miniatura|Una presentació de l'obra al Japó, el 1911 Casa de ninesHenrik Ibsen, Casa de nines, pròleg de Carles Batlle. Educaula. (títol original en noruec: Et dukkehjem) és una peça teatral que Henrik Ibsen va escriure entre Roma i Amalfi l'any 1879. Va ser publicada el desembre del mateix any i estrenada el gener de 1880 a Christiania, actual Oslo. Protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l'obra més traduïda i més representada de l'autor.
Va ser la primera obra d'Ibsen representada en català. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona Un enemigo del pueblo, en castellà.
Com ocorre a Un enemic del poble, que fou escrita posteriorment, es tracta d'un drama contemporani en què l'individualisme dels personatges s'enfronta a la moral i als costums establerts. Ambdues obres pertanyen a l'època dels "drames moderns" o "drames domèstics" d'Ibsen.
Argument miniatura|L'actriu Betty Hennings interpretant Nora el 1879 o 1880|299x299px Nora Helmer és des de fa vuit anys l'esposa del treballador de banca Torvald Helmer, mare de tres fills, i porta la típica vida d'una dona sotmesa al patriarcat del . Com és habitual en l'entorn moral en què viu, porta una vida superficial i basada en la imatge i les aparences. Ningú no s'interessa veritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament.
Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un préstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald se n'assabenta i s'escandalitza pel perjuri públic que significa. Després el prestador renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el que seria un típic final feliç victorià "ben fet". Tanmateix, Nora decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina, com una menor d'edat, per ningú més.
En la conversa final amb el seu marit, Nora exposa la seva decisióː Nora: De què en dius tu els meus deures més sagrats?
Helmer: Necessites que t'ho digui? No són els teus deures amb el teu marit i els teus fills?
Nora: Tinc altres deures no menys sagrats.
Helmer: No els tens ¿Quins deures són aquests?
Nora: Els meus deures amb mi mateixa.
Estil L'obra va ser escrita en una època en què predominava el naturalisme teatral i començava a aparèixer el simbolisme. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de Casa de nines és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació que l'espectador reflexioni, en comptes de ser moralitzat.
Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància del que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i especialment l'el·lipsi o obscenitat, quan hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de què disposa - no necessàriament amb solució única, ni amb solució.
L'obra presenta també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient on ha crescut el personatge principal.
En paral·lel, Casa de nines es considerada una obra exemplar del denominat "teatre d'idees", que en aquest cas planteja, entre diverses qüestions, la condició de les dones, i on el personatge de Nora representa una persona que no es resigna a ser una "nina". En aquest darrer sentit, Nora ha estat considerada com a figura político-cultural postfeminista en diferents interpretacions.La postmodernitat de Nora a la Casa de Nines, de Xavier Padullés, publicat a Assaig de teatre, Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Número 45. Any 2005.
Cinema miniatura|Fotograma del film mut Casa de nines, de 1922|247x247px
Aquesta obra teatral ha estat objecte de diverses versions cinematogràfiques, com:
A Doll's House (1917), pel·lícula muda de Joe De Grasse A Doll's House (1918), pel·lícula muda de Maurice Tourneur
A Doll's House (1922), pel·lícula muda de Charles Bryant Casa de muñecas (1945), d'Ernesto Arancibia Nora (1944), de Pat Murphy A Doll's House (1973), de Joseph Losey A Doll's House (1973), de Patrick Garland Nora Helmer (1974), de Rainer Werner Fassbinder
Teatre I d'una obra teatral que n'imagina la continuacióː
A Doll's House, Part 2 (2017) obra de teatre escrita per Lucas Hnath, i representada a Broodway. Després del cop de porta de Nora Helmer amb què acaba l'obra d'Ibsen, què passa? Aquesta obra parteix d'aquesta pregunta i en fa una continuació hipotètica. Traduïda al català per Helena Tornero,amb el títol Casa de nines, 20 anys després, ha estat representada a Catalunya al Teatre Municipal de Balaguer dins del Cicle de Tardor de 2019.Casa de nines, 20 anys després al teatre Municipal de Balaguer
Bibliografia Henrik Ibsen, Casa de nines, pròleg de Carles Batlle. Educaula. .
Referències
Categoria:Obres de teatre en noruec Categoria:Teatre sociològic Categoria:Obres literàries feministes Categoria:Obres del 1879