Barraca entre Venturer i el Ximbalar és una construcció popular del municipi de Llançà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Llançà, entre els paratges del Venturer i el Ximbalar.

Barraca de vinyataire bastida a l'extrem d'una feixa, entre dues altes parets travesseres. Les seves mides són d'uns dos metres d'alçada per un diàmetre interior de dos metres i mig. És de planta circular i presenta dos cossos de diferent amplada superposats, la base i la cúpula, tot i que ha perdut la clau que la cobria. La porta, orientada a migdia, presenta una grossa llinda monolítica, de granit. A l'interior hi ha un banc corregut i un petit forat de ventilació. La combinació de dos tipus de pedra, el granit de coloració grisa molt clara que predomina a la base, i la pissarra fosca de la cúpula, dona a aquesta barraca una imatge singular.

La construcció és enterament bastida amb la tècnica de la pedra seca.

Història L'origen històric de les barraques de pedra seca es remunta a èpoques ancestrals, no ben definides, i tradicionalment s'ha dividit funcionalment entre cabanes de pastors i cabanes de vinya i olivars.

Al Cap de Creus hom pot generalitzar que les cabanes de vinya van lligades al moment àlgid de l'explotació agrícola, especialment la vinícola a partir dels segles  i . El conreu de vinyes va ser impulsat pel monestir de Sant Pere de Rodes, propietari d'una bona part de les terres que formen el Cap de Creus.

A partir de 1865 quan la fil·loxera començar a afectar greument a les vinyes franceses, el conreu de la vinya empordanesa es veu afavorit incrementant les seves explotacions, principalment cap a Gènova i Roma. Aquest auge va davallar amb la introducció de la fil·loxera al país cap al 1865, fent estralls en l'economia empordanesa i provocant una gran crisi en el sector, continuada de diferents migracions cap a, principalment, Cuba i l'Argentina.

És a partir d'aquest moment en què, hom pot parlar que el conreu de vinyes passa a ser una activitat econòmica secundària i complementària a la pesca, l'horticultura o el conreu de les oliveres.

La funció bàsica de les cabanes de pedra seca era tant l'aixopluc en moments de mal temps, com a magatzem per guardar les eines de treball.

A l'Empordà, les barraques de pedra seca es troben en diversos sectors, però es poden agrupar en tres principals: el format per la Serra de l'Albera i el Cap de Creus, on destaca la construcció emprant llicorella; un altre que abastaria el massís del Montgrí, de substrat calcari; i l'últim format pel paratge de la Garriga i per la serra dels Tramonts, també calcari.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Llançà Categoria:Edificis de Llançà Categoria:Barraques de pedra seca de l'Alt Empordà