Els afrogrenadins o els grenadins negres són els grenadins afroamericans. També són anomenats simplement africans o negres. Són tots els grenadins que tenen avantpassats africans. Per a determinar qui és afrogrenadí no s'utilitza només l'aparença física, sinó més aviat el grup ètnic de pertinença. Segons el cens de 2012, el 82% de la població de Grenada era negra i el 13% eren mulats. Els grenadians blancs només són el 5% de la població del país.
Història i orígens Orígens El 1776, l'Imperi britànic va obtenir el control de Grenada i va començar a importar esclaus africans perquè treballessin a les plantacions de cotó, sucre i tabac.BBC. News: Timeline: Grenada. La majoria dels esclaus importats a Grenada provenien de l'actual Nigèria (sobretot igbos i iorubes:THE FÉDONS OF GRENADA, 1763-1814 més de 37.000, que representaven el 34% dels esclaus de l'illaAfrican origins of the slaves from British and former British Antilles) i de l'actual GhanaPoder local, poder global en América Latina (en castellà) - Pàgina 128 (fantes:Del olvido a la memoria: 4: las voces de los esclavizados, los sonidos de la libertad (en castellà); 2008. més de 10.000, un 19% del total). En menor mesura, també són remarcables els esclaus que provenien de Senegàmbia (més de 5.000, un 4,9%), Guinea,Big drum nation. The Experience of the Slave Trade and Slavery: Slave Narratives and the Oral History of Grenada, Carriacou and Petite Martinique, Final . Per David Omowale Sierra Leone (més de 12.000, un 11%), Costa d'Ivori (més de 14.000, el 13%), el golf de Benín (més de 5.800, el 5,4%), la conca del Congo (sobretot bakongo) i Angola. També cal destacar més de 12.000 esclaus que provenien d'Àfrica central (11%).
Història El 1700 es feu el primer cens de Grenada. En aquest, apareixen 525 esclaus i 53 antics esclaus lliberts. El camperol mulat Julien Fédon va liderar una revolta violenta d'un grup d'esclaus de l'illa. Els revoltats van aconseguir prendre l'illa i alliberar els esclaus que hi havien participat. Els revoltats van perllongar un any i mig la rebel·lió fins que els britànics van recuperar el control de l'illa. Com a càstig per la seva desobediència, els britànics van executar els presumptes líders de la revolta, tot i que Fedó mai no fou capturat. Tot i que els britànics van conservar el control de l'illa, les tensions entre els esclaus i els seus amos continuaren sent significatives fins que l'esclavitud fou abolida per una llei britànica el 1834itzcaribbean: Grenada history i tots els esclaus foren alliberats el 1838.
Demografia A Grenada, hi ha uns 96.000 afrogrenadins i al Canadà hi ha una comunitat de 6.300 afrogrenadins.
Religió La majoria dels afrogrenadins són cristians (95,3%). Les confessions més importants són la catòlica, la protestant i l'anglicana. El 50% dels afrogrenadins cristians són catòlics, el 30% són protestants, el 15% anglicans i el 5% pertanyen a esglésies cristianes independents. El 3% es consideren no religiosos, l'1% creuen en religions ètniques i hi ha petites minories d'islàmics (0,5%) i d'hinduistes (0,2%).
Cultura Música i dansa La música i les danses de Grenada tenen moltes influències africanes. Els estils musicals més notables del país són el calipso i la soca. El reggae i el dancehall també són estils musicals destacats. El carriacou és un estil propi del nord de l'illa de Grenada que data des de, com a mínim, final del , i també és afrocaribeny. La música de Grenada té elements africans com la crida i resposta, i les cançons tradicionals tenen lírica europea i africana.
Alguns dels músics grenadins més destacats són David Emmanuel (jazz i reggae) i Mighty Sparrow (calipso).
Afrogrenadians notables Herbert A. Blaize, polític. Ben Jones, polític. Nicholas Brathwaite, polític. George Brizan, polític. Keith Mitchell, polític. Tillman Thomas, polític.
Referències
Vegeu també Afroamericans.
Enllaços externs "Dellums and Grenada" - Ludington Daily News. "Political parties of the Americas, 1980s to 1990s" - Google Books.
Categoria:Grenada Categoria:Grups humans afroamericans Categoria:Grups humans de l'Amèrica Central