Singtao daily. Edició del dissabte 23 d'octubre de 2010. 特別策劃 secció A18. "Sun Yat-sen Xinhai revolution 100th anniversary edition" 民國之父. conegut habitualment a la Xina com a Sun Zhongshan (孫中山/孙中山), fou un estadista, líder revolucionari i polític xinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina,孙中山尊称“国父”来历 , History Study Division of Beijing, China Communist Party com a Taiwan.中華民國國父孫中山先生, Government Information Office, Republic of China (Taiwan)
Sun va tenir un paper fonamental com a impulsor del moviment republicà i l'enderrocament de la dinastia Qing, l'última dinastia imperial de la Xina. Sun fou el primer president provisional en fundar-se la República de la Xina (RX) el 1912, i posteriorment fou cofundador del KMT (Guomindang o Kuomintang, literalment 'Partit Popular Nacional de la Xina') del qual fou el primer líder. Sun aconseguí la unitat després de la caiguda de la Xina imperial, i continua sent un personatge reconegut entre els polítics xinesos del i és i ha estat àmpliament respectat a ambdues bandes de l'estret de Taiwan.
Encara que Sun és considerat un dels grans líders de la Xina moderna, la seva carrera política fou una lluita constant amb llargs períodes d'exili. Després de l'èxit de la revolució, ràpidament va perdre el poder en la recentment fundada República de la Xina, i encapçalà successius governs revolucionaris que desafiaren als senyors de la guerra que controlaven una gran part de la nació. Sun no arribà a veure com el seu partit consolidava el poder sobre el país durant l'expedició al Nord. El seu partit, que formà una fràgil aliança amb els comunistes, després de la seva mort es dividí en dues faccions, l'encapçalada per Chiang Kai-shek i la de Wang Jingwei. El principal llegat de Sun es concreta en el desenvolupament d'una filosofia política coneguda com els tres principis del poble (三民主義): nacionalisme, democràcia i benestar per al poble.
Noms El nom es pot llegir Sun Yatsen, en transcripció Wade-Gilles (segons la pronúncia cantonesa),La transcripció pinyin segons la pronúncia cantonesa fora Sun Yatsen. o Sun Yixian en transcripció pinyin (segons la pronúncia en mandarí). En la tradició xinesa no es pot parlar d'un nom "veritable"; fins ben entrat el , hi era habitual adoptar noms diferents al llarg de la vida. El més semblant a un "nom real" seria el nom amb què fou inscrit als registres genealògics de la seva família, el qual fou Sūn Démíng (孫德明).王爾敏. 思想創造時代:孫中山與中華民國. 秀威資訊科技股份有限公司 publishing. , 9789862217078. p 274. Aquest, l'anomenat "nom de registre" (譜名, pǔmíng), era el nom pel qual el coneixien els seus parents, i l'utilitzat en circumstàncies formals, com quan es va casar. El primer caràcter xinès del nom de pila, dé (德), és el caràcter de generació que compartia amb el seu germà i amb els seus parents del mateix nivell generacional. En la tradició xinesa, aquest nom no es feia servir fora del cercle familiar. De fet, a la Xina poques persones coneixen aquest nom de Sun Yat-sen. Altres personatges històrics, com Mao Zedong, no obstant això, sí que han passat a la història amb el seu nom de registre.
Aquest nom, no obstant això, no fou pas el que li posaren en néixer. A la Xina, era tradicional que les famílies esperessin un cert nombre d'anys abans de posar nom definitiu als seus fills. Mentrestant, es feia servir el "nom de llet" (乳名, rǔmíng), que s'assignava al nen en néixer, i que només era conegut per la família més immediata. Així, el nom que va rebre Sun Yat-sen en néixer fou Sūn Dìxiǎng (孫帝象), nom de connotacions religioses format pels caràcters 帝, dì, 'déu suprem' i 象, xiǎng 'elefant'. El terme "elefant" es diu que es deu a un somni que hauria tingut la mare de Sun Yat-sen abans del naixement del petit.
Als deu anys, en ingressar a l'escola del poble, li posaren un "nom d'escola" (學名, xuémíng). Aquest "nom d'escola" solia ser el nom principal de la persona, fins que aquesta es feia major i els joves l'havien d'anomenar pel nom de cortesia. El nom d'escola que posaren a Sun Yat-sen fou Wén (文), i així, com Sun Wen (孫文), fou conegut per la major part de la gent en la primera època de la seva vida, i el nom pel qual se'l va conèixer quan començà l'activitat revolucionària.
El 1883, a 17 anys, Sun Yat-sen va rebre el bateig cristià, i començà els estudis a Hong Kong. Amb motiu del seu bateig, adoptà un nou nom, nom de cortesia (號, hào) en la tradició xinesa, que era Rìxīn (日新, "Renovació Diària").王壽南. (2007). Sun Zhong-san. 臺灣商務印書館 publishing. , 9789570521566. p 23. Suposadament, hauria pres aquest nom d'una citació del clàssic confucià El gran ensenyament (大學, dàxué). Aquest fou el nom que utilitzà en la seva època d'estudiant a Hong Kong.
Més endavant, el seu professor de literatura xinesa va escriure el seu nom com a Yìxiān (逸仙).游梓翔. (2006). 領袖的聲音: 兩岸領導人政治語藝批評, 1906-2006. 五南圖書出版股份有限公司 publishing. , 9789571142685. p 82. Encara que en mandarí les pronunciacions de Rixin i Yixian són molt diferents, en cantonès ambdós tenen la mateixa pronunciació: Yat-sen. Aquesta pronunciació cantonesa del seu nom era l'habitual quan es feu conèixer entre occidentals, la qual cosa fixà el seu nom a Occident com a Sun Yat-sen. Curiosament, a la Xina ningú el coneix avui dia com a Sun Yixian, ni Sun Rixin, ni tampoc Sun Yat-sen en cantonès. Més endavant, Sun Yat-sen trià un nom de cortesia (字, zì): Zǎizhī (載之). Aquest nom estaria basat en el seu nom d'escola, Wen, a partir d'una dita tradicional xinesa que vinculava els dos conceptes. Aquest nom de cortesia l'utilitzà poc, i tot just si és conegut.
En 1897, Sun Yat-sen va arribar al Japó. En enregistrar-se a l'hotel en el qual s'allotjava, un amic seu el va registrar amb el cognom japonès Nakayama (中山) per a ocultar la seva identitat, ja la policia japonesa el cercava. Aparentment, el seu amic xinès s'hauria fixat, de camí a l'hotel, en el rètol que penjava del Palau del marquès de Nakayama, prop del Parc Hibiya a Tòquio. A partir d'aquest moment, i durant tota la seva estada al Japó, Sun Yat-sen seria conegut com el senyor Nakayama. Els caràcters Nakayama es pronuncien Zhōngshān en xinès mandarí, i aquest seria el seu nom entre els republicans xinesos després de la caiguda de la dinastia Qing. Curiosament, aquest nom, Nakayama/Zhongshan, havia estat utilitzat com a cognom al Japó, però a la Xina, Sun Yat-sen va passar a utilitzar-lo com a nom propi al costat del seu cognom autèntic Sun. Així, es va convertir per a tots els xinesos de les generacions futures en Sun Zhongshan. Zhongshan significa "muntanya central", i no és un nom xinès habitual, la qual cosa li dona un caràcter molt especial com a nom únic, i amb el simbolisme afegit del seu significat de "muntanya central", que evoca el seu paper com a pilar en la fundació de la nova Xina.
El 1940, el Guomindang o Partit Nacionalista Xinès, concedí a Sun Yat-sen a títol pòstum el nom de Guófù (國父, "Pare de la Pàtria"), nom utilitzat habitualment a Taiwan. A la República Popular de la Xina, en canvi, se'l coneix de vegades com a "Precursor de la Revolució" (革命先行者, Gémìng Xiānxíngzhě).
Sun Yat-sen utilitzà molts més noms durant l'època d'exili. S'ha dit que arribà a utilitzar fins a trenta noms diferents.
Primers anys i formació miniatura|Sun Yat-sen, primer president de la República de la Xina i fundador del GuomindangD'origen humil, Sun Yat-sen va néixer el 12 de novembre 1866 en el si d'una família cantonesa al poble de Cuiheng (翠亨), llavors en el districte de Xiangshan (香山), a la província de Guangdong; regnava la dinastia Qing.Després de la seva mort, la ciutat i el districte de Xiangshan van adoptar el nom xinès més habitual de Sun Yat-sen, Zhongshan. Aquest és el nom de la ciutat actual. Quan Sun Yat-sen va néixer, aquesta depenia de la prefectura de Guangzhou, però en l'actualitat és una prefectura independent. Era el tercer fill d'una família d'agricultors i a 6 anys ja pasturava vaques entre altres feines pròpies d'una granja. Sun va estudiar medicina a Honolulu i a Hong Kong. Posteriorment es va convertir al cristianisme protestant.
A 10 anys, Sun Yat-sen, va començar a anar a l'escola. És també en aquest moment de la seva vida on va conèixer el seu gran amic de la infantesa, Lu Hao-tung. A 13 anys, l'any 1878, després d'anar un parell d'anys a una escola local, Sun va anar a viure amb el seu germà gran, Sun Mei (孙 眉) que residia a Honolulu.
Després, Sun Yat-sen va estudiar a l'Escola de Iolani on va aprendre anglès, història del Regne Unit, matemàtiques, ciències i cristianisme. Quan arribà era incapaç de parlar gens en anglès; però Sun Yat-sen va aprendre la nova llengua amb tanta rapidesa que va rebre un premi del rei David Kalakaua, ja que es considerava un èxit excepcional. Sun es matriculà a l'Oahu College (actualment, Punahou School) per a estudiar durant un semestre. Aviat, el 1883, fou enviat de retorn a casa a la Xina, ja que el seu germà temia que s'estigués convertint al cristianisme.
Quan va tornar a casa, el 1883, Sun es va reunir amb el seu amic de la infància Lu Hao-tung (北极 殿), i es trobaren a Beijidian, un temple que hi ha al poble de Cuiheng. Van veure molts vilatans que en el temple adoraven al Beiji (literalment "Pol Nord") o Emperador-Déu, i no estaven satisfets amb els seus mètodes de curació ancestrals. Sun va trencar l'estàtua, va provocar la ira dels vilatans i va haver d'escapar cap a Hong Kong.
A partir d'aquest moment, Sun va estudiar medicina a l'Hospital de Guangzhou Boji on hi havia el missioner cristià John G. Kerr. En última instància, va obtenir la llicència de la pràctica cristiana com un doctor en medicina per la Universitat de medicina per a la Xina de Hong Kong (precursora de la Universitat de Hong Kong) el 1892. Cal destacar que va ser un dels dos primers graduats.HK university. (2002). Growing with Hong Kong: the University and its graduates: the first 90 years. , 9789622096134. Va portar a terme un matrimoni pactat amb una companya també pagesa, Lu Muzhir, que tenia vint anys. Van tenir un fill, Sun Fo, i dues filles, Sun-Jin i Sun Yan Wan Jin.Singtao daily. 28 de febrer de 2011. 特別策劃section A10. Sun Yat-sen Xinhai revolution 100th anniversary edition.
Sun va ser batejat més tard a Hong Kong per un missioner nord-americà de l'Església Congregacional dels Estats Units; li va arribar el menyspreu del seu germà. El capellà també va desenvolupar una bona amistat amb Sun.Bergere, Marie-Claire. Lloyd Janet. (2000). Sun Yat-sen. Stanford university press. , 9780804740111, p 26.Soong, (1997) p. 151-178 Sun impulsava una revolució similar a la missió salvadora de l'església cristiana. La seva conversió al cristianisme estava relacionada amb els seus ideals revolucionaris i l'empentava a seguir avançant.Soong, (1997) p. 151-178
La transformació en un revolucionari miniatura|Fotografia de Sun Yat-sen i els seus amics, anomenats el "Si Da Kou" (Els quatre bandits, ) a la Facultat de Medicina per a la Xina de Hong Kong. De d'esquerra a dreta: Heling Yang, Sun Yat-sen, Shaobai Chen i You Lie. L'únic dret és Guan Jingliang. Durant i després de la revolta de la dinastia Qing, Sun era un líder dins Tiandihui, una societat secreta que va arribar a estar associada amb el sorgiment de grups de la tríada. Les seves activitats a Tiandihui provocaren en gran part el mal d'esquena de Sun. El seu protegit, Chiang Kai-shek, va ser també membre de Tiandihui.