Lús de la informació és el resultat d'un procés mental mitjançant el qual el subjecte assimila el coneixement obtingut i, si el considera adequat, actua en conseqüència.
Concepte L’ús de la informació respon a la pregunta per què volem la informació. Després d'un procés intern d'avaluació, el receptor d'un missatge el personalitza: l'interioritza, el classifica i el dota de sentit per tal d'aplicar-lo a una situació concreta: resolució de problemes, detecció de riscos, presa de decisions…
Seran les característiques individuals de cada persona i el conjunt de factors contextuals (socials, culturals, organitzatius, cognitius...), els que comportaran una reacció en l'individu que el duran a disposar del coneixement o nou valor adquirit d'una forma o altra. La informació ajudarà l'individu d'acord amb les qualitats que reuneixi. La importància que l'individu doni a la informació obtinguda, segons el seu grau d'estructuració, rellevància, pertinència, fiabilitat, etc., farà millorar, incrementar o desenvolupar el seu coneixement, el qual derivarà en una modificació del seu comportament:
Grau d'estructuració: segons si la informació obtinguda és clara, precisa, sense interpretació. Versa sobre el significat dels termes. Grau de rellevància i pertinència: es mesura en funció de les expectatives i necessitat de la informació. Inclou un factor de subjectivitat, ja que, més enllà que sigui certa o no, respon a una pregunta concreta, en un moment concret i en una situació concreta. Grau de fiabilitat: dona valor a l'origen de la informació. Es mesura la confiança en les fonts d'on prové.
La generació i/o l'obtenció d'informació persegueix els següents objectius: Augmentar/millorar el coneixement de l'usuari, o dit d'una altra manera, reduir la incertesa existent sobre un conjunt d'alternatives lògicament possibles. Proporcionar a qui pren decisions la matèria primera fonamental per al desenvolupament de solucions i l'elecció. Proporcionar una sèrie de regles d'avaluació i regles de decisió per a finalitats de control.
En relació amb el fet de proporcionar una sèrie de regles d'avaluació i decisió, la informació com a via per arribar al coneixement, ha de ser elaborada per a fer-la utilitzable o disponible (aquest procés empíric s'anomena documentació i té mètodes i eines propis), però és impossible que la informació per ella mateixa doti a l'individu de més coneixement; és ell qui valora el significat de la informació, l'organització i la converteix en coneixement. La dada, per així anomenar-la, és en si un "prefix" de la informació, és a dir, és un element previ necessari per poder obtenir la informació.
Enfocaments El valor conceptual del terme ‘ús de la informació’ varia en funció de l'enfocament de cada investigador. Vakkari (1996), estableix les següents concepcions: La que es fonamenta en la teoria del sensemaking, segons la qual la informació és una eina creada per l'home i orientada a donar sentit a una realitat caòtica. L’ús de la informació dona sentit a una realitat desconeguda. Aquest concepte ha estat anomenat per altres investigadors ‘construcció de sentit’ La que es fonamenta en el procediment cognitiu. Els autors que defensen aquest model psicològic fonamenten les seves teories en afirmacions sobre la conducta humana, i és que la nostra conducta no és determinable en cap cas a causa del fet que cadascú té influències externes que determinen les seves decisions i, per tant, la seva manera d'actuar. Segons aquest enfocament, l'ús de la informació no ajuda a solucionar un problema, sinó que centra els seus estudis en com la informació canvia l'estructura del coneixement de l'individu. El que se centra en el procés de cerca dels grups, en les fonts que utilitzen i en l'eficiència de la seva gestió.
Altres investigadors, com Taylor (1991), centren els seus estudis no tant en l'ús de la informació a escala individual, aïlladament, sinó que els enfoquen des d'un punt de vista global (model information use environments), basat en l'entorn geogràfic, organitzacional, i social, intel·lectual o cultural de l'individu.
Investigadors com Foster (2006) els fonamenten no en la perspectiva individual de l'ús de la informació, sinó en l'ús col·laboratiu de la informació (collaborative information seeking) i, investigadors com Talja (2002) en l'ús compartit de la informació (information-sharing behaviour).
Ús de la informació i comportament informacional Visió general El comportament informacional té com un dels seus objectes d'estudi principal el procés de cerca d'informació (PCI) en el qual es distingeixen tres etapes: Necessitat d'informació Cerca d'informació Ús de la informació.
Tot i que ens centrarem en aquesta darrera fase del comportament informacional, l'ús de la informació, les hem de considerar les tres de manera global. Lògicament no podem fer servir una informació si abans no ens hem adonat d'una mancança informativa, hem pres la decisió de buscar, si considerem adequada o no la informació obtinguda i, sobretot, si el context no afavoreix la presa de decisions adients.
Continuant amb la perspectiva global, l'ús de la informació pot ser el resultat d'una demanda a un sistema formal però també de la consulta a una font d'informació i, fins i tot, d'una conversa informal on, de manera casual, es pot satisfer una necessitat que no havíem informativa que no havíem previst.
Aquesta perspectiva global en la consideració de l'ús de la informació, Todd (1999) la fa coincidir en l'orientació cap a l'usuari que experimenta la Documentació. En aquest sentit, l'ús de la informació ha passat de considerar-se dins un context organitzacional a un context social. Des d'aquest punt de vista, l'ús de la informació es concep com els canvis que es produeixen en l'individu que rep la informació tant en l'àmbit conductual com cognitiu. A més, cal afegir limpacte i la utilitat de la informació. L'impacte són les modificacions a conseqüència de l'ús de la informació i la utilitat fa referència a la rellevància que aquesta informació té per a nosaltres.
Estudis En aquest sentit, l'ús de la informació és una de les qüestions més desconegudes, ja que es pot conèixer el que un usuari sol·licita i obté, però és més complicat saber quin ús en farà posteriorment (Sanz Casado, 1997). És necessari conèixer aquests tipus de dades per tenir la possibilitat de valorar les capacitats que tenen els centres a l'hora d'oferir informació de qualitat per satisfer els requeriments dels usuaris.
D'entre els aspectes que estudien el comportament informacional, l'ús de la informació és el que més es va estudiar fins a la dècada de 1980. En aquell temps, els estudis se centraven, sobretot, en la generació de perfils d'usuaris o grups d'individus. Més endavant, s'ha canviat l'orientació dels estudis i s'han enfocat més en l'entorn en el qual té lloc el procés de cerca.
Aquest nou paradigma orientat a l'usuari fa que es comenci a estudiar l'ús de la informació des del punt de vista sociodemogràfic i tenint en compte les dimensions de l'entorn.
El model information use environments de R. S. Taylor estudia d'una forma global l'usuari en el seu context. Estableix, almenys, tres entorns d'ús: Entorn geogràfic Entorn organitzacional Entorn social, intel·lectual o cultural
Taylor es va centrar especialment en l'organitzacional i va especificar quatre categories que el defineixen: Grups d'usuaris Problemes Entorn estructural Situacions problemàtiques Davant d'aquestes situacions problemàtiques el model information use environments instaura al seu torn vuit categories (no excloents) que descriuen com s'usa la informació: Aclariment: la informació s'usa per a desenvolupar un context o per a donar sentit a una situació. Comprensió del problema: la informació s'utilitza per a desenvolupar una comprensió millor d'un problema particular. Instrumental: la informació s'usa de manera que l'individu sàpiga què i com fer alguna cosa. Factual: s'utilitza la informació per determinar els fets d'un fenomen o succés. Confirmatori: la informació verifica una altra informació. Projectiva: s'utilitza la informació per a predir el que és probable que succeeixi en el futur. Motivacional: la informació s'usa per a iniciar o mantenir un compromís personal. Personal o política: fa referència a la utilització de la informació per tal de desenvolupar relacions i millorar l'estatus i la reputació.
L'estudi de l'ús de la informació fa referència doncs a les conseqüències i els beneficis que un determinat sistema d'informació té per a la comunitat d'usuaris a la qual presta servei. En conseqüència, l'ús de la informació és l'indicador principal de la utilitat de la inversió en temps i recursos feta en un sistema d'informació.
Ús de la informació i Grups d'usuaris Visió general Els estudis sobre grups d'usuaris apareixen com a contrapunt de l'estudi del comportament informacional des del punt de vista del sistema d'informació. Així aquest enfocament “considera la informació des del punt de vista subjectiu, l'usuari com un ens actiu i sistemàtic i el comportament informacional en un context situacional i global, observat des d'un punt de vista cognitiu”.González‐Teruel, A (2011) La perspectiva del usuario y del sistema en la investigación sobre el comportamiento informacional. Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la
Información, vol. 12, nº1, p. 9‐27
En definitiva, el sistema d'informació s'ha d'adaptar a l'usuari i no al revés. L'anàlisi de les necessitats i els usos de la informació dels grups d'usuaris ha de servir per poder dissenyar sistemes d'informació adients a les consultes i necessitats de cada grup.
Alhora pren importància l'entorn que envolta i influeix l'usuari en el moment del procés de cerca d'informació i en l'ús que en fa.
Així els estudis de grups d'usuaris tenen dos interessos: Integrar les diferències individuals en el sistema d'informació dissenyant interfícies més adequades, més adaptades a les característiques dels usuaris.
Determinar les cognicions comunes dels usuaris, o si més no dins del grup d'usuaris, per facilitar la predicció del procés de comportament d'informació i aconseguir un coneixement teòric del procés cognitiu amb relació a la cerca i ús de la informació.
Categories El comportament informacional relacionat amb els usos específics de la informació, existeix perquè hi ha usuaris les necessitats dels quals han de ser satisfetes. Els estudis d'usos de la informació dels usuaris són la baula més important dins de qualsevol sistema d'informació, ja sigui que es parli de planificació i/o avaluació d'aquesta. En aquest sentit és necessari un examen empíric sobre la definició i les característiques d'usuaris potencials.
Dins de cada categoria d'usuari hi ha diferents tipus d'usos d'informació, depenent de les seves funcions, responsabilitats i tasques, és a dir els usuaris poden ser agrupats per matèries-disciplines o tipus d'activitats, s'identifiquen quatre grups d'usuaris que són: Professionals Empresaris o gestors d'informació en organitzacions Grups d'interès especial Grups socioeconòmics especials Per tant, els grups d'usuaris poden incloure enginyers, parlamentaris, empresaris, investigadors, professors, estudiants i públic en general, representats per les diferents minories existents en l'actual societat, els quals al seu torn estan definits i classificats en dos tipus de variables referents a les seves característiques.
El primer tipus, són les demogràfiques, com pot ser el sexe o l'edat dels usuaris, les quals influeixen en el comportament individual davant la informació. I d'altra banda les variables referents a les característiques no demogràfiques que es refereixen a l'ús de la comunicació interpersonal a través dels canals de recerca de la informació com poden ser les xarxes socials, les actituds tecnològiques relacionades al maquinari i programari.