Momcsilló Tapavicza (Nadalj, Imperi Austrohongarès, 14 d'octubre de 1872 − Pula, Iugoslàvia, 10 de gener de 1949) fou un esportista austrohongarès que va competir en proves de tennis, lluita lliure i halterofíliata. El seu millor resultat fou la medalla de bronze en tennis en els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896. Finalitzada la seva carrera esportiva, Tapavicza fou un conegut arquitecte.
Carrera esportiva Tapavicza va néixer a Nádalja dins l'Imperi Austrohongarès (actualment Sèrbia) l'any 1872. Va començar a practicar esports a Újvidék (Novi Sad) i llavors va continuar els seus entrenaments a Budapest mentre estudiava arquitectura i enginyeria civil.
Degut als seus bons resultats, fou seleccionat per l'equip hongarès que va participar en els primers Jocs Olímpics celebrats a Atenes l'any 1896, on va competir en tennis, halterofília i lluita. Malgrat ser l'únic representant de l'equip hongarès en la disciplina de tennis, va aconseguir la medalla de bronze en categoria individual. Fou eliminat en semifinals per Dioníssios Kàsdaglis i guanyà automàticament la medalla de bronze juntament a Konstandinos Paspatis, ja que no es disputava final de consolació en aquella època. Disputant les proves d'halterofília es lesionà l'espatlla i quedà en darrera posició de sis participants. Dos dies després disputà les proves de lluita encara convalescent de la lesió i fou eliminat en el primer combat.
Després dels Jocs Olímpics no va tornar a participar en competicions esportives, però va continuar practicant l'atletisme, gimnàstica i rem a nivell recreatiu. Durant molts anys va ser membre del club de rem Danubius amb seu a Újvidék.
Arquitectura Després de la seva graduació, Tapavicza va quedar-se a Buscarest durant un temps fins a tornar a Újvidék. L'any 1908 fou convidat pel rei Nicolau I de Montenegro i Tapavicza va residir a Montenegro mentre realitzava el disseny de diversos edificis, entre els quals destaca l'ambaixada alemanya, el Banc Nacional a Cetinje, el Boka Hotel a Herceg Novi (destruït per un terratrèmol el 1979) i la Matica srpska de Novi Sad (abans coneguda com a Újvidék).
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va tornar a l'imperi austrohongarès, i més endavant va emigrar a Roma i Lausanne, acabant al Marroc. Allà va unir-se a la Legió Estrangera Francesa i va esdevenir bon amic de Francisco Franco, futur dictador d'Espanya.
Finalitzada la guerra va retornar a Novi Sad, on va crear la seva pròpia empresa de disseny arquitectònic, i va participar activament en les discussions sobre els plans d'urbanisme de la ciutat. El 1948 va traslladar-se a Poreč (actualment Croàcia), on va contribuir en la reedificació de la ciutat després de les seqüeles provocades per la Segona Guerra Mundial, malgrat que va morir l'any següent a Pula.
Jocs Olímpics Individual Any Campionat 1896 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia
Referències
Categoria:Tennistes hongaresos Categoria:Aixecadors hongaresos Categoria:Medallistes hongaresos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 Categoria:Morts a Croàcia Categoria:Tennistes serbis Categoria:Lluitadors hongaresos Categoria:Arquitectes hongaresos Categoria:Morts el 1949 Categoria:Medallistes olímpics de tennis Categoria:Esportistes de Voivodina Categoria:Artistes de Voivodina Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1872