Cihuacòatl va ser una de les deesses de la maternitat i fertilitatMiller and Taube 1993, 2003, p.60. de la mitologia asteca. També fou coneguda com Quilaztli.Read 2000, p.147.
Cihuacòatl s'associava especialment amb les llevadores, i amb les casetes on practicaven les llevadores.Miller and Taube 1993, 2003, p.61. Està emparellada amb Quilaztli i era considerada una protectora del poble Chalmeca i patrona de la ciutat de Culhuacan. Va ajudar Quetzalcòatl a crear la raça actual de la humanitat triturant ossos de les èpoques anteriors, anomenades dels Cinc Sols, i barrejant-los amb la seva sang. També és la mare de Mixcòatl, a qui va abandonar en una cruïlla de camins.
Cihuacòatl tenia un simbolisme polític, ja que representava la victòria de l'estat mexicà i la classe dirigent.Baquedano, Elizabeth. "Earth Deities." In The Oxford Encyclopedia of Mesoamerican Cultures. : Oxford University Press, 2001.
Encara que de vegades se la representava com una dona jove, semblant a Xotxiquetzal, sovint es mostra com una vella ferotge amb cara de crani que porta les llances i l'escut d'un guerrer.Miller and Taube 1993, 2003, p.61. De vegades es comparava el part amb la guerra i les dones que morien en el part eren honrades com a guerreres caigudes. Els seus esperits, els Cihuateteo, estaven representats amb cares esquelètiques com Cihuacòatl. Com ella, es pensava que els Cihuateteo rondaven les cruïlles de la nit per robar nens.
Funcionari de Tenochtitlan El nom cihuacoatl va ser utilitzat com a títol per a un dels baixos funcionaris de Tenochtitlan, la capital asteca. El cihuacoatl supervisava els afers interns de la terra en contraposició al governant asteca, que supervisava els afers de l'estat asteca. El cihuacoatl va comandar l'exèrcit de Tenochtitlan a l'emperador. Durant el segle XV dC, Tlacaelel va servir com a cihuacoatl sota quatre emperadors: Moctezuma I, Axayacatl, Tizoc i Ahuizotl.Miller and Taube 1993, 2003, p.61.
Referències
Bibliografia
Categoria:Déus de la mitologia asteca