El conflicte sociolingüístic de Bèlgica o problema lingüístic belga que encara perviu en l'actualitat, entre les comunitats neerlandòfones i francòfones, té arrels assentades des d'abans de la primera Constitució de Bèlgica.
Polítiques favorables a l'idioma francès Entre els anys 1815 i 1830, tot l'actual Estat Belga formava part del Regne Unit dels Països Baixos. El rei neerlandès Guillem I, va haver d'enfrontar-se amb una poderosa oposició per diferents estaments socials: els catòlics estaven en desacord amb la ingerència del monarca en la religió i la immensa majoria dels francoparlants d'idees liberals i les classes burgeses s'oposaven a la postura lingüística del rei, al seu govern despòtic i a l'escassa representativitat del seu territori en les milícies i en els organismes administratius. L'acuitat declivi econòmic, que va conduir a altes taxes d'aturats i a un augment important de la inflació de l'import dels aliments, va provocar àmplies revoltes que desencadenarien el que a posteriori seria conegut com a Revolució belga.
La disconformitat de les classes belgues va esclatar de manera exabrupta a l'agost de 1830, durant la representació de la famosa opera «La Muette de Portici» (una exaltació de la lluita dels napolitans contra els espanyols per aconseguir la seva emancipació). Després de les revoltes es va establir un Govern de caràcter provisional que va declarar a Bèlgica com a estat sobirà.cita web|autor=Marlies Cardoen|títol=Antecedents històrics de la constitució belga|url=http://www.ugr.es/~redce/REDCE15/articulos/05MCardoen.htm#u|idioma=espanyol
La primera legislació lingüística de Bèlgica, publicada com a decret el 16 de novembre de 1830, pel comitè central del govern provisional deia: La primera constitució belga -promulgada el 7 de febrer de 1831- no establia cap llengua oficial; no obstant això el seu article 23 resava:
Atès que en la pràctica el francès era la llengua utilitzada per les classes dominants, tant flamenques com valones, això es va traduir en el seu ús exclusiu com a llengua oficial. De fet les 2 lleis que van desenvolupar l'article 23 de la constitució -promulgada la primera el 19 de setembre de 1831 i la segona, que la va substituir, el 28 de febrer de 1845- van ancorar el francès com a llengua oficial.cita web|url=http://www.monde-diplomatique.fr/2010/12/a/19963|títol=Une histoire mouvementée|data = Desembre |any = 2010 |editorial = Le Monde Diplomatique|idioma=francès En les albors de l'estat belga, les classes elitistes flamenques no van dubtar a atribuir a l'idioma francès exclusivitat en el seu ús institucional, doncs a l'històric prestigi que aquesta llengua tenia, calia sumar-li la seva ocupació com diseminador de les idees revolucionàries pròpies de l'Europa de les llums. El neerlandès -que comptava amb un 55-57% de parlants flamencs- era considerat una llengua primitiva i indigna per les mateixes elits flamenques; veient-se, a més, clarament desfavorit pel clergat catòlic, que ho percebia com un perillós difusor de les idees derivades del protestantisme calvinista, l'arrelament del qual als Països Baixos els causava temor.cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|any=2010|editorial=Ariel|autor=Jacobo de Regoyos|isbn=978-84-344-6946-4|pàgines=50 També cal tenir en compte que en els seus orígens el neerlandès a Flandes, al no estar normalitzat, es trobava fortament dialectitzat, comptant amb gran quantitat de variacions. Tal com és recollit en l'exposició de motius del Decret del 16 de novembre de 1830.
Alguna cosa similar succeïa, aleshores, en la part valona de Bèlgica, convivint majoritàriament diversos idiomes tradicionals -alguns d'ells, minoritàriament, encara perviuen- com el való, el picard, el lorrain i el gaumais; però donat la considerable similitud d'aquestes llengües amb el francès, es va produir un acrescut canvi lingüístic.cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|any=2010|editorial=Ariel|autor=Jacobo De Regoyos|isbn=978-84-344-6946-4|pàgines=51
En definitiva, potser el millor esment sobre el tema es recull en el pensament del politòleg i historiador belga Xabier Mabille, qui en el seu llibre "Història política de Bèlgica" cita textualment:
Principi del reconeixement oficial de l'idioma neerlandès miniatura|Julien de Vriendt miniatura|Maurice Maeterlinck El reconeixement dels drets lingüístics dels neerlandòfons es va començar a implementar a partir de l'últim terç del segle XIX: el 1873 va poder emprar-se el neerlandès a Flandes en el sistema judicial; a partir de 1878 es va permetre el seu ús en el sistema administratiu públic de la regió flamenca; el 1883 en l'educació secundària; el 1886 es va començar a encunyar la moneda belga de manera bilingüe;cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|editorial=Ariel|isbn=978-84-344-6946-4|pàgines=53 el 1890 s'estableix mitjançant llei l'obligatorietat d'acreditar el coneixement de la llengua neerlandesa per ser nomenat funcionari públic en les Administracions situades a la zona flamenca,;cita publicació|url=http://www.navarra.es/appsext/descargarfichero/default.aspx?fichero=rj_35_ii_2.pdf&codigoacceso=pdfrevistajuridica&ei=gz2luyeslmwl0axwjihgcg|cognom=Díez de Ulzurrun|nom=Ignacio Irurita|títol=La complexa realitat lingüística belga i l'organització de l'Estat el 18 d'abril de 1898 s'aprova (per 47 vots a favor, 39 en contra i 3 abstencions) una llei, coneguda com a llei de Coremans-De Vriendt (atès que va ser proposada pels representants flamencs Juliaan De Vriendt i Edward Coremans), que obliga a publicar els documents oficials també en llengua neerlandesa,cita web|títol=loi1898|url=http://www.wallonie-en-ligne.net/encyclopedie/thematiques/notices/loi-coremans-de_vriendt.htm|idioma=francès no obstant això, caldrà esperar fins al 1967 per disposar d'una versió oficial de la Constitució en flamenc; a partir de 1899 es van començar a imprimir els segells en tots dos idiomes;cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|editorial=Ariel|isbn=978-84-344-6946-4|pàgines=54 a partir de 1910 i la llei de 31 de juliol de 1921 va assentar el principi d'ús d'ambdues llengües en l'administració pública flamenca, d'aquesta manera s'acorda el bilingüisme per a les administracions centrals i els seus funcionaris, els quals han de conèixer les llengües de la regió en la qual exerceixen les seves funcions: a partir d'una petició del 20% dels electors, les comunicacions i avisos dirigits al públic havien de fer-se en les dues llengües de la regió.
Encara restava pendent que la llengua neerlandesa tingués cabuda a la universitat: les quatre universitats del país impartien les classes en llengua francesacita web|títol=El pluralisme lingüístic a Bèlgica|url=https://docs.google.cat/viewer?a=v&q=cache:tx0_NYtvFNUJ:dialnet.unirioja.es/servlet/dcart?info%3Dlink%26codigo%3D26928%26ordre%3D0+drets+ling%C3%BC%C3%ADsticos+en+b%C3%A9lgica&hl=és&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgUfuePFklEmu2gYiDR9npdoKwoXT-EyvpkzBJ8_gZpF1WjSififdY3mLQ1Bovyp1M-AtS4CWzmO4cz-EiuCU7AWXR8G6Gu2okp0ozYwDjEV3AGGlSjBa9xZEkQ4XL3LsKfxQhJ&sig=AHIEtbRBrmN7qfKs0J8QoscP4K2uTNQgjA|idioma=espanyol i fins a la invasió alemanya de Bèlgica, durant la Primera Guerra Mundial, no va ser possible instruir-se en neerlandès. Els invasors alemanys ho van permetre a la universitat de Gant, però només a partir de 1930, un segle després de la creació de Bèlgica, va ser quan la universitat flamenca de Gant ensenyarà definitivament en neerlandès i no en francès.cita web |url=http://elpais.com/diario/2010/06/27/domingo/1277610762_850215.html |títol=La pena de Bèlgica |dataaccés= 3 de setembre|anyaccés = 2012 |autor= Gerard Mortier |idioma=espanyol |data = 27 de juny de 2012 |editorial = El País El moviment nacionalista flamenc, conscient de la importància de tenir una elit intel·lectual, va demanar la instrucció en neerlandès en aquesta universitat, però la classe alta flamenca de la ciutat, fortament francòfona, s'hi va oposar argumentant el subdesenvolupament de la llengua flamenca i la falta de llibres científics en neerlandès.cita web|títol=El plurilingüisme a Bèlgica|url=https://docs.google.cat/viewer?a=v&q=cache:tx0_NYtvFNUJ:dialnet.unirioja.es/servlet/dcart?info%3Dlink%26codigo%3D26928%26ordre%3D0+drets+ling%C3%BC%C3%ADsticos+en+b%C3%A9lgica&hl=ca&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgUfuePFklEmu2gYiDR9npdoKwoXT-EyvpkzBJ8_gZpF1WjSififdY3mLQ1Bovyp1M-AtS4CWzmO4cz-EiuCU7AWXR8G6Gu2okp0ozYwDjEV3AGGlSjBa9xZEkQ4XL3LsKfxQhJ&sig=AHIEtbRBrmN7qfKs0J8QoscP4K2uTNQgjA|idioma=espanyol Potser el francòfon flamenc més destacat, que es va oposar feroçment va ser Maurice Maeterlinck (premi Nobel de Literatura el 1911).
L'actual frontera lingüística Entre el 2 de març i el 21 de març de 1932 es va aprovar al parlament bicameral una mutable frontera lingüística, on es definia una fragmentada Bèlgica: una de parla neerlandesa i una altra francesa, amb l'acord de la majoria dels diputats de Valònia. Els valons no van voler acceptar el bilingüisme en la totalitat de l'Estat belga -com els flamencs eren partidaris-, perquè temien que en un estat bilingüe els flamencs estiguessin avantatjats per poder ocupar llocs institucionals, en posseir els seus veïns del nord un major coneixement d'ambdues llengües.cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|editorial=Ariel|isbn=978-84-344-6946-4
Aquesta boga de llengües depenia d'un cens lingüístic que es realitzava aproximadament cada quinze anys i atès que el creixement del francès es veia afavorit en cada cens, sobretot en la perifèria de Brussel·les, els flamencs no van trigar a sentir-se desconfiats d'aquesta llei -el 1961, 278 alcaldes flamencs es van negar a complir la llei i a realitzar els censos de llengües- i reividincaren la fixació definitiva de les fronteres lingüístiques basant-se en el cens de 1947, que va ser l'últim que es va realitzar a l'estat. Aquestes exigències flamenques coincidien amb el declivi de la indústria valona de la dècada dels 60: fins llavors l'economia valona, basada en una rica indústria de carbó i acer, era de les més importants d'Europa (i per descomptat la primera amb diferència de Bèlgica) explicant una àmplia importació de mà d'obra flamenca (i italiana, espanyola, etc.), però les seves mines van deixar de ser rendibles i la seva indústria metal·lúrgica va perdre competitivitat; això va succeir al mateix temps que l'economia flamenca floria enèrgicament (fins llavors tan sols posseïa una economia bàsicament agrària) a causa de, principalment, al fet que les empreses americanes es van instal·lar en el nord animades per la proximitat del mar que els oferia el potencial port d'Anvers (el segon major port d'Europa).cita web|url=http://www.catdem.org/cat/downloads2/flamencs%20i%20Balons.pdf |títol = Flandes i Valònia passen comptes |dataaccés = 3 de setembre |anyaccés = 2012 |autor = Beatriz Navarro |data = 11 de desembre de 2007 |editorial = La Vanguardia
La llei del 8 de novembre de 1962 va establir la invariabilitat de la frontera lingüística de Bèlgica i la llei del 2 d'agost de 1963 va establir definitivament les quatre regions actuals: la dels francòfons (on van passar a formar part 25 municipis flamencs que constaven de 87.000 habitants) que inclou les cinc províncies valones (el Brabant Való, Hainaut, Luxemburg, Namur, i Lieja, excepte els municipis pertanyents a la regió de llengua alemanya), la dels neerlandòfons (on van passar a formar part 25 municipis valons que tenien 23.000 habitants) que inclou les cinc províncies flamenques (Anvers, el Brabant Flamenc, Flandes occidental, Flandes oriental i Limburg), la dels germanòfons que inclou 9 municipis enclavats a la província de Lieja i la regió bilingüe de Brussel·les-capital, que comprèn els 19 municipis del districte administratiu de Brussel·les-capital.