San Ginés de la Jara és un convent dels Frares Menors Recol·lectes a la diputació del Beal, al terme de Cartagena (Múrcia) als voltants del Mar Menor a Espanya, i als vessants del Cabezo de San Ginés. Es tracta d'un convent, en l'actualitat abandonat, sota l'advocació de sant Genís de la Jara. El 25 d'agost, data de celebració del sant, se celebra un tradicional romiatge que parteix de Cartagena i arriba fins al convent.
Història miniatura|esquerra|Vista interior del cor presa el 2001. El 2009 la caixa de l'orgue va desaparéixer.
Hi ha constància de cultes mossàrabs en l'actual ubicació del convent des d'abans del en plena dominació islàmica.
Sembla que al existia una ermita adossada a una torre defensiva ocupada per monjos agustins.
En 1541, el papa Pau III reconeix la santedat de sant Genís de la Jara i estableix oficis religiosos entorn de la celebració de Sant Genís de la Jara el 25 d'agost.
El convent actual va ser aixecat per l'orde franciscà en el sota el patronatge del marquesat de los Vélez. D'aquesta època data la façana principal en la qual hi han els escuts dels esmentats franciscans i dels Vélez.
Exceptuant la façana renaixentista, la configuració actual del convent es deu a una reconstrucció total realitzada en el . En aquesta centúria es va construir l'església actual, d'una sola nau i sis capelles laterals (tres a cada costat) amb un retaule de perspectiva fingida sobre l'altar major. Té un cor (en l'actualitat desplomat) sobre els peus de l'església sobre els quals se situava un orgue barroc.
El convent comptava també amb un claustre, molt modificat per una reforma realitzada al , una torre, diverses ermites escampades per la muntanya propera i algunes edificacions annexes.
Com un oasi de verdor en l'àrid Camp de Cartagena s'estenia al voltant del convent un fèrtil i frondós hort i jardins molt celebrats per l'escriptor Francisco Cascales, qui va visitar el convent al .
En el el convent va ser desamortitzat i va començar la ruïna del cenobi. Es van derrocar algunes capelles amb frescs del .
En l'actualitat, malgrat haver estat declarat bé d'interès cultural (BIC) per decret de 28 de febrer de 1992, el convent està en un lamentable estat de ruïna a causa del seu abandó. Nombrosos elements mobles del seu interior, com l'orgue i alguns retaules han desaparegut, i part de la nau i el claustre estan enfonsats.
Tot el jardí i l'hort que envoltava el convent estan completament secs.
Atés el mal estat de conservació, l'associació Hispania Nostra va incloure el 2009 el recinte en la Llista roja de patrimoni en perill, i el va mantindre en la mateixa fins a març de 2018. En esta data va passar a la Llista verda de l'associació, com a resposta a les obres de restauració dutes a terme per la mercantil Hansa Urbana sota el marc del conveni urbanístic del Sector SG1.
Bibliografia Antecedentes mozárabes y musulmanes del culto a San Ginés de la Jara. Robert Pocklington. Enciclopedia de la Historia de Cartagena. VOL.VI. Ediciones Mediterráneo. Pascual Madoz, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Volum 8, pàg. 423, Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1847 Manuel Muñoz Clares, Luis A. García Blánquez La arquitectura del convento franciscano de San Ginés de la Jara - Imafronte Núm 16 (2002), Ediciones de la Universidad de Murcia, ISSN 1989-4562
Enllaços externs
35px|border Videos sobre el convent de San Ginés de la Jara en Youtube. 35px Imatges en Google sobre el convent de San Ginés de la Jara. 30px Imatges en Flickr sobre el convent de San Ginés de la Jara.
Referències
Gines De La Jara Categoria:Edificis de Cartagena Gines De La Jara Categoria:Primer Orde de Sant Francesc Categoria:Monuments d'interés cultural de Cartagena