El tetragonur de CuvierTERMCAT (Tetragonurus cuvieri) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels tetragonúrids i a l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon Encyclopedia of Life
Etimologia Tetragonurus prové dels mots grecs tetra (quatre), gonia (angle) i oura (cua),Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya). mentre que cuvieri fa referència a Georges Cuvier. Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180: 740 p. Pàg. 384-385.
Descripció Cos allargat, de secció cilíndrica a la regió anterior a l'anus i quadrangular a la regió caudal. Cap una mica comprimit, ulls rodons i relativament grossos. Absència d'escates al musell, a les maxil·les i a una àrea circular al voltant dels ulls. A boca closa, la mandíbula encaixa dins la maxil·la superior. La primera aleta dorsal, replegable dins un solc, té de 15 a 21 radis espinosos curts. Els radis tous de la segona dorsal (molt més llargs) són en nombre de 10 a 17. L'aleta anal té un radi espinós i de 10 15 radis tous. Cos de color bru fosc o negre amb reflexos violacis. La longitud total és de 30 a 35 cm Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 219-220. (70 cm segons Haedrich).Haedrich, R. L., 1986. Tetragonuridae. P. 851. A: M. M. Smith i P. C. Heemstra (editors). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín. 52 vèrtebres. Aletes pectorals i pelvianes petites. Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aleta caudal bifurcada. Aletes pectorals amb cap espina i 14-17 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5-5 radis tous. 14-17 branquiespines.Morphology Data of Tetragonurus cuvieri - FishBase Distància interorbitària més gran que el diàmetre dels ulls. Os lacrimal força desenvolupat. Normalment, les larves mostren pigmentada la base de l'aleta caudal.Marine Species Identification Portal Mandíbula inferior amb 80 dents fines i comprimides, i superior amb 50. Esquelet imperfectament ossificat. Opercle arrodonit i cobert d'escates. Orificis nasals rodons, situats a prop de la línia dorsal i relativament junts. Absència de bufeta natatòria. Testicles de color blanc.Nos, María Rosario, 1961. Hallazgo del Tetragonurus cuvieri (Risso) en las costas catalanas. Miscel·lània Zoològica, 1-4: 133-137.
Reproducció A l'Atlàntic té lloc entre el març i l'agost.Spawning for Tetragonurus cuvieri - FishBase
Alimentació i depredadors Es nodreix de meduses, celenterats, ctenòfors i plàncton.FishBase El seu nivell tròfic és de 3,78.Sea Around Us És depredat per la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares).Matthews, F. D., D. M. Damkaer, L. W. Knapp i B. B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p. Pàg. 15.Organisms Preying on Tetragonurus cuvieri - FishBase
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, batipelàgic (entre 1 i 800 m de fondària) i oceanòdrom, Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. el qual viu a les aigües oceàniques temperades i càlides del Pacífic oriental (les illes Aleutianes, el golf d'Alaska, l'àrea compresa entre Alaska Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p. Pàg. 37. i Baixa Califòrnia -incloent-hi la costa del Canadà McAllister, D. E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus Núm. 64. Nat. Mus. Nat. Sci., Ottawa, Canadà. 310 p. Clemens, W. A. i G. V. Wilby, 1961. Fishes of the Pacific coast of Canada. Segona edició. Fish. Res. Bd. Canada Bull. (68):443 p. Pàg. 236-237.-, el corrent de Califòrnia, Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 282. Mèxic, el corrent de Humboldt, XilePequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Revista de Biología Marina, Valparaíso. V. 24 (núm. 2): 1-132. Pàg. 68. i les illes Hawaii),Tinker, S. W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p. Pàg. 341. Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 514. el Pacífic occidental (la Xina, Chinese Academy of Fishery Science (CAFS), 2007. Database of genetic resources of aquatic organisms in China (as of January 2007). Chinese Academy of Fishery Science. el mar del Japó,Shinohara, G., M. Nakae, Y. Ueda, S. Kojima i K. Mastuura, 2014. Annotated checklist of deep-sea fishes of the Sea of Japan. National Museum of Nature and Science Monographs, núm. 44: 225-291. el Japó, Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 234.Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748. el corrent de Kuroshio, Austràlia, May, J. L. i J. G. H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.Gomon, M. F., J. C. M. Glover i R. H. Kuiter, 1994. The fishes of Australia's south coast. Flora and Fauna of South Australia Handbooks Committee. State Printer, Adelaida. 1-992. el mar de Tasmània i Nova Zelanda), Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 265.Amaoka, K., K. Matsuura, T. Inada, M. Takeda, H. Hatanaka i K. Okada (eds), 1990. Fishes collected by the R/V Shinkai Maru around New Zealand. Japan Marine Fishery Resource Research Center. 1-410. l'Índic occidental (KwaZulu-Natal a Sud-àfrica), l'Atlàntic (el corrent de BenguelaBianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p. Pàg. 191. i Namíbia)Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa). Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299. i la mar MediterràniaGoren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 392. (les illes Balears, Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p. Còrsega,R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 47.Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p. Pàg. 49. ItàliaCosta, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 328. -com ara, Sardenya Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.-, Albània, Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm. AlgèriaDieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig. Pàg. 226-229. i, possiblement també, Grècia). Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 162.Catalogue of Life GBIF Els individus joves, normalment, es refugien entre tunicats pelàgics (com ara, Salpa i Pyrosoma), mentre que els adults semblen ésser solitaris.
Observacions El seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (66 de 100)Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111. i és sospitós de provocar enverinament per ciguatera, Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p. encara que els informes sobre la qualitat de la seua carn són contradictoris, ja que, per exemple, per a Risso seria molt tòxica: "...Sa chair, quoique blanche et assez tendre, est très nuisible. Ma propre expérience m'a démontré par deux fois qu'elle est fort dangereuse, et qu'elle ne peut servir de nourriture...",Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11. mentre que per a Tortonese tal toxicitat no ha estat confirmada.Tortonese, E., 1975. Fauna d'Italia. Osteichthyes (Pesci ossei). Parte seconda. Edizioni Calderini. Bolonya.Haedrich, R. L., 1986. Tetragonuridae. P. 1189-1191. A: P. J. P. Whitehead, M. -L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3. Tot i així, sembla que els principals símptomes després del seu consum són vòmits i calor a la gola i l'esòfag.
Referències
Categoria:Perciformes