Francesc Miralpeix Vilamala (Sant Hilari Sacalm, 1973) és doctor en història de l'art per la Universitat de Girona. Ha estat professor titular d'història de l'art modern a la mateixa universitat des del 2010, on exercia des del 2001, i des de 2024 és professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a investigador, s'ha especialitzat en les manifestacions artístiques del període barroc i en l'estudi del fenomen del col·leccionisme. En el camp de la pintura, la seva tesi doctoral ha abordat la figura i l'art del pintor Antoni Viladomat i Manat (1678-1755). En diversos articles ha estudiat i donat a conèixer aspectes poc coneguts o inèdits de l'art i l'obra de pintors del període, com ara Joan Gallart, «Joan Gallart (ca. 1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle XVII i dels primers anys del . Noves atribucions», a Actes de les Jornades d’Història de l'Art a Catalunya. L’època del Barroc i els Bonifàs (Valls, 2007); Joan Arnau, «Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2009); Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia, «Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del . Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia» (Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona, 2009), i Marià Colomer i Joan Carles Panyo, «Els últims barrocs. Les pintures de la Congregació dels Dolors de Girona i el canvi d'atribució de Joan Carles Panyó a Marià Colomer» (Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona, 2012)..
En el terreny de l'arquitectura, ha estudiat el procés de realització i finançament de la façana barroca de la catedral de Girona (Locus Amoenus, 2007-2008). S'ha interessat, també, per l'estudi del patronatge artístic i per les col·leccions aplegades per l'estament dels canonges («Evêques, chanoines et promotion artistique à Gérone dans l'époque baroque» —dins el col·loqui Casa Velázquez celebrat a Girona el 2010— , «Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines. Estat de la qüestió i noves aportacions» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2011); i l'estudi de la pinacoteca del vilanoví Josep Antoni de Cabanyes (“Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850)”, Locus Amoenus [Universitat Autònoma de Barcelona] 15, 2017, 193 – 222). També s'ha interessat per la conformació dels models visuals en l'art català del segle XVIII («Pintores franceses en Cataluña y catalanes en Francia en los siglos XVII y XVIII. Sobre modelos e influencias», a Les échanges artistiques entre la France et l'Espagne (XVe - fin XIXe siècles) (Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2012); per la pervivència de la simbologia austriacista en el context de la Guerra de Successió —dins la col·lecció «Barcelona 1700. Política, economia i guerra» (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012)—, i per la dimensió votiva de la pintura institucional catalana del , com es mostra a «Pestes, plagas y guerras. El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII», a Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI-XIX) (Girona, Documenta Universitaria, 2012).
En allò tocant a l'escultura, ha editat i estudiat, amb Gabriel Martín, el llibre de comptes de l'escultor Josep Barnoya intitulat Del taller a l'Escola de Dibuix. Josep Barnoya Viñals i el Llibre de comptes de totas las feynas que tinch ajustadas (1773-1816), Girona, Diputació de Girona, 2017. La plàstica escultòrica dels sants moribunds del barroc també ha estat abordada a “Feliz anhelo. Éxtasis y muerte en la plástica catalana del barroco”, Alberto Castán y Concha Lomba (editores) Eros y Thanatos. Reflexiones sobre el gusto III. Zaragoza, Diputación de Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2017, p.111-130.
Des d'un altre vessant de la recerca, s'ha centrat en la destrucció i salvaguarda del patrimoni i dels béns mobles de l'església i de particulars durant la Guerra Civil. En aquest sentit, el 2023 ha comissariat l'exposició Expedient 2619. Art en dipòsit. Mataró (1936-2023), pionera en l'estudi dels fons artístics dipositats en museus pel Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (Sdpan), i publicat a Revista Goya un article sobre la col·lecció Mercedes Mateu, una important obra de la qual va recaure en el Museu del Prado. Ha abordat, també, la conformació del Museu Diocesà de Girona en diversos estudis. També ha participat en la catalogació dels fons d'època moderna del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, del Museu de Mataró, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, de la retaulística d'època moderna del Principat d'Andorra, del Museu Diocesà d’Urgell i del Museu de Lleida. De manera puntual, ha col·laborat en la redacció d'estudis per a diverses exposicions («Llums del Barroc», «Alba daurada. L'art del retaule a Catalunya», «Pedralbes. Els tresors del monestir», «Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA. De Caravaggio a Picasso» i «Fascinació per Grècia»). És coautor de la monografia L'art barroc a Girona (Girona, Diputació de Girona i Obra Social La Caixa, 2011), i ha participat en la redacció de capítols per a les monografies La Guerra de Successió i la Nova Planta. 300 anys de canvis històrics a Girona (Girona, Bell-lloc del Pla, 2010), Universitat de Girona. Història, arquitectura i patrimoni(Girona, Universitat de Girona, 2011) i El monestir de Sant Joan de les Abadesses (Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i Consorci Ripollès Desenvolupament, 2012). També ha realitzat la traducció i estudi del dietari inèdit del carnet de viatge del Grand Tour de Josep Antoni de Cabanyes.
Ha estat comissari de les exposicions dedicades a Antoni Viladomat celebrades en el marc dels actes commemoratius del Tricenteari de la Guerra de Successió (MNAC, Museu d'Art de Girona, Museu de Mataró, Basílica de Santa Maria de Mataró, Museu Diocesà i Comarcal de Lleida) i de les mostres Els Morató i l'art del seu temps al bisbat de Solsona (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona);La Girona d'època moderna: de l'obrador al baluard (segles -)(amb Xavier Torres, Museu d’Història de Girona); Passió col·leccionista. Pere Valls i Vila, Girona, Museu d'Art de Girona. 15 de febrer-29 de maig de 2016 (amb Gabriel Alcalde); Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2016 (amb Imma Lorés); Falsos verdaders. L'art de l'engany (amb Joan Bosch, al Museu d'Art de Girona, 2020), que va rebre el premi a la millor exposició de l'Associació de Museòlegs de Catalunya.; Expedient 2619. Art en dipósit 1936-2023 (Museu de Mataró, 2023) ; Tres vegades no. Història d'un quadre (1645-2024), (Museu de Mataró, 2024); Contra el Barroc. Un món en extinció (amb Joan Bosch, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2024).
Obres (selecció) Articles MIRALPEIX, Francesc, «Pintura, narració i iconografía de la Salvació. L'ideari de Simeón de Guinda a Sant Climent de Talltorta», Papers de Recerca Històrica de la Societat Andorrana de Ciències, vol. 11, 2023, p.201-210 MIRALPEIX, Francesc, “El Tríptico de los santos Juanes de Pierre Pourbus el Viejo del Museo del Prado y la colección Mercedes Mateu en Campins (Barcelona)”, Revista Goya, 382, enero-abril 2023, p.64-77. MIRALPEIX, Francesc; SOLÀ, Xavier, “La contractació de retaules, imatges religioses i altres empreses artístiques a Girona durant la guerra de Separació (1640-1653)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, LXIII, vol.63, 2022, p.233-296. MIRALPEIX, Francesc,”Una Negación de san Pedro a la manfrediana methodus en el convento de las carmelites descalzas de Mataró (Barcelona)”, Locus Amoenus, 19, 2021, p.81-97. MIRALPEIX, Francesc, “Jaume Pons Monravà i la Capella del Sant Crist de Salomó”, Revista Cultura i paisatge, núm.12, 2019, p.74-80 MIRALPEIX, Francesc, “El Moianès, l'art i l'arquitectura barroques a Catalunya i un epíleg al pintor Marià Colomer Parés”, Modillianum, vol. XI-1r semestre, 2019, núm.60, pp.91-106 MIRALPEIX, Francesc, “Lo Desengany de Francesc Fontanella i la pintura a la Catalunya de mitjan segle XVII”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LV, 2015-2018 , p.383-404 MIRALPEIX, Francesc, “Vides entrecreuades: Joan Carles Panyó, Ramon Amadeu i Josep Barnoya a la capella del Sant Crist i del Santíssim Sagrament de l'església de Sant Esteve d'Olot”, Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 28, 2017, p.217-230 CREIXELL; Rosa; MIRALPEIX, Francesc, “La máscara real celebrada en Barcelona en honor a la infanta María Antonia de Borbón (1750) y los álbumes de dibujos de The Hispanic Society of America y Biblioteca Nacional de España”, Ars Longa. Cuadernos de Arte [Universitat de València], 24 (2015), p. 117-133 MIRALPEIX, Francesc, “Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines: estat de la qüestió i noves aportacions”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, núm. 28-1, 2008 , p.729-744 MIRALPEIX, Francesc, “Els últims barrocs. Les pintures de la Congregació dels Dolors de Girona i el canvi d'atribució de Joan Carles Panyó a Marià Colomer”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 53, 2012, p. 339 - 391 MIRALPEIX, Francesc, “Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)” Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. 22 (2009), p. 21-44 MIRALPEIX, Francesc, “L'acabament de la seu de Girona. Projectes i fases de construcció de la façana barroca (1680-1733)”, Locus Amoenus, núm. 9 (2007-2008), Bellaterra, 2009, p. 189-227 MIRALPEIX, Francesc, “Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del . Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 50 (2009), p. 253-302 MIRALPEIX, Francesc, “Quatre teles de la vida de sant Bru del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) a París”, a Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, [Barcelona-MNAC], vol. 5 (2002), p.77-91 LLibres
BOSCH, Joan; MIRALPEIX, Francesc, Contra el Barroc. Un món en extinció (catálogo de exposición), Solsona, Museu de Solsona, 2025 MIRALPEIX, Francesc, El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d'Europa, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona et alii., 2022 MIRALPEIX, F.: Les pintures murals de Sant Climent de Talltorta, Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2021 BOSCH BALLBONA, Joan; MIRALPEIX VILAMALA, Francesc, L'art de l'època moderna a Andorra. Segles XVI-XVIII, Andorra, Departament de Patrimoni Cultural, Ministeri de Cultura, Joventut i Esports Govern d'Andorra, 2017, 408 ALCALDE, Gabriel; MIRALPEIX, Francesc, Passió col·leccionista. El museu-biblioteca de mossèn Pere Valls i Vilà (1848-1925), Perpignan, Presses Universitaires de Perpignan, 2014 MIRALPEIX, Francesc, Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). Vida i obra, Girona, Museu d'Art de Girona, Generalitat de Catalunya, 2014
Referències
Enllaços externs Articles del Dr. Francesc Miralpeix Vilamala. Academia
Categoria:Professors de la Universitat de Girona Categoria:Historiadors de l'art catalans del sud Categoria:Hilariencs Categoria:Historiadors de la Selva Categoria:Alumnes de la Universitat de Girona Categoria:Docents de la Selva Categoria:Nascuts el 1973