és una poeta, editora i traductora catalana.
Estil La seua poesia barreja Mercè Rodoreda amb Marina Tsvietàieva quan afirma que «ho acuso tot de ser massa bonic», que «només jutjo els jutges» però que «som-hi, que n'hi ha/ per tots i en sobrarà».
Els seus textos tenen força i busquen una manera diferent de dir les coses, lluny del cofoisme i de l'endogàmia majoritària: «em deixo anar i en rellegir-me –operació complicada–, intento treure el cap per la finestra i mirar la realitat per explicar-la des del meu punt de vista, sense oblidar el seu vessant abstracte». Si Blanca Llum Vidal sap encomanar és perquè viu en la joia del llenguatge. Vivificar la llengua és una comesa de poeta. Molta paraula clara, molta terra a peu pla, força de Cant, i esbossos de Visió. Tot un fet orgànic que fa que la cosa sigui alimentosa. Empeltada de tradició oral, de lèxic familiar, de llengua de poetes estimats, de les parles dels països del català, tot passat pel sedàs d'una veu amb estre, que pot, amb el temps, arribar a ser veu mestra.
Obra Ha publicat La cabra que hi havia (2009), Nosaltres i tu (2011), Homes i ocells (2012) i Visca! (2013).
Ha participat en uns quants llibres col·lectius, entre els quals, Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008), Quàntiques —10 poetes joves en diferencial femení—, Allò de dintre —homenatge poètic a Joan Ponç—, Màscares i reclams —vint dones interpreten Montserrat Abelló— i Ningú no ens representa —poetes emprenyats.
Ha editat la poesia d'Àngel Guimerà i les Dues Catalunyes d'Àngel Carmona.
Ha traduït, amb Arnau Pons, un fragment de La Douleur de Marguerite Duras. Els últims textos que ha escrit sobre altres autors s'han ocupat del Tractat sobre l'amor heroic d'Arnau de Vilanova, d'El ansia de la pandorga d'Orlando Guillén i de les Tres sorores de Salvador Espriu.
Obra publicada Poesia La cabra que hi havia. Palma: Documenta Balear, 2009 Nosaltres i tu. Palma: Documenta Balear, 2011 Homes i ocells. Barcelona: Club Editor, 2012 Visca! Palma: Documenta Balear, 2013 Punyetera flor. Barcelona: LaBreu Edicions, 2014 Aquest amor que no és u. Barcelona: Ultramarinos Editorial, 2018. Text bilingüe amb traducció de Berta García Faet. Amor a la brega. Lleida, Pagès Editors, 2018 Tan bonica i tirana. Barcelona: Proa, 2025.
Narrativa La princesa sou vós. Barcelona, Club Editor, 2022
Assaig Maripasoula: Crònica d'un viatge a francesa: Tushita Edicions, 2015 No cometràs adulteri, Barcelona: Fragmenta Editorial, 2024.
Premis i reconeixements 2024 - Premi Carles Riba, per Tan bonica i tan tirana
Referències
Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Editors barcelonins contemporanis Categoria:Premis Carles Riba de poesia Categoria:Barcelonetencs Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX