Andreu Llauradó i Fàbregas (Reus, 31 de maig de 1840 - Barcelona, 2 d'abril de 1899) va ser un enginyer de forests català i expert en temes hidràulics i d'irrigació.
Va estudiar enginyeria a Madrid i al llicenciar-se va guanyar una càtedra a L'Escuela de Montes d'El Escorial l'any 1880. El 1892 va ser inspector general del cos d'enginyers forestals. Membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid, de la «Societé naturale d'agriculture» de França, de la Imperial Agronòmica de Rússia i de la Societat Agrària de Llombardia, va rebre diverses condecoracions pels seus treballs: la Gran Creu de Carles III i d'Isabel la Catòlica a l'estat espanyol i d'altres de Rússia, de Portugal d'Itàlia i de França.
És conegut sobretot pel seu llibre Tratado de aguas y riegos publicat a Madrid el 1878 amb una edició revisada el 1884, on esbossava tot un programa d'aprofitament dels recursos hidràulics, obra de la qual se'n van fer diversos resums en italià, francès, alemany, anglès i rus. Va publicar estudis sobre canals de navegació als rius de l'estat espanyol i ponències i comunicacions a congressos sobre temes d'embassament d'aigües, aprofitament dels recursos naturals per fomentar la ramaderia i l'agricultura i estudis econòmics sobre temes hidràulics i agrícoles.
Família Andreu Llauradó era el sogre de Lluís Ferrer-Vidal i Soler, que es va casar amb la seva filla Edith de Llauradó i Pla-Carreras, i consogre de Josep Ferrer i Vidal i de Concepció Soler i Serra.Puig i Alfonso, Francesc. Biografía de D. Joseph Ferrer y Vidal: llegida al col·locar el seu retrat a la galeria de Catalans Il·lustres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1907
Referències
Enllaços externs Andreu Llauradó i Fàbregas GEC [Consulta el 29 de desembre de 2025] Tratado de aguas y riegos (2a ed.)
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Enginyers reusencs Categoria:Nascuts el 1840