La tàpsia (Thapsia garganica) és una espècie de planta amb flors de la família de les apiàcies. És una planta tòxica d'origen circummediterrani. Ha donat nom a una molècula d'interès que s'està provant per tractar certs càncers o la Covid-19, la tapsigargina, un inhibidor de l'enzim SERCA (Endo/sarcoplasmàtica calci ATPase). Aquesta molècula, o anàlegs (que s'estan estudiant per a la seva síntesi), també s'ha trobat en altres plantes del mateix gènere i família, les apiàcies (i més recentment (2013), es van detectar guaianòlids hexaoxigenats en el gènere Laser. Harmatha J, Budesinsky M, Vokac K, Kostecka P, Kmonickova E, Zidek Z (2013) Trilobolide and related sesquiterpene lactones from Laser trilobum possessing immunobiological properties. Fitoterapia 89C:157 El nom del gènere prové del grec antic θαψία (thapsía), de Tapsos, a Sicília,.. Pujadas A et Rosselló JA (2003) In: Nieto Feliner G, Jury SL, Herrero A (eds) Flora Iberica, vol 10. Real Jardin Botanica. CSIC, Madrid, p 401.
Descripció Aquesta planta perenne, amb una tija estriada i sense pèl, ramificada a la part superior, arriba a una alçada de 0,90 a 1,40 m d'alçada. Les fulles són verdes i sense pèl. Les fulles primàries són petites, el·líptiques i enteres, les següents són palmatilobades. Les fulles de la base de la tija són grans, 2-3 pinnatisectes, les superiors es redueixen a una beina ampla. L'arrel és gran, negrosa externament, blanca internament.
La inflorescència és una gran umbel·la composta amb 15-20 radis, que porta flors grogues. L'iinvolucre i l'involucel són absents. Les umbel·les tenen forma globosa.
El fruit és el·líptic, comprimit dorsalment, de 10-15 per , amb osques més o menys amples a l'àpex i la base. Ales laterals molt desenvolupades, brillants, de color groc palla, finament estriades.
Aquesta espècie mostra una gran flexibilitat fenològica i trets biològics funcionals dins de la seva àrea de distribució, en resposta a les condicions edàfiques, l'altitud i l'exposició (vessant orientat al nord, vessant orientat al sud, etc.). Tanmateix, podria veure's afectada negativament pel canvi climàtic.
Subespècies Segons Catalogue of Life (14 de juliol del 2015) :
subespècie Thapsia garganica subsp. garganica subespècie Thapsia garganica subsp. gymnesica (Rosselló & Pujadas) AM Romo subespècie Thapsia garganica subsp. messanensis
Ecologia, distribució La Thapsia garganica és una planta mediterrània. És present al Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia (Dobignard i Chatelain, 2010-11), però també a Turquia, Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia.
Propietats esquerra|miniatura|Estructura de la tapsigargina. L'oli essencial extret de les arrels conté principalment elemicina (54 a 73 %) i latifolona (20 a 32 %) (Avato i Rosito, 2002).
Les arrels contenen principalment els següents constituents volàtils : lactones sesquiterpèniques, δ- cadinè, α- i δ- , elemol i (xampàcol) (Drew et al ., 2012), incloent-hi la tapsigargina.
Ali et al. (1985) van demostrar que la tapsigargina és capaç d'induir l'alliberament d' histamina de diverses cèl·lules (classificades per ordre de sensibilitat). (mesenteri, pulmó i cor). Aquesta propietat és responsable del seu efecte butllofàric, però també de la intoxicació humana i animal (inclosos els invertebrats) si s'ingereix la molècula. Totes les tapsigargines es consideren actualment compostos de defensa de certes plantes contra els herbívors, ja que són tòxiques en inhibir els enzims SERCA. Ara se sap que les tapsigargines constitueixen el mecanisme de defensa bioquímica dominant a Thapsia, biosintetitzat per vies que semblen ser comunes o similars entre aquestes plantes, en resposta a agressions físiques contra la planta (particularment l'herbivorisme). Inhibeixen les proteïnes de membrana que bomben calci al reticle endoplasmàtic. Quan s'acobla a un pèptid, és un profàrmac que pot atacar les cèl·lules del càncer de pròstata i, després de l'activació de la molècula, matar-les per apoptosi (Winther et al ., 2010).
Usos Usos de protecció de plantes L'antiga colònia grega de Cirene (a la costa nord de l'actual Líbia) exportava antigament una resina vegetal, coneguda com a laserpicium en llatí, a l'. Aquesta resina, derivada d'una planta anomenada silphium (σίλφιον (sílphion) en grec antic , valia el seu pes en plata, i de vegades en or, segons una font antiga. El silphium apareix en diverses monedes que daten del període en què Cirene era molt rica (del 600 av. J.-C. al voltant del 100 av. J.-C.), mostrant una forma típica de la família Apiaceae . Sembla que s'ha extingit localment o completament després d'un període de sobreexplotació. Aquesta podria ser fins i tot la primera espècie vegetal extinta documentada registrada en la història escrita de la humanitat, que data aproximadament del , quan les exportacions van cessar.Jackson JR (1869) On the Thapsia garganica and silphium of the ancient. In: The Student and Intellectual Observer of Science, Literature and Art, vol 2. Groombridge and Sons, London Entre les hipòtesis, els arqueobotànics creuen que podria ser una planta del gènere Ferula (descoberta a les ruïnes de Cirene pel botànic suec Söderling-Brydolf a la dècada de 1960). Tanmateix, Söderling-Brydolf també hi va trobar una població significativa de Thapsia garganica L., que potser també podria correspondre a la planta original o estar estretament relacionada . Els textos antics informaven que les ovelles alimentades amb silphium eren particularment delicioses, però la toxicitat de T. garganica, demostrada en particular en mamífers, i il·lustrada pel seu nom anglès que es tradueix com a "pastanaga mortal", afebleix aquesta hipòtesi.
Malgrat els efectes adversos (Hipòcrates ja va informar d'efectes irritants (cremor) de Thapsia a la pell al voltant de l'any 400 apr. J. -C.), l'escorça de l'arrel i la resina de Thapsia s'han utilitzat àmpliament durant segles en la medicina àrab i europea.
Teofrast va recomanar, utilitzar la resina, preparada a partir d'un alcoholat d'escorça d'arrel collida de desembre a març. L'alcoholat es concentrava llavors, i afirmava que es podia utilitzar contra l'emaciació, certes malalties pulmonars cròniques i la infertilitat. Durant la preparació, era essencial evitar acuradament qualsevol contacte de la pell amb qualsevol part de les arrels que no fos l'escorça, sota pena d'erupcions cutànies seguides de nafres supurants,. Tot i que s'ha descrit que els emplastos que la contenen tenen efectes molt desagradables, aquesta resina es va utilitzar durant molt de temps per calmar les irritacions.Davies GS (1892) Thapsia garganica, Linn. In: The pharmacology of the newer materia medica, Detroit, Michigan, USA
Aquesta planta encara figurava a la Farmacopea Francesa del 1937 i encara forma part de la farmacopea tradicional del nord d'Àfrica, on s'utilitza com a remei contra l'artritis, l'herpes, la caiguda del cabell, la hipertensió, el reumatisme, l'èczema i la sarna;
A partir del 1973, el suec Finn Sandberg i els seus col·legues, a l'Escola Reial Danesa de Farmàcia de Copenhaguen i més tard a la Universitat d'Uppsala, van fer d'aquesta planta la font de diversos compostos químicament i farmacològicament interessants (guaianòlids hexaoxigenats).
El 1978, es va aïllar el seu principal principi actiu, aleshores anomenat tapsigargina 1, i se'n va dilucidar l'estructura,,. Es van isolar altres guaianòlids polioxigenats de les arrels de la planta. Aquests compostos també es van trobar en petites quantitats als fruits de la planta, llavors que són més fàcils de collir que les arrels (cosa que requereix matar la planta).
La tapsigargina es va descriure per primera vegada com a inductora de la producció d'histamina a partir de mastòcits i mediadors d'altres cèl·lules pertanyents al sistema immunitari (si les cèl·lules s'incubaven en un medi que contenia Ca2+).
La tapsigargina que sembla ser el principal component de defensa d'aquesta planta, és citotòxica i promou certs tumors. Tanmateix, s'ha provat contra alguns càncers des de la dècada del 1980. La Thapsia garganica és la font d'un fàrmac (G202), provat a la dècada del 2010 amb bons resultats contra el càncer de pròstata, el càncer de mama i el càncer de fetge. La tapsigargina també sembla ser activa contra el SARS-CoV-2, el virus responsable de la COVID-19, i contra altres coronavirus.
Metzina per a la pesca A la regió de la plana de Soummam (província de Bugia, Algèria), les arrels d'aquesta planta es piquen sobre una roca plana a prop d'un riu ple de peixos. La pasta resultant s'escampa en una massa d'aigua, preferiblement un estany. Al cap d'uns minuts, la maceració enverina els peixos i les anguiles. Aleshores pugen a la superfície de l'aigua, on es poden agafar fàcilment.
Menjar Aquesta planta (anomenada Adheryis en algunes parts del Magrib) no es considera generalment alimentària ni comestible, però sembla que la seva arrel s'utilitza per aromatitzar l'aigua de cocció del cuscús, que els pobles cabilencs i berbers preparen tradicionalment un cop l'any per celebrar l'inici de la primavera . És una tradició entre els habitants de la Petita Cabília (que s'estén des de Bejaia fins a Jijel, al nord-est d'Algèria) donar la benvinguda a la primavera i anar a "trobar-la" (Anmeguer tafsout). "amb l'alegria que marca el renaixement de les plantes. Per a l'ocasió, es prepara un sopar especial Imensi N'tefsut. Consisteix a fer un cuscús especial." Aquest plat en particular, preparat, servit i consumit un cop l'any, és el "Seksu d'uderyis" (en tamazight, deriesse o bounafaa (بونافع) en àrab, thapsia en francès) és un plat de cuscús per al primer dia de primavera. Es cou al vapor sobre arrels d'uderyis (Azar uderyis) i diverses altres plantes verdes que simbolitzen la primavera. Les verdures que s'utilitzen normalment són patates, pastanagues, fonoll i cebes, i els cigrons s'utilitzen com a llegums secs. Les verdures es col·loquen al fons d'un cuscús, es tallen a daus, es salen i es couen al vapor sobre una olla d'aigua. S'hi afegeixen de quatre a cinc arrels de thapsia pelades, diverses altres verdures de primavera i prou ous. A la meitat de la cocció de les verdures, es cobreixen amb cuscús, la quantitat depèn del nombre de persones de la família. Es cou el cuscús a la vapor diverses vegades, humitejant-lo i airejant-lo. D'aquesta manera, les verdures, el cuscús i els ous s'infonen amb una aroma subtil i distintiva. Només cal prendre una precaució a l'hora de gaudir d'aquest plat excepcional. No cal beure pas cap líquid (aigua, begudes, etc.) durant les 5 o 6 hores posteriors al menjar, puix que en cas contrari les vapors i els sabors de la tàpsia causaran nàusees, vòmits i diarrea incontrolables.
Notes i referències
Bibliografia H. Ali, S. Brogger Christensen, J.C. Foreman, F.L. Pearce, W. Piotrowski et O. Thastrup, 1985. « The ability of thapsigargin and thapsigargicin to activate cells involved in the inflammatory response ». British Journal of Pharmacology, 85, 705-712 (librement téléchargeable sur internet). P. Avato et I. Rosato, 2002. Essential Oils from the Roots of Thapsia garganica L. Journal of Essential Oil Research. vol. 14, Issue 1, p. 20-22 F.-J. Cazin, 1876. Traité pratique et raisonné des plantes médicinales indigènes et acclimatées : avec un atlas de 200 plantes lithographiées (4e édition revue, corrigée et augmentée par le Dr Henri Cazin). Paris, P. Asselin, 1254 p. Téléchargeable sur gallica.bnf.fr. A. Dobignard et C. Chatelain, 2010-11. Index synonymique et bibliographique de la flore d'Afrique du Nord. vol. 1, 2, 3, vol. 4 & 5 in prep. Consultable sur le site internet des Conservatoire et jardin botanique de la ville de Genève. D.P. Drew, S.K. Rasmussen, P. Avato et H.T. Simonsen, 2012. A comparison of headspace solid-phase microextraction and classic hydrodistillation for the identification of volatile constituents from Thapsia spp. provides insights into guaianolide biosynthesis in Apiaceae. Phytochem. Anal., 23(1):44-51.