La Reial Societat és un club de futbol basc de la ciutat de Donosti, a Guipúscoa. Va ser fundada el 1909, i actualment juga a la Primera Divisió de la lliga espanyola. És un dels equips clàssics de la màxima categoria del futbol espanyol, on ha jugat la major part de la història. Actualment, ocupa la vuitena posició en la classificació històrica de Primera Divisió, comptant en el seu palmarès amb 2 títols de Lliga, 2 Copa del Rei i 1 de la Supercopa. A més a més, ha estat tres vegades subcampiona de Lliga (la més recent la temporada 2002-03), i cinc vegades de la Copa. En competicions europees, el seu millor resultat és el de semifinalista de la Copa d'Europa, la temporada 1982-83, on va ser eliminada per l'Hamburg, que es proclamaria campió posteriorment.
Història Orígens Tot i que la Reial Societat va ser fundada, oficialment, el 1909, es poden remuntar els seus orígens uns anys abans, concretament el 1904.
L'agost d'aquell any, es va fundar a Donosti el San Sebastián Recreation Club, un club poliesportiu que aglutinava diverses seccions esportives, entre elles una de dedicada al foot-ball. Aquest va ser el primer club de futbol formalment establert a la ciutat i, també, el primer equip guipuscoà que va participar en un campionat a nivell estatal, al presentar-se a la Copa del Rei de futbol del 1905. Aquell equip jugava amb unes samarretes cridaneres amb ratlles de color groc i verd, que un segle més tard recuperaria la Real com a segon uniforme en homenatge al seu directe antecessor durant les temporades 2007-08 i 2008-09. Aquest club fou el que va inaugurar, el 1906, el Camp de Futbol d'Ondarreta, primer camp de futbol que va tenir la ciutat.
Tot i així, la secció de futbol del Recreation Club va tenir una vida molt curta. Per dissensions internes, cap a finals del 1907 principis del 1908, els integrants de la secció van decidir separar-se i formar un club independent. És així com va néixer el San Sebastián Foot-Ball Club. Aquest equip va ser el primer que va adoptar els colors blanc i blau, representatius de la bandera de la ciutat, tot i que llavors es va tractar d'una samarreta completament blanca amb les inicials SS bordades en blau i uns pantalons blaus. Desgraciadament, per jugar la Copa del Rei els equips havien de portar un mínim d'un any inscrits al registre civil, motiu pel qual van haver d'aixoplugar-se sota l'empara del Club Ciclista de San Sebastián per poder disputar l'edició de 1909. http://real-sociedad.diariovasco.com/historia/
esquerra|miniatura|Els jugadors del Club Ciclista reben la Copa del 1909
El Club Ciclista va tenir una brillant actuació durant aquella edició de la Copa, eliminant en una primera ronda preliminar a l'Athletic Club de Bilbao (4-2), al Galicia FC en semifinals (2-0) per, finalment, vèncer al Club Español de Madrid a la final (3-1), proclamant-se així campió de la Copa del Rei per primera vegada a la seva història.
Aquest èxit va impulsar als jugadors de l'equip a constituir-se definitivament en una entitat legalment establerta i independent del Club Ciclista. D'aquesta manera, uns mesos més tard, el 7 de desembre d'aquell 1909, es va constituir legalment la Sociedad de Foot-Ball de San Sebastián, sota presidència d'Adolfo Sáenz-Alonso. Cinc mesos més tard, l'11 de febrer del 1910, el rei Alfons XIII, que estiuejava sovint a Donosti, va concedir el títol de Real al club acabat de néixer, que a partir d'aleshores passaria a ser conegut com La Real o La Real Sociedad (en català sovint dit La Reial o La Reial Societat). http://real-sociedad.diariovasco.com/historia/primeros-pasos.html
De cara a l'edició de la Copa del 1910, el Club Ciclista (Real Sociedad) va intentar fer valer la seva condició de campió vigent del trofeu per organitzar-lo a Donosti, reclamació a la qual es van oposar la majoria dels clubs que formaven part de la Federación Española de Clubes de Fútbol. Per aquest motiu l'equip basc es va declarar en rebel·lia i, amb el suport d'altres clubs importants com el Reial Madrid o l'Athletic Club de Bilbao, va organitzar un torneig paral·lel al Camp d'Ondarreta de Sant Sebastià, trofeu que anys més tard seria reconegut per la RFEF i inclòs en el palmarès de la Copa. En aquell torneig no hi va participar ni el Club Ciclista ni la Reial Societat (no tenia suficient antiguitat per participar-hi, segons els estatuts), però si que ho va fer el Vasconia Sporting Club, que era un altre club esportiu donostiarra i que els va cedir la llicència. De fet, la premsa de l'època considerava que el Club Ciclista, la Reial i el Vasconia eren tres cares de la mateixa institució.El campeonato de San Sebastián L'Athletic Club va guanyar al Vasconia en el partit decisiu del torneig triangular per 1-0, aconseguint així emportar-se el trofeu.
Només 6 dies després la Reial Societat va jugar el seu primer partit amb aquest nom. Va ser el 26 de març del 1910 en un amistós al camp d'Ondarreta davant del conjunt anglès London Nodmans. El primer equip oficial de la història de la Real el van formar Pedro Bea; Domingo Arrillaga, Pérez; Airreveche, Bonifacio Echeverría, Irureta; Saura, Goitisolo, McGuinness, Simmons i Prat.
Aquest és el motiu que la Real Sociedad neixi amb un títol i un subcampionat de Copa del Rei al seu palmarès, encara que cap dels dos hagués estat disputat sota el seu autèntic nom.
Atotxa i el Campionat Nord (1910-1918) miniatura|Equip de la Reial Societat el novembre del 1912
Els primers anys de la dècada de 1910 són d'inestabilitat al futbol espanyol, amb diversos cismes federatius i escàndols a la Copa del Rei. La Real, que ja havia encapçalat el cisma del 1910, torna a participar en el del 1913, disputant la final de la Copa de la UEC al Barça. El mateix any es va crear Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i van néixer les federacions regionals, amb els seus respectius campionats regionals, que es van establir com a classificatòries prèvies al Campionat d'Espanya. La Reial estrena aquell 1913 un nou camp de futbol, l'Estadi d'Atotxa, i va disputar durant aquells anys el Campionat Nord amb altres equips bascos. Tot i que, per diversos motius, no va aconseguir classificar-se per disputar cap Campionat d'Espanya, la Reial Societat es va consolidar com un dels quatre grans del futbol basc, naixent paral·lelament una gran rivalitat amb els altres tres, especialment el Real Unión Club de Irun i l'Athletic Club de Bilbao.
El 1911 es posà fi al cisma de 1910 al futbol espanyol amb una solució de compromís, disputant-se un Campionat de Copa unificat. La seu de la competició va ser el camp de Jolaseta de Getxo (Biscaia), on hi tenia la seu l'Athletic Club de Bilbao, guanyador de l'edició del campionat cismàtic de l'any anterior. Així, es va atendre la reclamació històrica dels equips bascs de no disputar sempre el campionat a Madrid, sinó a casa del vigent campió. La Real va haver de disputar prèviament una eliminatòria contra el Racing Club de Irún per determinar quin dels dos equips representaria Guipúscoa al torneig. Una victòria a domicili a Irun (2:4) va permetre als realistes classificar-se pel torneig. Tot i així, el campionat de reconciliació no va estar exempt de polèmica. La Real va impugnar el resultat del primer partit, una ronda prèvia en què l'Athletic havia eliminat el Fortuna de Vigo. L'equip guipuscoà considerava que dos dels tres jugadors anglesos de l'Athletic (Sloop i Martin) no superaven el requeriment federatiu de portar dos anys vivint a Espanya. La denúncia no va prosperar, i diversos equips es van plantar en senyal de protesta. Entre ells es trobava la Real, que es va retirar del torneig sense disputar cap dels partits, a petició dels pares dels jugadors, ja que es van trobar un ambient molt hostil per part dels aficionats de Bilbao a causa d'aquest fet. L'Athletic, sense alinear la resta dels partits els dos jugadors que havien causat la polèmica, va acabar guanyant aquell torneig de Copa. La Copa del Rei de 1911 va ser el primer xoc important entre els dos equips, començant així una intensa rivalitat que s'ha perpetuat al llarg dels anys, a més a més de representar les capitals de les dues províncies més poblades del País Basc. Aquest incident va ser també, segons alguns experts, la causa que va provocar que la política de l'Athletic se centrés a comptar només amb jugadors bascos.
En la següent edició, la de 1912, va ser l'Irún Sporting Club, l'altre equip d'Irún, el qui es va enfrontar amb la Reial Societat per determinar el representant guipuscoà en aquell torneig. L'Sporting havia derrotat amb anterioritat al Racing Club en la disputa per convertir-se en el representant de la ciutat. Aquest cop, la Real no va poder imposar-se; després d'empatar dos partits, en el tercer l'Sporting eva vèncer per 1-0 deixant l'equip donostiarra fora del torneig de Copa.
El 1913, el compromís assolit dos anys abans havia arribat a la seva fi, i noves discrpàncies entre els clubs van causar la creació de dos tornejos paral·lels; un organitzat per la FECF, a Madrid, i l'altre per la cismàtica Unió Espanyola de Clubs (UEC), de recent creació, que es va disputar a Barcelona. A la UEC s'hi van adherir com a clubs més importants el Futbol Club Barcelona i la Real Sociedad. Ja que entre els clubs inscrits en aquesta nova federació també hi havia l'Irún Sporting Club, la Real va haver de disputar una eliminatòria prèvia contra aquest conjunt per determinar el representant guipuscoà. A quatre partits, la Real en va guanyar 3, empatant el darrer, amb la qual cosa va poder venjar l'eliminació de l'any anterior. Així, l'equip donostiarra va poder participar en el torneig disputat a Barcelona. No obstant, la major part dels equips van desertar de la competició, quedant el torneig limitat a una eliminatòria disputada entre el Barça i la Real, a doble partit. El primer i últim campionat organitzat per la UEC va acabar amb dos empats (2-2 i 0-0), havent-se de jugar un partit de desempat. Aquesta final es va celebrar el 23 de març de 1913, acabant amb una victòria ‘'blaugrana per 2-1. L'aliniació de l'equip txuri-urdin per aquell partit va ser la formada per Eizaguirre; Eguía, M.Arrate; Arruti, Machimbarrena, Leturia; Artola, Alfonso Sena, Domingo Arrillaga, E. Rezola i Minondo. Respecte dels dos partits anteriors, els únics canvis havien estat els d'Eguía per Berraondo, i Rodríguez per Rezolara.
Aquell mateix any les dues federacions van posar-se d'acord, fundant-se així l'actual Federació Espanyola de Futbol, que com a gest de reconciliació va reconèixer en el palmarès de Copa els campionats cismàtics de 1910 i 1913, es van crear diverses federacions regionals, i es va establir que els campionats regionals que es disputessin servissin com a fase de classificació del Campionat d'Espanya, essent el campió de cadascun el que disputaria aquesta competició. La Real va quedar enquadrada en el Campionat Regional del Nord, que compartia amb altres equips bascos, navarresos i càntabres. De cara a aquesta nova etapa que implica, per primera vegada, la celebració d'una competició regular amb diversos partits com a local cada temporada, la Real va canviar de seu on disputar-hi els partits. Així és com va néixer l'històric Estadi d'Atotxa, situat al barri donostiarra d'Eguía, localització on hi havia amb anterioritat un velòdrom. El partit inaugural es va realitzar el 5 d'octubre de 1913, on l'equip txuri-urdin es va enfrontar amb l'Athletic Club de Bilbao. El partit va acabar amb un empat a 3 gols, essent l'autor del primer gol a l'històric camp d'Atotxa el davanter blanc-i-vermell Pichichi. La primera alineació realista a Atotxa va estar composta per Eizaguirre; M. Arrate, Berraondo; Machimbarrena, Casanova, Leturia, Minondo, Sydler, Echevarría, Alfonso Sena i M. Elosegui.