Jean Harlow (nom autèntic: Harlean Harlow Carpenter; Kansas City, Missouri, 3 de març de 1911 − Los Angeles, Califòrnia, 7 de juny de 1937) va ser una actriu estatunidenca i un sex symbol de la dècada de 1930.Obituary Variety, June 9, 1937, page 54.
Després d'haver estat escollida pel director Howard Hughes, Harlow va aparèixer a la pel·lícula Hell's Angels (1930), però a continuació va actuar en una sèrie de films que no van rebre bones crítiques, abans de ser contractada per la Metro-Goldwyn-Mayer l'any 1932. Harlow va actuar amb els actors William Powell, Spencer Tracy i, en sis pel·lícules, amb Clark Gable.
La popularitat de Harlow va rivalitzar i aviat va ultrapassar la de les seves companyes de la MGM Joan Crawford i Norma Shearer. El sobrenom de Harlow va ser el de "Blonde Bombshell" (la sensació rossa) i també "Platinum Blonde" (la rosa platí).
Va morir quan encara s'estava rodant la pel·lícula Saratoga l'any 1937, als 26 anys. Aquest film es va completar usant dobles de cos i es va presentar als cinemes un mes després de la seva mort.
Biografia El nom complet de Harlow era Harlean Harlow CarpenterParish p.192 "Harlean" era la forma femenina del nom masculí "Harlow", que era el nom que els seus pares pensaven posar si hagués nascut un nen i havia nascut a Kansas City, Missouri. El seu cognom de vegades s'escriu incorrectament com Carpentier.Golden, p. 13
Harlow va deixar la casa de la seva mare (que s'havia divorciat) a 16 anys per casar-se amb un home anomenat McGrew. Poc després la parella va deixar Chicago per anar a viure a Beverly Hills. Ni McGrew ni Harlean treballaven i McGrew bevia massa alcohol. Es van divorciar l'any 1929.
Jean Harlow va entrar en contacte amb la 20th Century Fox i finalment va aparèixer a la seva primera pel·lícula, Honor Bound, com a extra, cobrant set dòlars diaris.Stenn, p. 28–29 El desembre va signar un contracte per 5 anys amb Hal Roach Studios, per 100 dòlars a la setmana.Stenn, p. 29–30 Va treballar amb un curtmetratge de Laurel i Hardy titulat Double Whoopee el 1929, i després en dos films més: Liberty i Bacon Grabbers (tots dos de l'any 1929).
Després del seu divorci, Harlow va treballar com a extra en diversos films que eren encara del cinema mut, i no va ser fins a la pel·lícula de 1929 anomenada The Saturday Night Kid, protagonitzada per Clara Bow, que va tenir un paper parlat.
miniatura|esquerra|Harlow (1930–31) A final del 1929, va ser descoberta per l'actor James Hall, que estava filmant la pel·lícula de Howard Hughes, Hell's Angels. Hughes, que tornava a rodar el film, inicialment mut, per convertir-lo en sonor, necessitava una actriu que substituís Greta Nissen, a causa del seu accent noruec, incompatible amb una pel·lícula sonora. Harlow va fer una prova i va aconseguir el paper.Stenn, p. 34–38
Hughes contractà Harlow per a cinc anys amb 100 dòlars per setmana. Hell's Angels pes va estrenar a Hollywood el 27 de maig de 1930 al Grauman's Chinese Theater, esdevenint la segona pel·lícula amb més recaptació de l'any 1930 només superada per la de Greta Garbo a Anna Christie). Aquesta pel·lícula va fer de Harlow una estrella internacional, però els crítics no eren gaire entusiastes. The New Yorker va escriure que la seva actuació era "simplement horrible", tot i que la revista Variety va reconèixer; "No importa quin grau de talent posseeixi... ningú va morir de fam tenint el que ella té"Stenn, p. 42, 46–47
miniatura|A Red Dust (1932) Louis B. Mayer era reticient, en principi, a contractar Jean Harlow per a la Metro-Goldwyn-Mayer, però el seu soci Irving Thalberg ho va acabar fent el 3 de març de 1932, pagant a Hughes 30.000 dolars.Stenn, p. 73–74
La MGM, per tal de promoure aquesta actriu, va arribar a dir que ella era descendent d'Edgar Allan Poe i la va fer aparèixer fent obres de caritatStenn, p. 146–147 miniatura|Amb Clark Gable a Hold Your Man (1933)
El seu segon marit, l'actor Paul Bern, es va suïcidar.
Mort Jean havia emmalaltit d'escarlatina als 15 anys, cosa que potser va contribuir a la seva mort per nefropatia (malaltia del ronyó) el 7 de juny de 1937. En aquells anys aquesta malaltia no es podia guarir, atès que encara no existien els antibiòtics, ni la diàlisi, ni el trasplantament de ronyó.
La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament, i Spencer Tracy va escriure en el seu diari, "Jean Harlow died today. Grand gal." (Jean Harlow ha mort avui. Una gran noia).Golden, p. 211 La MGM va tancar en el dia del seu funeral, el 9 de juny. Va ser enterrada al Forest Lawn Memorial Park a Glendale, CalifòrniaGolden, p. 214–215 A la seva tomba només hi ha una senzilla inscripció: "Our Baby".Stenn, p. 239
Filmografia parcial Saratoga (1937) Personal Property (1937) Libeled Lady (1936) Riffraff (1936) Suzy (1936) Wife vs. Secretary (1936) China Seas (1935) Reckless (1935) The Girl from Missouri (1934) Bombshell (1933) El sopar és a les vuit (Dinner at Eight) (1933) Hold Your Man (1933) Red Dust (1932) Red-Headed Woman (1932) Goldie (1931) Platinum Blonde (1931) The Public Enemy (1931) City Lights (1931) Hell's Angels (1930) The Love Parade (1929)
Referències
Bibliografia Block, Alex Ben; Autrey Wilson, Lucy (2010). George Lucas's Blockbusting: A Decade-by-Decade Survey of Timeless Movies Including Untold Secrets of Their Financial and Cultural Success. HarperCollins. Conrad, Barnaby (1999). The Blonde: A Celebration of the Golden Era from Harlow to Monroe. Chronicle Books.
Golden, Eve (1991) Platinum Girl: The Life and Legends of Jean Harlow. Abbeville Press. Jordan, Jessica Hope (2009). The Sex Goddess in American Film, 1930–1965: Jean Harlow, Mae West, Lana Turner, and Jayne Mansfield. Cambria Press. Monush, Barry, ed. (2003). Screen World Presents the Encyclopedia of Hollywood Film Actors: From the Silent Era to 1965, Volume 1. Hal Leonard Corporation. Nash, Jay Robert; Ross, Stanley Ralph (1988). The Motion Picture Guide (7 ed.). Cinebooks. Parish, James Robert; Gregory W. Mank and Don E. Stanke (1978). The Hollywood Beauties. Arlington House Publishers. Pitkin, Roy. Whom the Gods Love Die Young: A Modern Medical Perspective on Illnesses that Caused the Early Death of Famous People. Dorrance Publishing, 2008. , 9781434991997 Sherrow, Victoria, ed. (2006). Encyclopedia of Hair: A Cultural History. Greenwood Publishing Group. Spicer, Chrystopher J. (2002). Clark Gable: Biography, Filmography, Bibliography. McFarland. . Stenn, David (1993). Bombshell: The Life and Death of Jean Harlow. Bentam Doubleday Dell Publishing, New York. Wayne, Jane Ellen (2002). The Golden Girls of MGM. Carroll & Graf. Pascal, John. The Jean Harlow Story. Popular Library. 1964. Viera, Mark A.; Darrel, Rooney. Harlow in Hollywood: The Blonde Bombshell in the Glamour Capital, 1928–1937''. Angel City Press. 2011.
Enllaços externs
Fotografies i literatura
Categoria:Actors de cinema de Missouri Categoria:Actors de cinema mut estatunidencs Categoria:Persones de Kansas City (Missouri) Categoria:Morts a Los Angeles Categoria:Morts d'insuficiència renal Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1911