va ser un escultor català. http://www.alertadigital.com/2012/07/14/luis-antonio-sanguino-de-pascual/ http://www.fnff.es/Luis_Antonio_Sanguino_413_c.htm http://www.castillodesanguino.com/index.php/luis-sanguino http://esculturas.pamplona.es/VerPagina.asp?IdPag=231&Idioma=1 Entre la seva obra primerenca, destaca el monument a les Forces Armades situat al Valle de los Caídos, abans de traslladar-se a Nova York, on va esdevenir el membre més jove de la Societat Nacional d'Escultura.
Joventut Els seus pares, l'advocat Aquilino Sanguino i Rosa de Pascual, constituïen una família noble de Barcelona, sent el número set de vuit germans. Com a conseqüència de l'esclat de la guerra civil del 36 van abandonar Barcelona, deixant enrere en la seva fugida totes les seves possessions.
El seu periple per fora i dins d'Espanya (residint a Marsella, Mònaco i Sant Sebastià) els va conduir finalment a establir-se en la província andalusa de Còrdova, on viurà la seva infància a la finca La Raña, i estudiarà al col·legi dels Salesians de Pozoblanco.
Des de molt petit va posar de manifest les seves dots artístiques, duent a terme amb tan sols vuit anys una obra en terracota, coneguda com a "Las Ruinas", datada entre 1942-1943. Consistia en un baix relleu en argila cuita o terracota que representava un paisatge bucòlic o pastoril, en el qual apareixia un pastor i el seu ramat en plena natura i davant les ruïnes del que va haver de ser un antic monestir. Per a la seva realització Sanguino es va inspirar en un gravat d'un antic llibre que tenia la seva mare.
La família va canviar el 1944 el seu lloc de residència, situant-se a Madrid, on residiran poc temps, ja que tot seguit la família es trasllada novament, aquest cop a Cadis. És durant la seva breu estada a Madrid, quan familiars de Luis Antonio li posen en contacte amb l'escultor Marià Benlliure, que tot i considerar que Luis tenia grans aptituds per a l'escultura, per la seva avançada edat (82 anys), no seria el seu mestre, recomanant per a tal tasca a l'imatger Federico Coullaut-Valera, fill de l'escultor Lorenzo Coullaut.
Inici en l'escultura Es va presentar al seu primer concurs de guixaires que se celebrava a Cadis, quedant finalista (l'obra que va presentar es titulava "La perezosa", feta en guix d'un metre d'alçada, que representa una figura femenina), participant seguidament en un altre organitzat a Sevilla, aquí el treball va consistir en la realització d'una motllura decorativa d'un metre amb motius florals i llàgrimes, entre altres elements decoratius. Tot i la qualitat del treball no va aconseguir cap premi, encara que va ser elegit per participar a Madrid en un altre concurs. Va aconseguir aquesta vegada el primer premi al col·legi Major "La Paloma", que podria considerar-se com la Universitat Laboral d'aquell llavors. Decideixen que el millor és que Luis Antonio es traslladi a viure a Madrid, on ja havia realitzat exposicions al desembre de 1947 en els salons d'art "Kebos", per poder seguir els seus estudis al costat de Federico Coullaut.
Els seus inicis com a escultor no van ser fàcils i es dedica a vendre petites obres per subsistir i poder seguir estudiant. Així, realitzava en escaiola policromada pessebres que venia a la Plaça Major de Madrid, arribant a muntar una petita indústria en la qual col·laboraven els seus germans. També va realitzar petites escultures en fang cuit però, en comptes de vendre-les, es dedicava a anar a les cases d'empenyorament i allà empenyorar-les. Malgrat això, va llogar un petit estudi al carrer de la Lluna, lloc de residència d'altres artistes com el pintor Enrique Navarro, Miguel Herrero, José Luis Mazuelos i Demetrio Salgado.
A part d'ajudar al seu mestre Federico Coullaut, va treballar per a un antiquari situat davant de les Corts, Arturo Linares, per a qui duia a terme escultures de sants. L'antiquari li proporcionava fusta de bigues antigues, Sanguino les tallava, les policromava, les ficava al forn i el resultat era que semblaven completament autèntiques. Va realitzar aproximadament 17 d'aquestes escultures d'entre 50 i 60 centímetres d'alçada, que pretenien simular les de grans mestres del Segle d'Or espanyol: Alonso Cano, Gregorio Fernández i altres dels grans imatgers realistes de l'escultura barroca espanyola.
Empès per Coullaut, es va presentar com a escultor al concurs per al Valle de los Caídos lliurant diversos esbossos sobre les forces de l'univers, terra, mar, aire i milícies, quan comptava amb 18 anys. Els esbossos que va presentar Sanguino consistien en el següent: Tres esbossos en escaiola d'un metre, una escultura d'1,75 m., Una mà llaurada en pedra (ja que volia demostrar la seva habilitat al tallar la pedra), i diversos dibuixos. Va aconseguir ser seleccionat per executar aquesta obra, en un moment en què es trobava complint amb el servei militar obligatori.
Les obres per a la construcció del complex de la Basílica del Valle de los Caídos (San Lorenzo de El Escorial, Madrid) es van iniciar en 1942, encarregant el projecte al director general d'arquitectura Pedro Muguruza. Aquest va abandonar la tasca l'any 1949, per malaltia, i la direcció d'obra va recaure en Diego Méndez González. Va simplificar a partir de llavors parts de l'obra (per exemple, va desaparèixer el projecte de Via Crucis de Federico Coullaut-Valera).
El monument a les Forces armades està compost per vuit escultures amb una dimensió de tres metres d'altura cadascuna, tallades sobre granit amb formes anguloses, grans plans i severes (la qual cosa contrasta amb el poliment dels rostres i braços), quedant perfectament integrat en el conjunt del complex que destaca pel seu caràcter arquitectònic. Està situat a la part alta d'ambdós murs de la nau de la Basílica que condueix a la Cripta, simbolitzant alhora la guàrdia i el dolor (representant la consigna que l'home és meitat monjo, meitat soldat, i fent referència i, homenatge al temps, als exèrcits: Terra, Mar, Aire i Milícies), davant les restes dels que descansen en ella. Va trigar tres anys en la realització d'aquestes escultures.
Viatge als EUA L'any 1957 va contreure matrimoni amb l'americana Dana Woodward, amb qui va tenir els seus tres primers fills Luis Russel, Jordi i Triana Cristina. En aquesta època, s'estableix amb la família a l'Estat de Nova York. Comença una etapa artística molt fructífera; les seves obres segueixen sent monumentals, el que li va merèixer la consideració de la Societat Nacional d'Escultura de Nova York (National Sculpture Society of New York) com "un clàssic del ". Durant aquest període coneix a Salvador Dalí i a molts altres artistes, convertint-se en el membre més jove mai electe en aquesta associació.
Aprofita l'estada a Nova York per conèixer i estudiar l'obra de grans artistes com la del pintor i escultor italià Amedeo Modigliani (1884-1920), Constantin Brâncuşi (1876-1957), Auguste Rodin (1840-1917), caracteritzant aquesta primera etapa americana de l'artista com una fase de recerca, la qual cosa es reflecteix en les obres d'aquest moment. Als Estats Units, va exposar en diverses sales, destacant la Galeria Hammer i la Galeria Palm Beach.
No va deixar de participar en concursos tant organitzats a Espanya (com el convocat per l'Ajuntament de Màlaga amb l'objectiu era un monument a Francisco Franco, en el qual va guanyar amb els seus esbossos a escultors com Juan d'Ávalos i Santiago de Santiago, encara que al final no es va dur a terme) com als Estats Units.
Malgrat estar residint als Estats Units, l'any 1967, va comprar una finca a Mataelpino a la serra de Guadarrama, la qual cosa li va permetre alternar la seva estada i el seu treball entre Espanya i Nova York. Així, el 1970 va realitzar una important exposició a la sala Grifé & Escoda, sent aquesta la seva primera exposició a Espanya.
Torna a Espanya i fixa la seva residència al seu país d'origen en 1976 (encara que no de manera definitiva), rebent llavors la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica de Sa Majestat Don Joan Carles I, per representar i sentir-se orgullós del seu país allà on estigués. Això va quedar palès en la seva lluita per aconseguir que el dia 12 d'octubre que tradicionalment i fins a aquest moment als Estats Units se celebrava com a dia de "Columbus day", dia dels italians, es transformés en el dia de la Hispanitat, ja que segons defensava l'autor, Colom, tot i suposar que era genovés, comandava una expedició espanyola, per tant, havia de ser celebrat com el dia de la Hispanitat com actualment se celebra el 12 d'octubre a tot el món. Reunint-se amb alguns amics espanyols, han posat èmfasi que aquest dia se celebrés com un homenatge a Espanya, per a això en l'Hotel Comodoro de la Gran Estació Central de Nova York van decidir organitzar un esdeveniment, convocat per a unes 300 persones aproximadament, que va resultar ser un rotund èxit acudint més de mil persones i entre els assistents van comptar entre altres personatges rellevants de l'època, amb l'assistència de l'alcalde de Nova York i l'ambaixador d'Espanya, aleshores el Comte de Motrico. Això va fer que al següent any es realitzarà una gran desfilada a la Cinquena Avinguda de Nova York, en motiu del dia d'Espanya. El fet que Sanguino fos un dels principals impulsors d'aquest moviment, va fer que fos proposat, entre d'altres per alguns ambaixadors i cònsols, per donar-li la medalla. Aquesta va ser finalment concedida vivint encara Francisco Franco. Malgrat això no va ser fins a 1976 quan la va rebre de mans del Rei d'Espanya.
A 1978 torna a canviar de residència, establint aquesta vegada a Mèxic, deixant-hi una gran empremta amb les seves obres i donant començament una nova etapa artística en què accentua el classicisme de les seves escultures. A 1979 va contreure matrimoni amb una jove segoviana, Curra Álvarez, mare dels seus dos fills més petits Curro i Rocío, amb qui va residir a Mèxic tretze anys.
Com l'artista va alternar la seva estada a Mèxic amb freqüents viatges a Espanya, a la fi de 1985 va comprar una torre del a la localitat segoviana de Valdeprados. Mentrestant, seguia realitzant obres a banda i banda de l'Atlàntic.
Torna a 1990 a Espanya, aquesta vegada per establir-se de forma definitiva, instal·lant-se a Segòvia, on va residir fins a la seva mort.
Des de la seva arribada a Espanya, Madrid s'ha convertit en el seu mecenes, encomanant a l'artista seus més importants i representatius encàrrecs, encara que altres ciutats com Segòvia, Guadalajara (Castella - la Manxa), Marbella, Oviedo i Navalcarnero, també li han encarregat importants projectes.
Tot i estar lluny del continent americà, no va deixar de treballar en projectes per Mèxic i Puerto Rico.
Estil L'estil de Luis Sanguino sorgeix de forma gradual a mesura que augmenta els seus estudis en àrees plàstiques i artístiques, perfeccionant tècniques escultòriques com per la talla en fusta, pedra, modelat, etc. La seva educació artística es va realitzar en diferents tallers i amb diversos mestres (el d'Antonio, el terrisser de Pozoblanco, el seu poble quan era petit, el de Federico Coullaut Valera a Madrid ....)
Activitat Artística Escultura urbana i institucional 1959. Decoració escultòrica façana de la seu de la companyia Toys Guidance Council, a Broadway, Nova York. Es tracta d'una sèrie d'escultures, en pedra artificial, de nens jugant a diferents, típics i universals jocs, com el salt a la piola, la rotllana de les patates, etc. Sense data. Estàtua per a decorar el vestíbul d'un nou centre de tractament contra el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, encarregat per les senyores Laurence Rockefeller i William Hutton, qui havien assistir a una de les seves exposicions i havien conegut la seva obra a marbre. L'obra va consistir en una família: pare, mare i fill units, símbol de la lluita de l'home per la família, realitzada en marbre vermell d'Alacant.