Rondalla d'esparvers és una obra teatral, un poema escènic en dos actes (el segon dividit en dos quadres) i en vers, original de Josep Maria de Sagarra, estrenat al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 8 de gener de 1918.
Fou la primera obra estrenada d'aquest autor.
L'obra L'acció passa en un racó solitari de les Guilleries. L'Andreu, casat amb la Margarida, desvela una passió per la seva cunyada Joana, amb qui fugirà. Viuran al bosc fins que ella el trairà amb un altre home. L'Andreu, en descobrir-ho, la matarà «torçant-li el coll com una serp». Al segon quadre del segon acte, uns facinerosos capitanejats per l'Andreu assaltaran un convent de monges per robar-lo. Dins d'ell hi trobarà entre les religioses la que fou la seva muller. El batlle amb els seus homes accedirà finalment al convent per tal de detenir-lo. Andreu acabarà llevant-se la vida amb un ganivet.
Interpretació «No ens equivocàrem al dir que En Josep Mª de Sagarra ens donaria amb la seva primera producció teatral la impressió d’un temperament vigorós propens a la concepció d’obres que poden ésser definitives», en digué la crítica l'endemà de l'estrena, impressionada per la «forta sensació dramàtica» i «la cruesa amb què descriu i qualifica algunes accions».
El mateix autor, en les seves Memòries, en parlava, inclementː «Dut per l’entusiasme verbal, vaig inventar un home i dues dones en els quals tot és gratuït i que no tenen altra biologia que la que els pogués encomanar la música dels meus versos. Aquests versos, de la mateixa collita del meu poema El mal caçador, foren l’únic que s’imposà de la meva obra, l’únic que em salvaren els crítics i l’únic que evità la protesta del públic». [...] També és veritat que, allèn dels versos, el públic restà una mica collarronsat per l’audàcia o per la brutalitat de certs conceptes [...]. Inexpert o inconscient, el meu primer assaig, en lloc de dissuadir-me, m’enverinà amb el tuf meravellós dels escenaris.»
El cas és que amb Rondalla d'esparvers, Sagarra ja assaja les línies que constituiran el bastiment i estructura del seu teatre: una trama senzilla entorn d'una forma o altra de triangle amorós, situada en un moment passat o bé atemporal i en un context rural; personatges immersos en les seves passions, que «passen de l'enfrontament i de la incomprensió a la il·luminació de la veritat produïda per la innocència»; un final feliç que redimeix en part del dolor; i tota la història continguda en un vers fluid i vibrant.
Repartiment de l'estrena Margarida: Elvira Fremont Andreu: Enric Giménez Joana: Mercè Nicolau Pere: Emili Ginestet Bernat: Vicent Daroqui El Traginer: Lluís Munt-Rosés El Batlle: Joaquim Vinyas Dos agutzins, dos homes, dues monges
Una òpera catalana El 29 de novembre de 1975, el compositor de sardanes Jaume Ventura i Tort va estrenar al Gran Teatre del Liceu una òpera de títol homònim, a partir del text sagarrià. El repartiment fou: Mirna Lacambra (Margarida, soprano); Carmen Hernández (Joana, soprano); Enric Serra (Andreu, baríton); Antoni Lluch (Pere, tenor); Joan Pons (Bernat), Manuel Soro (Batlle), Dalmaci González (Traginer) La direcció musical va anar a càrrec de Gerardo Pérez Busquier, la direcció escènica, de Dídac Monjo i els esbossos del vestuari, de Ramon Ivars.
Referències
Categoria:Obres de teatre de Josep Maria de Sagarra Categoria:1918 a Catalunya Categoria:Obres del 1918