miniatura|Tomba de Lucy Schwob (Claude Cahun) i Suzanne Malherbe a Saint-Brélade, Jersey Claude Cahun, pseudònim de Lucy Renée Mathilde Schwob (Nantes, 25 d'octubre de 1894 - Saint-Hélier, illa de Jersey, 8 de desembre de 1954), fou una fotògrafa i escriptora francesa.
Biografia Neboda de l'escriptor Marcel Schwob, Lucy Schwob adoptà el nom de Claude Cahun en honor del seu besoncle Léon Cahun. A la dècada de 1920 s'instal·là a París amb la seva parella, Suzanne Malherbe (Marcel Moore), i va començar a publicar articles i relats al periòdic Mercure de France. Entre les seves amistats es trobaven Henri Michaux, Pierre Morhange i Robert Desnos.
El 1929 la revista Bifur publicà una de les seves fotografies. En aquesta mateixa època es va unir al grup del teatre le Plateau, animat per Pierre Albert-Birot. L'any següent va veure la llum el seu assaig autobiogràfic Aveux non avenus, il·lustrat amb fotomuntatges.
El 1932 l'Associació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris, a la que es va adherir, va establir relacions amb André Breton i René Crevel, fet que la va portar a associar-se al grup surrealista. El 1934 va publicar Les Paris sont ouverts (Els París són oberts). El 1935, amb André Breton i Georges Bataille, participà en la fundació de la revista Contre Attaque.
El 1936 va exposar a París durant l'Exposició Surrealista d'Objectes i a Londres a l'Exposició Internacional Surrealista a les galeries Burlington.
El 1937 va il·lustrar amb vint fotografies la publicació del poema Le cœur de Pic (El cor de piques) de Lise Deharme.
Durant la Segona Guerra Mundial es va instal·lar a l'illa de Jersey, on havia comprat una casa uns anys abans. Fou detinguda per participar en accions de la resistència contra l'ocupació nazi i va estar a punt de ser executada.
Obra Molt intimista, poètica i amb força trets autobiogràfics, l'obra de Claude Cahun, en especial la fotogràfica, és de difícil classificació.
La seva pertinença al moviment surrealista es veu superada per una inspiració molt baudeleriana i per la cerca d'un mite personal. No pretén provocar ni mostrar-se espectacular. Cerca en si mateixa, en un joc permanent de miralls i metamorfosis, entre la fascinació i la repulsió, en una obra feta en gran part d'autoretrats.
Del seu gust pel teatre en sorgeix l'afició per la posada en escena, tant d'ella mateixa com d'altres objectes. Les seves instal·lacions són precursores de fotògrafs contemporanis com Alain Flescher o d'artistes plàstics com Christian Boltanski.
La seva autobiografia a través de la imatge concedeix un paper important a la identitat sexual: Cahun desitjava ser part d'un tercer gènere indefinit, en un àmbit inclusiu de l'homosexualitat, la bisexualitat i l'androgínia.
Claude Cahun va crear una obra discreta i sensible, poc coneguda en els seus temps. Els seus poemes visuals constitueixen un treball original que va tenir una difusió molt restringida. No va ser fins que les obres de Man Ray, a qui ella va conèixer, i sobretot de Hans Bellmer, trobéssin el seu públic que les seves creacions van ser reivindicades.
El redescobriment de l'artista Claude Cahun va passar quasi inadvertida en el seu temps, potser a causa de la seva independència i llibertat, però també pel seu caràcter multidisciplinari (escriptora, dona de teatre, artista plàstica, fotògrafa). Aquestes mateixes particularitats l'han convertit en una figura reivindicada per personalitats del món artístic, dissenyadors de moda, defensores de l'emancipació femenina, partidaris de la indefinició de gèneres sexuals, i altres col·lectius no-normatius.
Des de 1992 diversos museus d'arreu del món (Museu d'Art Modern de París, Tate Modern de Londres, Grey Art Gallery de Nova York, la Virreina Centre d'Imatge de Barcelona) han dedicat exposicions a la seva obra i actualment gaudeix d'una gran rellevància.
La permanència de Claude Cahun en un segon pla del món de la creació artística (fet que no li va impedir de participar activament en les lluites per l'alliberació dels costums o contra el nazisme) fou en gran manera voluntària. Una part substancial de la seva obra s'ha perdut, especialment a causa de la seva detenció per la Gestapo el 1944.
Referències
Vegeu també Dones a la resistència francesa
Enllaços externs
Pàgina en anglés amb abundant bibliografia Connectotel.com Biografia (en anglès) i fotografies Biografia (en castellà) i fotografies en Ciudad de Mujeres
Categoria:Artistes surrealistes Categoria:Fotògrafs francesos Categoria:Membres francesos de la Resistència francesa Categoria:Persones de Nantes Categoria:Militars del País del Loira Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XIX Categoria:Fotògrafs morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX