El Palau Solterra-Barberà, també anomenat del Marquès de Barberà i de la Manresana, és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel (abans plaça de Santa Anna) i el carrer de la Canuda de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. La finca inclou la casa Ramon de Sarriera al carrer de la Caqnuda, 41-43, no compresa en la declaració de BCIL.
Història Segons el Cadastre de 1716, la finca de la cantonada (actual núm. 47 del carrer de la Canuda) era propietat de Ramon Feliu d'Ivorra-Salbà i de Vilallonga, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts. El 1724, va adquirir a Maria Minguella, vídua de Francesc de Fluvià i d'Aguilar, i al seu fill Pere de Fluvià i Minguella la finca de l'actual núm. 45, separada de la seva per un carreró sense sortida i que arribava fins al carrer d'en Corder (actualment de la Flor), on hi havia una casa enderrocada al lloc corresponent a l'actual jardí.AHPB, notari Gaspar Sayós, manual 854/47, f. 81v-95, 03-03-1724. El 1731, va contractar la reconstrucció i la unió d'ambdues cases amb el mestre de cases Antoni Reit, el fuster Andreu Molas i el manyà Francesc Figuerolas, segons els plànols de l'escultor i arquitecte Pere Costa, per un preu fet de 3.000 lliures (Reit 2.000, Molas 700 i Figuerola 300), a canvi de la venda a ells mateixos d'una finca propietat del baró al carrer d'Elisabets.AHPB, notari Jaime Sayol, manual 966/9 (2a part), f. 46v-50v, 20-03-1731.
Va morir sense fills i fou succeït per la seva germana Caterina d'Ivorra-Salbà i de Vilallonga, que es va casar amb Francesc Xavier de Copons de la Manresana i de Boixadors, senyor de la Manresana i de Pontons, destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena. El primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra morí solter el 1762, i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana. El 1791 va demanar permís per a posar un ampit en una finestra.
El seu fill Ramon Francesc de Copons i Despujol va morir sense descendència i la successió passà a la germana d'aquest, Maria Josepa de Copons i Despujol, que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà. Els seus fills mascles Josep Ramon i Rafael van morir sense descendència i la successió va passar a la seva filla Maria Josepa de Pinós i Copons de la Manresana (†1857), casada amb Josep de Sarriera i Despujol, comte de Solterra.
El 1849, la marquesa va demanar permís per a remuntar un tercer pis i convertir quatre finestres del segon en balcons al núm. 47. El 1867, el seu fill Ramon de Sarriera i de Pinós, marquès de Barberà i de la Manresana i comte de Solterra, va encarregar al mestre d'obres Pau Martorell la remunta d'un tercer pis i la conversió en balcons de les finestres al núm. 45. El 1870 va demanar permís per a enderrocar els núms. 41 i 43 i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Ramon Soriano. Tanmateix, va morir aquell mateix any sense veure acabada l'obra, continuada pels tutors del seu fill i hereu Ramon de Sarriera i de Vilallonga.
Durant la Guerra Civil, el palau va ser confiscat per la UGT i, un cop recuperat pels marquesos de Barberà a mitjans de la dècada del 1940, fou llogat al bibliòfil Josep Porter i Rovira, que hi va traslladar la seva llibreria, la qual es convertiria en un punt de reunió de la intel·lectualitat del moment amb una gran activitat cultural i clientela internacional. A mitjans dels anys 1950, i aprofitant el veïnatge del Cine París, el seu fill Miquel Porter i Moix va crear la Col·lecció Cinematogràfica Catalana (Cocica), una mena de filmoteca particular que exhibia en una de les sales de la planta noble.
La llibreria va tancar el 1981, i ja al , el palau ha estat adequat a nous usos comercials i d'oficines (H&M), que han respectat poc l'estructura original. El 2021, va ser adquirit pel fons voltor BMO Real Estate Partner (actualment Columbia Threadneedle) per més de 80 milions d'euros per a convertir-lo en una macrobotiga.
esquerra|miniatura|Façana del carrer de la Canuda, 45 esquerra|miniatura|Casa Ramon de Sarriera al carrer de la Canuda, 41-43 esquerra|miniatura|Quarteró núm. 68 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció És un palau urbà, compost per planta baixa i tres pisos. Els baixos han estat molt modificats en ser ocupats per establiments comercials, i dels portals adovellats originals, només se'n poden entreveure algunes restes. Als pisos, el parament és un encintat imitant carreus, i es balcons tenen obertures emmarcades amb carreus de pedra de Montjuïc, també uasada a la cantonera amb el carrer de la Canuda, arrodonida a l'altura del pis principal. El coronament té una cornisa motllurada i a sobre, una barana més moderna.
L'interior també ha estat modificat, tot i que es conserven molts elements que permeten apreciar la seva gran sumptuositat.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Can Baró (Barcelona) Mas Falcó Torre del Baró (Barcelona) Torre Salbana Casa Francesc Andreu Casa Mai-Pinós Casa Descoll Can Regent Castell de Vilassar Palau Solterra (Torroella de Montgrí)
Solterra-Barbara Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Portal de l'Àngel Categoria:Carrer de la Canuda