Lhipocorístic és un nom afectiu que es forma per escurçament del prenom (i alguna vegada també el cognom). És una derivació que expressa la simpatia o l'afecte en forma de diminutiu o augmentatiu: (Maria > Mariona, Carme > Carmina), i altres vegades consisteix en una forma escurçada (Antoni > Toni, Meritxell > Txell) o en alguna altra modificació (Josep > Pep, Jep, Pepet i el castellanitzat Pitu, de Pepito). També pot passar que es combini l'escurçament amb el diminutiu (en un ordre o altre: Josefina > Fina > Fineta; Narcís > Narciset > Ciset).
La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (Concepció o Assumpció > Ció, Isabel > Bel). També és tradicional (encara que poc freqüent) l'escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig (Magdalena > Malena, Maria Isabel > Maribel).
En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurçat ha estat reduït a una sola síl·laba: Joaquim → Ximo; Jesús → Suso, Xuso; Vicent → Cento; Salvador → Voro en comptes de Vador; Benet → Neto; Miquel → Quelo; Anton → Tono; Rafel → Felo; Jacint → Cinto; Joan → Joano; Ferran → Rano.
Molts noms admeten una varietat d'hipocorístics, com ara Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xec, Xisco, Cisco (Siscu); i Francesca: Cisca, Xeca, Xisca, Xesca. Alguns noms comuns poden rebre hipocorístics: petita: tita (especialment per a cridar l'aviram: "tites, tites"), o en llenguatge infantil: sabates: tates.
Modernament, per influència de l'espanyol, són corrents els hipocorístics obtinguts per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom. Va contra tota la tradició i norma del català: *Àlex o *Sandro (per «Xandre»), *Cata o *Cati (per «Lina»), *Ceci (per «Cília»), *Marga (per «Margarideta», «Guida», «Lida», etc.), *Natxo (per «Nasi» o «Nani»), *Magda (per «Lena»), *Montse (per «Rata» o «Rateta»), *Rafa (per «Fel» o «Felet»), *Rosita o Sita (per «Rosó»), *Sebas (per «Tià»), *Franci (per «Cesc», «Xesc», etc.), *Dolo (per «Dolors»)...
Exemples d'hipocorístics catalans Agata o Agueda: Guida Agustina: Tina Alexandre: Xandre Anita: Nita Antoni: Toni, Ton, Tonet, Toniet, Tonió, Tonel·lo (Bal.), Antoniet, Antonic, Antonió (augmentatius: Antoniot, Toniàs, Toniangues, Toniarro) Anna-Maria: Ia, Mia Bernat: Nat Bonaventura: Tura, Ventura Camila: Mila Carolina: Lina Catalina o Caterina: Lina Caterina: Nina Cecília: Cília Celestino: Tino Claudina: Dina Cristòfol: Tòfol, Tàfol Elionora: Nora Elisabet: Bet Enriqueta: Queta Eulàlia: Laia Florentina: Tina Francès: Ceset, Cesó, Ciset? Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Cisco Francesca: Cesca, Cisca, Xisca, Xesca Francesa: Cesa Frederic: Fric Gabriel: Biel Gaietano: Tano Genoveva: Veva Gertrudis: Tuies Gregori: Gori Guillem: Gem, Gim Hermano: Mano Ignasi: Nasi, Nani Jeroni: Noni Joan: Jan Joana-Maria: Mia Jordi: Toti Josefina: Fina Josep: Pep, Bep, Bepe, Jep, Jepó, Pepet, Pepó, Pepot, Pepell, Pepic, Pepió, Zep, Zepó, Popó, Pepis, Pepos, Pepissó Josepa: Pepa, Bepa Lorda (*Lourdes): Luli Magdalena: Lena Manuel: Nel, Manelic Margalida, Margarida: Lida; Guida, Guideta, Guidó, Guidons; Margarideta, Margaridoia, Margaridota, Margaridó Margarita: Mita, Ita Mercè: Cè Meritxell: Txell Mireia: Ieia Misericòrdia: Coia, Cori Montserrat: Rat, Rata, Tat, Rateta Narcís: Ciset Nicolau: Colau Oriol: Uri Pere: Peric(o), Perot(e), Però(ne), Perilla, Perós Rafael: Fel, Felet Rosa: Rosó Sebastià: Tià, Tianet Teodora: Dora Vicent: Sento Victòria: Toia
Referències
Bibliografia
Bibliografia addicional
Categoria:Antroponímia