El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica situat al Pla d'Almatà de Balaguer. L'església es va construir al al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, i encara abans una mesquita. L'edifici és un bé d'interès cultural, i compta amb una façana moderna del d'estil neoclàssic, construïda sota la direcció de l'arquitecte Bernat Pejoan i Santmartí.
Antecedents Abans de la conquesta cristiana Balaguer tenia tres barris: el barri d'Almatà (al Pla d'Almatà), el pla del Reial i el barri del riu. Cada barri tenia la seva mesquita, però la major o també anomenada aljama era la de Sant Miquel. Quan es va conquerir la ciutat, cada mesquita es va convertir en església. La de Sant Miquel es va convertir en Santa Maria d'Almatà, antecessor immediat d'aquesta església, que no fou anomenada Sant Crist fins al .
Al Pla d'Almatà s'hi van establir els àrabs a l'inici del . Va ser el nucli originari de la ciutat i un dels seus barris principals, envoltat per una muralla. La mesquita estava situada aproximadament on actualment es troba l'església del Sant Crist. El Pla d'Almatà és un dels jaciments d'època andalusina més grans que es conserva a Catalunya i declarat Bé cultural d'interès Nacional l'any 2006.
Paral·lelament, es té constància que l'any 1094, després d'una conquesta temporal de Balaguer (la definitiva no arribaria fins al 1105), Ermengol V d'Urgell va fer donació a Sant Serni de Tavèrnoles de les propietats d'un important personatge de Balaguer anomenat Avimoni, entre les quals figurava una mesquita. Sobre la mesquita d'Avimoni, s'hi va aixecar l'església de Sant Salvador, de la qual es tenen notícies des del 1163. Més endavant, l'any 1351, aquesta església va adquirir la categoria de temple parroquial en detriment de Santa Maria d'Almatà.
El temple començà a anomenar-se Sant Crist des que, el 22 de març de 1622, en presència del rei Felip IV i del seu germà Carles, comte-duc d'Olivares, i d'altres Grans de la Nació, la imatge del Santíssim fos traslladada de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu d'Almatà. A final del el continu increment de visitants portà a la creació del cambril i a l'ampliació del temple, que passà a tenir les dimensions actuals.
Accessos Via Crucis: és un dels actes centrals de la Setmana Santa cristiana, dies en els quals la comunitat cristina celebra el fonament de la seva fe: la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesucrist. Es puja des del riu de Balaguer, efectuant 14 parades a diferents estacions. Barranc dels rucs: puja des del que és la part vella de Balaguer, seguint la plaça del Pou fins a la zona més alta. Carretera del Pla d'Almatà.
Església Romànica miniatura|esquerra|Façana romànica de l'església de Santa Maria d'Almatà, abans de la restauració miniatura|Façana romànica després de la restauració miniatura|esquerra|Detall de la imatge actual del Sant Crist de Balaguer A l'antiga porta d'entrada hi ha una porta romànica amb molts detalls de l'Escola de Lleida, amb una gran rosassa i sense timpà, molt deteriorada i posteriorment restaurada. La restauració de la façana es va poder dur a terme gràcies a la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.
Originalment l'església era d'una sola nau, romànica i orientada a Orient, coberta amb voltes de canó i rematada amb un absis semicircular. A la porta hi ha restes d'impactes de metralla de la Guerra Civil.
Convent de les Clarisses i Hostatgeria del Sant Crist Cap a l'any 1351 els comtes d'Urgell —en aquest cas Jaume I d'Urgell— decideixen donar l'església a la comunitat franciscana perquè hi estableixi i fundi un convent per a 13 monges, el convent de les germanes clarisses. Aquest convent té una anècdota i és que els franciscans són els que portaran el culte del crucifix a Catalunya i Aragó.
Originalment l'església estava dedicada a la Mare de Déu “Santa Maria d'Almatà”. A partir d'un cert moment amb una de les capelles laterals s'hi va afegir un Sant Crist, que no va ser originalment la primera imatge més venerada, sinó que seria una imatge més.
Les Clarisses donen significat de Santa Clara que és la branca femenina de Sant Francesc, que serien els franciscans. Santa Clara té el carisma de Pobresa i Pregària.
Al hi ha tant culte a la imatge del Sant crist, que en venir tanta gent es converteix en Santuari. Va ser una església on hi va haver molta devoció per una imatge i es decideix ampliar l'església, i el que fan és «girar-la» és a dir, s'entra pel que és ara la porta principal, i l'antiga església s'integra com si fos només una capella lateral, això fou una gran transformació.
Posteriorment aquesta església es va ampliar i l'església actual és del ; per tant, la façana que té ara és noucentista.
La comunitat de clarisses de Balaguer, va tenir continuïtat però a partir del concili de Trento, posaren moltes dificultats a les comunitats femenines. Des de aquell moment hi va començar a haver poques monges i s'hauria de refundar. Una làpida del 1622 —barroca per la tipografia— indica que el «21 de març de 1622 a la ciutat de Balaguer va venir una gent d'una comunitat de Clarisses d'una badia de Tarragona a refundar la comunitat d'aquí».
Hi ha una porta barroca, que era la porta d'entrada al convent una vegada es va refundar, la làpida i la porta es van fer alhora i la va fer el bisbat.
Hi ha una altra porta que donava a l'Hospici, a part de la comunitat de monges hi havia hagut un tipus d'alberg de pelegrins, així doncs aquesta porta tan espectacular hi ha una hostatgeria, a la porta en hi ha un escut que és de la ciutat de Balaguer, és una porta més tirant cap al renaixement o començament del barroc, molt simètric molt neoclàssic, hi ha horror vacui a la porta i les decoracions vegetals. Al costat d'aquest edifici, hi ha un altre edifici barroc, rematat per un timpà i finestres totes quadrades, allò era la casa del bisbe, quan venien els bisbes d'Urgell a Balaguer s'hostejaven aquí. Actualment aquesta hostatgeria s'anomena Hotel Santuari.
Devoció del Sant Crist a les terres d'Urgell L'església del Sant Crist i el convent són imant i centre receptor d'un destacat moviment de devoció que aflueix a visitar la Santíssima Imatge. Gràcies als favors reials i a les almoines populars, ha viscut moments d'esplendor al llarg de la història, alternats amb períodes de decadència.
El Santuari està dedicat a la imatge del Sant Crist, la seva advocació principal, patró de Balaguer i de les Terres d'Urgell, tot i que irradia la seva influència més enllà de les Comarques de Ponent i del Pirineu a altres terres de Catalunya i de l'Aragó. Al Santuari també s'hi venera la imatge gòtica de Santa Maria d'Almatà, tot i que d'una forma més acurada, hi ha una talla de la imatge vista de lluny des de les reixes del convent de les clarisses que donen a l'església. Aquesta imatge era invocada pels Comtes d'Urgell durant la reconquesta, es diu que la portaven a la sella del cavall.
Des del Sant Crist de Balaguer es pot observar tota la plana d'Urgel. Tradicionalment el Sant Crist ha estat un dels copatrons de la Plana d'Urgell, que té dos copatrons: el Sant Crist de Balaguer, i la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís. Per tant, a la plana d'Urgell des del , fins al es van posar de moda moltes cançons i molts goigs que parlaven de mare de Déu de les Sogues i Sant Crist de Balaguer: «si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer», per exemple.
Durant aquests segles, la majoria de parròquies de la zona de la plana d'Urgell que queden més a prop de Balaguer, des de la Fuliola i des de Linyola cap a Balaguer, eren sufragànies del Sant Crist, i havien de pagar impostos.
Motiu d'inspiració d'artistes A finals del es va escriure un himne dedicat al Sant Crist amb lletra de Jacint Verdaguer i música del compositor i sacerdot balaguerí Josep Sorribes i Ruiz del Castillo (1838-1906).Historia de Balaguer de Pere Sanahuja L'oda Himne a la romeria s'ha convertit en un himne de la ciutat de Balaguer en el context de la Renaixença.
La seva victòria a la Creu és cantada amb vers vibrant pel gran poeta del renaixement de la llengua catalana, amb una música molt inspirada del mestre Sorribes. Proclama amb fe: «Del cel blau per la drecera siau el nostre davanter; siau la nostra bandera, Sant Cristo de Balaguer.»
Festes del Sant Crist La festivitat del Sant Crist és la festa major de Balaguer, i se celebra el 9 de novembre.
Basílica i Santuari L'església del Sant crist es va convertir en basílica l'any 2016. A l'entrada a mà dreta a prop del que seria la cinquena capella, que és la capella d'acollida, hi ha una làpida que hi diu que el 9 de maig del 2016 el papa Francesc concilia el títol de basílica menor amb aquesta església, a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Robert Sarah. La celebració solemne de la concessió del títol va tenir lloc el 9 de novembre de 2016, coincidint amb la festivitat del Sant Crist, i va estar presidida pel bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives.
Dins de l'església catòlica hi ha cinc tipus d'esglésies, la més important és l'Església Catòlica Romana, el segon grup són les quatre catedrals de Roma que són les quatre basíliques majors; després hi ha totes les catedrals del món, que com són catedrals tenen un rang, a continuació hi ha el grup de les basíliques menors, i després un cinquè grup que són la resta d'esglésies.
A l'entrada del Sant Crist de Balaguer hi ha un tipus de conopeu, la peça que representa que es tracta d'una basílica.
Al Bisbat d'Urgell hi han quatre santuaris més que també són basíliques menors: la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, la parròquia de Santa Maria de Valldeflors de Tremp, el Santuari de la Mare de Déu de Núria, i el santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Interior L'interior d'aquest santuari és una església d'una sola nau, molt ampla, amb capelles laterals i algunes més grans que d'altres. És coberta a,b volta de llunetes sobre pilastres amb capitells de decoració barroca.
De l'altar major en surten unes escales que pugen fins on hi ha la imatge del Sant Crist, còpia de 1947 de la imatge gòtica que es va perdre a la Guerra Civil espanyola amb la cremació de l'original, de la qual només va sobreviure el peu al qual està adherit a la còpia actual. En una de les capelles encara es poden veure restes de l'antiga església d'Almatà.
Dins de l'església hi ha una porta gòtica que és trobaria a l'actual Capella Fonda, és l'únic que s'ha conservat de l'antiga església, a més de la porta amb façana romànica per la qual s'entrava.
L'església actual es divideix en: Accés principal Nau Presbiteri Cambril del Sant Crist Capella d'acollida Accés secundari Capella de la Pietat Cor baix de les monges Sagristia Capella de Sant Francesc i Santa Clara Capella fonda Façana romànica Capella de la Reconciliació
Al costat dret de l'altar major el que seria el presbiteri, al costat hi ha la capella de les germanes clarisses també anomenat el «cor baix de les monges». Allà és on es guarda la imatge de la Verge d'Almatà, hi ha unes reixes, ja que antigament les monges eren de clausura i des d'allà seguien les misses i el que es feia a l'església sense sortir del monestir.
Dintre del cor baix de les monges hi ha una petita fornícula on es troba la Mare de Déu de Santa Maria d'Almatà, que és a qui va estar dedicada aquesta església durant els primers segles. Aquesta Mare de Déu no és plana, no s'aguanta dreta, ja que era una Mare de Déu pensada per portar a cavall com un amulet de la sort o en processó.
A la capella de la Pietat hi ha una imatge de Jesús davallat de la creu en braços de la seva mare, una talla de fusta policromada de l'Atelier St.Joseph. Una creació artesana dels monestirs de Bethléem de l'Assomption de la Vierge et de Saint Bruno.