Manuel García-Pelayo y Alonso (Corrales del Vino, Zamora, 23 de maig de 1909 - Caracas, Veneçuela, 25 de febrer de 1991) va ser un jurista i politòleg espanyol.

García Pelayo va ser el primer president del Tribunal Constitucional, des de la seva creació el 1980 i fins al 1986, moment en què fou substituït per Francisco Tomàs i Valiente.

Va deixar una obra molt extensa sobre qüestions jurídiques, polítiques i històriques, convertint-se en un referent jurídic de gran prestigi.

Biografia Després d'acabar els seues estudis a l'Institut de Zamora, el 1926, es va traslladar a Madrid, on va estudiar Dret a la Universitat Complutense. Després d'acabar la carrera, el 1934, va obtenir una beca de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, podent així visitar la Universitat de Viena.

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, el 18 de juliol de 1936, va passar a formar part de les files republicanes, tot i que el seu pare i el seu germà van ser reclutats pel bàndol nacional. Després de lluitar en diverses batalles, va obtenir el rang de Capità a la Plana Major.

Una vegada acabada la Guerra Civil, va ser reclòs en camps de concentració fins al 1941. Després de ser alliberat, es va casar amb Mercedes Vázquez Fernández-Pimentel. El 1947, el director de l'Institut d'Estudis Polítics de Madrid, Francisco Javier Conde, li va oferir una plaça de professor al centre. A partir de 1950, va començar a ser reconegut pel seu treball sobre el Dret constitucional comparat, passant a ser un dels autors més reconeguts en la matèria.

El 1951 va emigrar a l'Argentina, on començà a exercir com a advocat mentre impartia classes de Dret a la Universitat de Buenos Aires. Entre 1954 i 1958 va donar classes de Ciència política a la Universitat de Puerto Rico. Després es va traslladar a Veneçuela, on fundà l'actual Departament de Ciència Política de la Universitat Central de Veneçuela i l'Institut d'Estudis Polítics de la Universitat.

Va continuar amb les seves tasques docents fins a la seva jubilació com a professor titular de la Universitat Central el 1979. No obstant, el 1980, el rei Joan Carles I el va convidar a formar part del recent creat Tribunal Constitucional d'Espanya. Va ser elegit com el primer president d'aquest òrgan, càrrec que ocupà fins al 1986, moment en què dimití dels seus càrrecs de Magistrat i President de l'organisme, sense acabar el període de nou anys que preveu la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

Va tornar a Caracas el 1987, on va morir el 1991 després d'una llarga malaltia.

Obres Derecho constitucional. 5ª ed. Madrid: Manuales de la Revista de Occidente, 1959 El Reino de Dios. Arquetipo político. Madrid: Revista de Occidente, 1959 Ideología e iconología. Caracas: Universidad Central de Venezuela, 1963 Del mito y de la razón en la historia del pensamiento político. Madrid: Revista de Occidente, 1968 Auctoritas. Caracas: Universidad Central de Venezuela, Facultad de Derecho, 1969 Las funciones de los parlamentos bicamerales. Caracas: Ediciones del Congreso de la República, 1971 Ciencia política': introducción elemental a la teoría general de sistemas. Caracas: s.n., 1975 El estado social y sus implicaciones. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1975 La estratificación social de los países desarrollados. Caracas: Universidad Central de Venezuela, Facultad de Derecho, 1975 Las culturas del libro. Caracas: Monte Ávila, 1976 Los mitos políticos. Madrid: Alianza Editorial, 1981 Idea de la política y otros escritos. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1983 Derecho constitucional comparado. 4ª ed. Madrid: Alianza, 1984 Burocracia y tecnocracia y otros escritos. Madrid: Alianza, 1984 Las transformaciones del Estado contemporáneo. 2ª ed. Madrid: Alianza, 1985 El estado de partidos. Madrid: Editorial Alianza, 1986 Las formas políticas en el antiguo Oriente. Caracas: Monte Ávila, 1993 Obras completas. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1993. 3 v. Federico II de Suabia y el nacimiento del Estado moderno. Caracas: Fundació García Pelayo, 1994

Referències

Enllaços externs Fundació García-Pelayo Notícia a El País sobre la dimissió de Manuel García-Pelayo dels seus càrrecs de Magistrat i President del Tribunal Constitucional Sentència 111/1983, de 2/12/1983, del ple del Tribunal Constitucional espanyol, desestimant el recurs d'inconstitucionalitat núm. 116/1983, promogut per José María Ruiz Gallardón, com a representant i comissionat de 54 diputats més, contra el Real Decreto-ley 2/1983.

Categoria:Presidents del Tribunal Constitucional d'Espanya Categoria:Professors de dret Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Morts a Caracas Categoria:Persones de la província de Zamora Categoria:Professors de la Universitat Central de Veneçuela Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Saragossa Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Categoria:Juristes castellanolleonesos Categoria:Jutges americans Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts el 1991 Categoria:Juristes argentins Categoria:Nascuts el 1909