El Nucli antic de Palau-sator és la part intramurs del municipi de Palau-sator (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric.
Descripció El nucli antic del poble de Palau-Sator, a 20 m d'altitud al centre de la plana, manté l'aspecte i la disposició urbana medieval, amb el recinte murallat ben definit, presidit per la torre del castell. Es destaca, en especial, el carrer del Portal, entre la plaça i el portal de la Torre de les Hores. La resta més important de l'antic castell és la torre mestra, de planta rectangular i els murs marcadament inclinats, que li donen forma de piràmide truncada. El parament és propi de les construccions romàniques primitives o, fins i tot, preromàniques (segles X-XI). Hi ha, també, altres vestigis del castell, entre els quals un llenç de mur al petit carrer que va de la plaça del Castell (on hi devia haver el pati d'armes) a la plaça de la Casa de la Vila. El traçat de les muralles pot seguir-se perfectament, ja que el poble només s'ha estès pel SE (raval amb cases del segle XVII-XVIII). Un dels dos portals, molt ben conservat, s'obre a la part baixa de la torre de les Hores, de planta rectangular i oberta pel costat d'intramurs amb un gran arc apuntat (actualment aparedat). A l'angle sud-oest de recinte hi ha una torre cilíndrica atalussada amb espitlleres per a armes de foc. Al sector de tramuntana, on hi havia l'altra porta, hi ha una torre de planta quadrada. Una altra torre cilíndrica és a l'angle NE, paral·lela a la de l'angle SW. Fora del nucli fortificat, hi ha l'església parroquial de sant Pere, d'una sola nau amb absis semicircular, bastida a finals del període romànic (), que té restes de fortificació. Les capelles laterals, el cor i les dues sagristies són obra del . A l'altar major hi havia un retaule barroc.
Història El document més antic que fa referència a Palau-Sator és del 994, en una donació a la Seu de Girona dels comtes Ramon Borrell i Ermessenda, on es fa referència a la Torre de Palau (sa Tor) i a l'església de sant Pere amb les seves pertinences i alous del terme de sant Feliu de Boada. Els documents més tardans citen el lloc com a Palau, sancti Petri de Palatio (1225), Palacio de Turre (1228), Palau çator (1338). El 1338, la família Senesterra vengué la senyoria del castell a Bernat Miquel (secretari de Pere III el Cerimoniós) els descendents del qual el posseïren fins al 1600. El nombre d'habitants ha anat baixant gradualment des de mitjan . Darrerament, hom arranja cases del poble o masies com a segona residència.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Palau-Sator Categoria:Edificis de Palau-sator Categoria:Edificis gòtics del Baix Empordà Categoria:Edificis romànics del Baix Empordà Categoria:Centres històrics de Catalunya