LOperació Marge Protector (hebreu: מִבְצָע צוּק אֵיתָן, Mivtza' Tzuk Eitan; vegeu Nom més avall) és una ofensiva militar de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) contra la franja de Gaza iniciada el 8 de juliol de 2014. L'operació va anar precedida d'una escalada de violència a la zona, que va començar amb el segrest i assassinat de tres joves israelians el 12 de juny, del qual Israel va acusar Hamas.
Posteriorment el segrest i assassinat d'un noi palestí a Jerusalem Est va provocar revoltes als assentaments palestins i el llançament de diversos coets des de la Franja de Gaza, als que Israel va respondre amb bombardejos aeris. Després d'un intent fallit de treva el dia 4, Israel inicià formalment l'operació el dia 8 de juliol. En paraules israelianes, l'operació hauria de ser "llarga" i "aturar el terror que molts israelians pateixen diàriament".
Diferents fonts adverteixen el mateix dia 8 d'un gran nombre d'atacs indiscriminats i fins a 18 baixes civils entre els palestins entre els quals hi hauria almenys tres menors. Les informacions a l'inici de la campanya senyalaven que el govern israelià hauria mobilitzat milers de reservistes i estaria preparant una ofensiva terrestre a gran escala.
El dia 10 es reportaren ja 76 morts palestines. xifra que va créixer fins a 192 el dia 15. El 14 de juliol, l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris estimà que almenys el 77% dels morts eren civils, dels quals el 26% eren nens. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, més de 1.400 palestins han resultat ferits. Les Forces de Defensa d'Israel estimaren que al voltant de 90 dels morts eren militants de Hamas, i afirma que Hamas feia servir la població de Gaza com a escuts humans, mentre que l'ONG israeliana B'tselem afirma que 10 dels atacs que han matat civils podrien constituir crims de guerra. El 13 de juliol s'havia informat de més de 1.300 atacs israelians, mentre que s'havien disparat més de 800 míssils des de Gaza cap a Israel.
El 14 de juliol, Egipte va proposar un alto el foc. El govern d'Israel va acceptar la proposta, i va aturar temporalment les hostilitats el matí del 15 de juliol. No obstant això, Hamàs, que va dir que no havia estat consultat sobre l'alto el foc, el va rebutjar en "la seva forma actual". El 16 de juliol, Hamàs i Gihad Islàmic palestí va oferir a Israel una treva de 10 anys amb 10 condicions. El Secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, va visitar Egipte el 21 de juliol per negociar un alto el foc a Gaza.
L'Operació Marge Protector és l'operació militar més letal que ha tingut lloc a Gaza des de la guerra de Gaza de 2008-2009. Almenys 508 palestins han estat morts. L'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris va estimar, utilitzant informació preliminar, que fins al 20 de juliol gairebé el 72% dels morts eren civils, dels quals el 44% eren dones o nens. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, més de 3.008 palestins han resultat ferits. Les Forces de Defensa d'Israel estimen que, fins al 14 de juliol, al voltant de 90 dels morts eren militants de Hamàs, i va dir que Hamàs feia servir la població de Gaza com a "escuts humans", acusació que fou negada per Hamàs.Al Jazeera English – https://www.youtube.com/watch?v=TydoLmhMaDo El 19 de juliol, les autoritats israelianes també van advertir els periodistes internacionals que es trobaven a Gaza que Hamàs "havia utilitzat en el passat als periodistes com a escuts humans", cosa que fou negada pels periodistes. Les Forces de Defensa d'Israel van informar que fins al 13 de juliol s'havien produït més de 1.300 atacs israelians, mentre que s'havien disparat més de 800 míssils des de Gaza cap a Israel.
Grups de drets humans han afirmat que els atacs amb coets palestins i la destrucció premeditada de les cases de membres de Hamàs i d'altres milícies feta per Israel violen del dret humanitari internacional i podrien constituir crims de guerra.
Nom La traducció literal del nom de l'operació (en hebreu: מִבְצָע צוּק אֵיתָן, Mivtza' Tzuk Eitan) és "Operació Penya-segat Indestructible", "Impertorbable" o "Ferm"; traduït també més lliurement en català com "Operació Marge Protector"; en anglès com "Operació Roca Sòlida" o "Operació Penya-segat poderós"; o "Penya-segat Resolut" en la traducció oficial de les FDI a l'àrab. Segons l'Agència Anadolu de Turquia, un portaveu militar israelià per als mitjans de comunicació àrabs, Avichay Adraee, va explicar que es va fer el canvi de nom en fer la traducció per transmetre més fortament la idea que l'operació era de naturalesa defensiva.
Rerefons
Curt termini miniatura|Una fàbrica crema després d'un atac amb míssils a Sderot, Israel, 28 de juny de 2014 L'operació va començar després d'una cadena d'esdeveniments que es va iniciar amb el segrest i assassinat de tres adolescents israelians a Cisjordània el juny de 2014, del qual Israel va culpar Hamàs. Segons l'exèrcit israelià, els dos homes sospitosos d'haver segrestat els adolescents eren coneguts membres de Hamàs. Tanmateix, les autoritats d'Israel no van proporcionar cap indici de la participació de Hamàs en els fets i Hamas ha negat qualsevol implicació o coneixement sobre l'incident. Les forces israelianes van matar a deu palestins en els enfrontaments posteriors, entre ells dos menors de 18 anys, i va arrestar a diversos centenars de palestins més a Cisjordània en la posterior recerca dels adolescents desapareguts i la supressió de les cèl·lules i la infraestructura de Hamàs, operació anomenada Guardià del Germà. Durant la recerca dels tres adolescents israelians desapareguts, l'exèrcit israelià va detenir moltes de les persones que havien estat posades en llibertat durant l'intercanvi de presoners per Gilad Shalit. Hamàs, que havia estat acreditat per Israel per haver refrenat el llançament de coets des de la Franja de Gaza des de l'acord d'alto el foc al novembre de 2012, després de finalitzar l'Operació Columna de Núvol, va assumir la responsabilitat directa d'una andanada de coets disparats contra Israel el 8 juliol 2014 i va insistir en el nou alliberament dels detinguts com a condició d'un cessament del foc.
Hores després de l'enterrament dels tres israelians assassinats, un adolescent palestí de 16 anys, anomenat Mohammed Abu Khdeir, de Beit Hanina, va ser segrestat i cremat viu en un atac de represàlia per part d'extremistes jueus. La policia israeliana va detenir sis jueus sospitosos d'haver comès l'assassinat. El descobriment del cos de Khdeir va donar lloc a protestes i disturbis a Jerusalem Est, que es va estendre als pobles d'arreu del país, i a una disculpa oficial i missatge de condol del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Al mateix temps, es van iniciar els intercanvis de coets de Gaza cap a Israel i els atacs aeris israelians cap a la Franja de Gaza. El 4 de juliol es va anunciar que s'estava treballant en una treva potencial, amb la mediació d'Egipte, en què Hamàs acordaria desistir de llançar coets a canvi d'un compromís israelià d'aturar els atacs aeris sobre Gaza. Hamàs va revelar que la treva s'anunciaria en qüestió d'hores. Un portaveu israelià va dir que la 'pilota estava a la teulada de Hamàs'.
Llarg termini El general de brigada Moti Almoz, portaveu de l'exèrcit israelià, va dir: "Hem estat instruïts per l'esglaó polític a colpejar Hamàs durament", indici que mostraria com la política hauria desencadenat una guerra no desitjada a Gaza. El 23 d'abril de 2014, Hamàs havia accedit a un acord de reconciliació amb l'altra facció palestina principal, Fatah, després de set anys de divisió. El govern d'unitat palestí va ser creat el 2 de juny de 2014 i Israel va anunciar que no negociaria cap acord de pau amb el nou govern i que forçaria mesures de càstig. Tot dient, un dia abans de l'acord, que aquest govern d'unitat "enfortirà el terrorisme", Benjamin Netanyahu, va afegir: "la comunitat internacional no ha d'acceptar-ho".” S'esperava que l'acord tingués un impacte significatiu en l'actual ronda de converses de pau entre l'Autoritat Nacional Palestina, presidida actualment per Mahmoud Abbas, i Israel; poc després de l'anunci de l'acord, Israel va llançar un atac aeri al nord de la Franja de Gaza que va ferir quatre persones, segons fonts mèdiques. Netanyahu havia advertit abans que l'acord seria incompatible amb la pau entre israelians i palestins i que Abbas havia d'escollir entre la pau amb Hamàs i la pau amb Israel. Quan es va signar l'acord de reconciliació, que obria el camí al nomenament del nou govern, Netanyahu va presidir un gabinet de seguretat en què es va votar a favor d'autoritzar Netanyahu per imposar sancions no especificades contra l'Autoritat Palestina.
Cronologia de l'operació miniatura|Casa a Beerxeba, Israel, després de l'impacte directe d'un coet durant el quart dia d'operació l'11 de juliol
Des del 8 fins al 16 de juliol, les Forces de Defensa d'Israel van bombardejar objectius de la Franja de Gaza amb artilleria i atacs aeris. Mentrestant, Hamàs va continuar disparant coets i morters contra Israel, molts dels quals van ser interceptats pel sistema de defensa aèria israeliana Cúpula de Ferro. El 16 de juliol, els morts a Gaza ja superaven les 200 persones. El 17 de juliol es va concertar un alto el foc humanitari de 12 hores, proposat per les Nacions Unides. El mateix dia, després de la finalització de l'alto-al-foc, les tropes israelianes van iniciar l'ofensiva terrestre sobre la Franja de Gaza. En un principi, l'operació es va centrar en la localització i destrucció dels túnels que connectaven territori palestí amb Israel. Aquests túnels eren utilitzats pels milicians palestins per transportar persones i materials d'una banda a l'altra de la frontera.
El 20 de juliol, les forces armades israelianes van entrar al barri de Shuja'iyya, a la ciutat de Gaza. Aquesta acció va provocar un combat acarnissat a la barriada. El 24 de juliol, al voltant de 10.000 palestins de Cisjordània es van manifestar com a protesta per l'ocupació, acció que va provocar la mort de 2 palestins.At least 16 killed in attack on Gaza school, sparking massive protests in West Bank - The Washington Post El 25 de juliol, un atac aeri va provocar la mort de Salah Abu Hassanein, el líder de l'ala militar de la Jihad Islàmica. El 26 de juliol es va concertar un nou alto el foc humanitari, també durant dotze hores.
L'1 d'agost, els Estats Units i les Nacions Unides van anunciar que Israel i Palestina havien acordat un alto el foc de 72 hores a partir de les 08:00. Hi va haver una disputa sobre els termes del cessament del foc perquè Israel i els Estats Units van declarar que es permetia a Israel "continuar fent operacions per destruir túnels que representen una amenaça per al territori israelià que des de la franja de Gaza entrin a Israel"; Hamas va dir que no acceptaria aquesta condició. El cessament del foc es va trencar gairebé immediatament després de començar. Israel va culpar a Hamas de violar el cessament del foc i va dir que un grup de soldats israelians van ser atacats per militants palestins sortint d'un túnel. Els palestins van dir que l'IDF va ser el primer a incomplir el cessament del foc quan a les 08:30 va destruir 19 edificis mentre treballaven per enderrocar túnels. Segons l'OLP, l'autoritat palestina i fonts de Gaza, Hamas va atacar una unitat israeliana, matant un oficial israelià (Hadar Goldin, que inicialment es pensava que havia estat capturat) mentre les forces israelianes encara es dedicaven a fer activitats militars a Rafah al territori de Gaza abans que la treva entres en vigor.