Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpia de les llengües semítiques. Dotades d'una articulació particular anomenada "èmfasi", aquesta èmfasi es pot manifestar per velarització o faringealització, com en àrab, o per glotalització (realitzant una consonant ejectiva) com a l'amhàric. En hebreu i arameu moderns que històricament han tingut aquestes propietats, l'èmfasi ja ha desaparegut de la pronunciació.
Les consonants emfàtiques tenen propietats específiques: influeixen sobre el segell de les vocals properes (en àrab particularment, de diverses maneres segons els dialectes) en hebreu i en arameu, les consonants emfàtiques no estan sotmeses a la fricatització que afecta les consonants oclusives.
Els cinc fonemes "emfàtics" reconstruïts del protosemític són:
Descripció del fonema protosemític AFI Trans. Hebreu Arameu Àrab Ejectiva alveolar Tet Tet Fricativa ejectiva dental Sade Tet Fricativa alveolar o africada Tsadi Ṣade Fricativa Lateral o africada Tsade Ayin Ejectiva velar Qof Qof
Generalment les consonants emfàtiques es transcriuen amb un punt subscrit sota la consonant emfàtica, per exemple en àrab: ﺪ dal (no emfàtic) ﺾ ḍad (emfàtic - o tafkhim تفخيم).
Trobem consonants similars en altres llengües afroasiàtiques, per exemple en amazic.
Referències
Categoria:Llengües semítiques Categoria:Fonologia