monumental de la Palma de Cervelló