El Soler de Jaumàs (o també el Soler de Geumar, segons algunes fonts) és una masia del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció Malgrat que la Masia del Soler de Jaumàs ha sofert moltes modificacions, són ben definits els diferents períodes constructius. L'estructura respon a la tipologia de masia dels segles XV i XVI amb coberta a dues vessants amb la façana principal horitzontal (malgrat les últimes modificacions). A tramuntana, la masia conserva l'estructura més antiga, torre de defensa, gairebé anul·lada del tot. A migdia els porxos corresponen a l'ampliació del i també la capella de la casa advocada a Sant Julià, que fou reformada i ampliada l'any 1878. Aquesta capella tenia un interessant altar barroc que fou cremat durant la Guerra Civil (1936-1939). És també interessant la sala i la cuina.

Història És una de les propietats més antigues de Puig-reig. Situada en un indret estratègic, prop del camí ral, el Soler amplià considerablement les seves propietats al llarg del i XVIII amb una política matrimonial molt clara de casaments amb pubilles riques. No obstant això, el cas de l'annexió de la propietat de Farriols obeeix a una altra causa, ja que el darrer propietari del Soler de Jaumàs, Climent Nadeu Soler de Jaumàs, el 1790, en els capítols matrimonials d'una neboda, Antònia Rodoreda i Soler, de Casserres, amb Miquel Corominas i Alsina, de Farriols, deixava escrit que, si moria sense descendència, llegava la propietat a la seva neboda amb la condició que unissin les dues propietats i visquessin a la casa del Soler de Jaumàs.Arxiu Corona d'Aragó. NOTARIALS- Berga BR-372 folis del 383 al 386 i NOTARIALS- Berga BR- 372 folis 207 al 216. Notari Arquer de Berga - inscrit per Joaquim Claris de Berga - l'1-IX-1790

La Masia conserva una considerable documentació familiar des del segle XV-XVI.

La Masia del Soler de Jaumàs fou fogatjada l'any 1553: "Pere Joan Soler".Iglesies, J: El Fogatge de 1553, t. l. pp.467. Barcelona,1979.

La masia és documentada des del com una de les propietats dels Templers a la parròquia de Santa Maria de Merola. Part de les terres depenien de la senyoria jurisdiccional del Monestir de Santa Maria de Serrateix, a qui pagaven censos. Al tenien casa al recinte casteller de Puig-reig i estaven obligats arranjar les obres de la muralla.

El patrimoni familiar augmentà considerablement als segles  i i foren batlles del terme nomenats pels Hospitalers.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental de Puig-reig Soler