Pere Enric Fernández i Miret (Barcelona, 22 d'abril de 1932 – Cuernavaca, estat de Morelos, 22 de desembre de 1988) fou un escriptor i guionista de cinema mexicà d'origen català. Fill del crític d'art Enric Fernàndez i Gual.
Era fill d'Enric Fernández i Gual i d'Anna Miret i Feliu. En acabar la guerra civil espanyola el 1939 marxà a l'exili amb els seus pares i arribà amb ells a Mèxic a bord del Sinaia. Va estudiar a l'Instituto Lluís Vives i el 1961 es llicencià en arquitectura per la UNAM. En aquells anys concep les "cases toves", edificacions sense angles rectes, orgàniques i sòlides, de línies suaus. També visità Tarragona el 1964 i dissenyà els jardins d'Unidad Independencia, a San Jerónimo Lídice. El seu poc èxit fa que abandoni l'arquitectura per la literatura i el cinema.Pedro F. Miret, una cronología per Javier PeruchoMIRET, Pedro F. al web de la UNAM
El 1951 conegué Luis Buñuel i el va introduir en el món del cinema. El seu primer guió, però, no el va escriure fins a 1968 per al director Luis Alcoriza. El 1969, juntament amb els cineastes Arturo Ripstein i Felipe Cazals, l'editor Rafael Castanedo i el crític Tomás Pérez Turrent, funda l'empresa Cine Independiente de México. Tanmateix, es limità a fer de guionista i no va dirigir mai, tot i que va fer d'actor incidental a fils com Familiaridades de Felipe Cazals (1969)Familiaridades, fitxa de l'IMDB i Pasajeros en tránsito de Jaime Casillas (1976). El mateix any 1969 exposa dibuixos amb el xilè Salomón de Swan.
El 1970 es casa amb l'antropòloga Victoria Schussheim i el 1976 va rebre el premi Ariel pel disseny de l'escenografia del film El hombre de la media luna, dirigida per José Bolaños.
El 1980 fou convidat a visitar l'Ajuntament de Madrid juntament amb altres directors de cinema espanyols exiliats a Mèxic. El 1985 va signar juntament amb altres intel·lectuals un manifest ecologista contra la contaminació ambiental de Ciutat de Mèxic. El 1986 va col·laborar al diari El Universal, convidat pel seu director Paco Ignacio Taibo I.
Obres Literatura Esta noche vienen rojos y azules (1964) conte Noche de Bruselas (1965), teatre Eclipse con explosión (1967), teatre Prostíbulo (1972), contes La zapatería del terror (1978), contes Rompecabezas antiguo (1981) Insomnes en Tahití (1989), novel·la Guions de cinema La puerta (1968) dirigida per Luis Alcoriza La hora de los niños (1969), dirigida per Arturo Ripstein Arde baby, arde o Lucky Johnny born in America (1970) dirigida per José Bolaños Nuevo Mundo (1976), dirigida per Gabriel Retes Cananea (1977) dirigida per Marcela Fernández Violante Bloody Marlene (1977) dirigida per Alberto Mariscal El Brazo de oro (1978) dirigida per Alberto Mariscal Historias violentas (1984) Monumentum (1988), que no s'arribà a filmar
Referències
Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Guionistes barcelonins Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Morts el 1988 Categoria:Contistes barcelonins contemporanis Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1932