El castell de l'Ametlla de Segarra era un fortificació del poble de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), les restes del qual estan declarades bé cultural d'interès nacional.

Història El seu origen es remunta al quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest sector extrem del comtat de Manresa o marca del comtat d'Osona. El 1077, els comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència perquè acabessin la fortalesa del lloc, la qual encara era a mig fer o molt malmesa.

Ecard Miró fou el primer senyor de Solsona. Els seus descendents directes, els Torroja, van mantenir la senyoria del lloc fins al 1215, quan Agnès de Torroja, senyora de Solsona i d'Arbeca, d'acord amb els castlans Arnau de Concabella i la seva muller Albespina, donà el castell a l'orde de l'Hospital. Aleshores, L'Ametlla passà a formar part de la comanda hospitalera de Cervera, que en tenia tota la jurisdicció civil i criminal. Els hospitalers infeudaren el lloc als Jorba, que en foren els castlans com a mínim fins al 1272.

La fortalesa tingué un paper estratègic rellevant durant la Guerra Civil contra Joan II (1462-1472). El domini eminent de l'orde de l'Hospital es va perllongar fins a l'abolició de les senyories el .

Descripció L'única part conservada del castell és la torre, datada cap a mitjans del . Situada a la vora del modern dipòsit d'aigua, a sobre de les cases del poble, és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,50 cm a peu pla i uns murs de 2,85 cm de gruix, amb una alçada total d'uns 13 m. Conserva dos dels tres pisos originaris. L'inferior està cobert per una falsa cúpula, que que feia de terra del primer pis, i el pis principal també era cobert per una cúpula semblant. La porta, oberta cap a l'est, era situada a uns 7 m del terra exterior, al nivell del pis principal, i presenta actualment una estructura molt malmesa, amb alguns testimonis dels brancals i una part de l'arc de mig punt.

Els murs són fets amb carreus rectangulars, col·locats en filades i units amb morter de calç. Tanmateix, les primers filades, fins a 2 m d'alçada, són de carreus més grans que els situats a més alçada. En alguns punts de la base són visibles els fonaments. A la banda oest es poden veure alguns forats o traus destinats a suportar la bastida que es degué alçar durant la construcció. A l'interior del pis inferior hi ha també dues filades de traus, situats a 3 m i a 5 metres del terra actual.

En època moderna, la fortificació fou reconvertida com a habitatge, amb algunes reformes com l'obertura de la porta d'entrada a la base, el tapiat del pas entre la cambra inferior i la principal, i l'arrebossat interior. Segurament s'hi van adossar altres construccions de planta baixa, de les quals únicament ha perviscut algun mur.

La restauració del 2011, amb la instal·lació d'una escala de cargol metàl·lica ha permès habilitar un mirador a la part superior amb vistes de la Segarra i la plana d'Urgell, així com del Prepirineu i del Pirineu.

Referències

Bibliografia

Ametlla de Segarra Categoria:Monuments històrics de la Segarra Categoria:Patrimoni monumental de Montoliu de Segarra Categoria:Edificis de Montoliu de Segarra