La Capella de Santa Bàrbara, de Castellar del Vallès, forma part del conjunt arquitectònic del Castell de Clasquerí en un dels extrems del gran pati que hi ha davant de l'edifici principal. Tal com ja esmentava l'eclesiàstic i escriptor Antoni Vergés i Mirassó, en la seva obra Història de Castellar del Vallès, no es té constància de la data de construcció tot i que, diversos autors, consideren probable que sigui una obra de finals del o molt a començaments del , doncs ja la trobem documentada des de l'any 1511.
Informació addicional Trets arquitectònics miniatura|esquerra|Detall de la finestra frontal És una capella plenament representativa de l'estil gòtic, de dimensions petites, d'una sola nau i amb una coberta a dos vessants. Aquest aspecte d'una única nau sumat a l'evidència d'unes línies molt senzilles són alguns dels trets característics que tot sovint trobem en l'anomenada arquitectura gòtica catalana. L'absis, orientat al sud-est, és de forma poligonal i es remata amb uns merlets, a manera de torre i de major alçada que la resta de la capella.
La façana principal, oberta en direcció a l'entrada principal del castell, ens ofereix una bella portalada, una finestra lobulada i la campana dins d'una petita espadanya. Tanmateix i pel cantó de ponent, amb vistes cap al riu Ripoll i damunt de l'imponent Sot de Santa Bàrbara, s'hi pot observar una terrassa lateral amb un conjunt d'arcs apuntats.
Detalls històrics i artístics Després de la construcció, es tenen moltes referències de celebracions familiars de la casa de Clasquerí en aquesta capella. L'any 1548, Isabel de Clasquerí i Corbera s'hi casà, en segones núpcies, amb Bernat de Meca i Turell, per quin motiu, el 20 de juny d'aquell mateix any, Magdalena de Corbera, mare d'Isabel de Clasquerí, encarregà al pintor i poeta Pere Serafí la construcció d'un retaule per a la capella, fixant-ne un preu de 80 lliures. Malauradament, aquest retaule va ser cremat totalment l'any 1936 arran dels fets de la Guerra Civil. Gràcies, però, a l'existència d'una fotografia d'aquest, l'escriptor Santi Torras Tilló en va fer un relat força descriptiu dels diversos passatges de la vida de Santa Bàrbara que figuraven a l'obra, així com una descripció dels principals trets artístics de l'autor.
A Història de Castellar del Vallès, Antoni Vergés i Mirassó continua explicant com, per exemple, el 15 d'agost de 1555, hi fou batejat en Miquel, Gaspar, Joan, fill dels il·lustres senyors en Bernat de Meca i na Isabel de Clasquerí i hi afegeix, «Crec que antigament se celebraria quasi cada dia a la capella de Santa Bàrbara, puix és fàcil que no faltés sacerdot familiar a la casa de Clasquerí». Quan la família Clasquerí deixà de residir-hi habitualment, la capella perdé el privilegi o llicència de culte, fins que l'any 1849, i accedint a la súplica de l'Il·lustríssim senyor Joaquim de Sentmenat, senyor del castell de Clasquerí, en Francesc Bosch, vicari general de Barcelona i Governador permeté que se celebrés a Santa Bàrbara el culte sempre que s'ha tingut per convenient.
Advocació a Santa Bàrbara
Durant el , però sobretot al , van proliferar els llocs de culte dedicats a l'advocació de Santa Bàrbara. A més a més de Castellar del Vallès, trobem advocació a aquesta santa a Santa Bàrbara de Pruneres que el 1328 era un beneficiat i, el 1381, era ja un santuari de prestigi consolidat. Santa Bàrbara tingué també altar a Sant Feliu de Lledó, junt amb els sants Prim i Felicià, l'any 1388. A Sant Feliu de Guíxols, junt amb altres sants, el 1441. A Sant Vicenç de Besalú, el 1456. L'any 1456 ja s'esmenta l'ermita de Santa Bàrbara a la parròquia de Sant Martí Sapresa. I a Serinyà, el 1443. Aleshores, s'invocava Santa Bàrbara en ocasió de tempestes i pedregades, com s'ha fet, posteriorment, amb la coneguda dita «Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu» que hom pronunciava en veure el llamp d'una tempesta.
Referències
Clasqueri Categoria:Monuments històrics del Vallès Occidental Categoria:Patrimoni monumental de Castellar del Vallès Categoria:Edificis de Castellar del Vallès Castellar Del Valles