La TSS (inicials de Tralla Super Sport) fou una motocicleta de competició fabricada per Bultaco entre 1960 i 1970, dissenyada específicament per a les competicions de velocitat i pensada per a participar-hi al més alt nivell, Grans Premis inclosos. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (125, 175, 200, 250 i 360 cc), per bé que les més populars foren les de 125 i 250 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric (refrigerat per aire en les primeres versions i per aigua ens les següents), bastidor tubular, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Concebuda partint de la màxima simplicitat, la TSS proporcionava a un preu raonable altes prestacions, fiabilitat mecànica i una excel·lent estabilitat, factors que la convertiren en una de les motocicletes de velocitat més ben valorades pels pilots privats durant tota la dècada de 1960. Era, de fet, la primera motocicleta de competició a ser venuda al públicHerreros 1998: «1945: Cataluña» p. 94 -obrint així un nou sector de mercat que aviat s'anomenà motocicletes "curses-client"- i el seu èxit convertí a Bultaco en un dels pocs fabricants a oferir una competència efectiva als tres gegants japonesos (Yamaha, Honda i Suzuki). Diversos futurs campions s'iniciaren en competició amb aquesta moto (entre ells, Barry Sheene i Jean-Pierre Beltoise) o bé hi aconseguiren èxits internacionals en algun moment de la seva carrera (com ara Rodney Gould, Jack Findlay, Ginger Molloy i, especialment, Ramon Torras). Fins i tot campions consagrats com ara Luigi Taveri o Hans-Georg Anscheidt, amb contractes vigents amb altres marques, n'adquiriren alguna per a competir-hi en curses no oficials.
Malgrat que Bultaco no participà amb un equip de fàbrica en el mundial de velocitat de forma continuada, sí que donà suport oficial a diversos pilots durant tota l'etapa de fabricació de les TSS, gràcies al qual arribà a acumular un important palmarès en aquest campionat, amb nombrosos podis en diverses categories (125cc, 250cc, 350cc i 500cc) i dues victòries en Gran Premi: la primera l'aconseguí Ginger Molloy al amb una TSS 250, i la segona, Salvador Cañellas al amb una TSS 125. Molloy esdevenia així el primer a guanyar un Gran Premi amb moto catalana, i Cañellas, el primer català a fer-ho.
Història Antecedents La Tralla S de 1959 miniatura|Una Tralla S de 1959
Bultaco presentà el seu primer model, la Tralla 101, el 24 de març de 1959. Era una motocicleta de 125 cc capaç d'assolir els 117 km/h de sèrie i fou molt ben acollida per la premsa especialitzada, essent qualificada com a la motocicleta amb motor de dos temps de millor rendiment del moment.Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 93 Poques setmanes després, el 19 d'abril, Bultaco va inscriure'n una dotzena al Premi RCMC per a motos comercials, disputat al circuit de Montjuïc, i set dels seus pilots acabaren entre els 10 primers classificats, amb John Grace segon a només 15 cm del guanyador.
Un mes després de la seva presentació, els pilots de fàbrica ja disposaven de sengles Tralla 101 especials per a competició, denominades Tralla S (de "Tralla Sport"), les quals anirien evolucionant gradualment. Atès que les millores que s'introduïen als prototipus oficials es portaven quasi sempre a la sèrie, les Tralla S dels pilots de fàbrica eren gairebé iguals a les que es comercialitzaven, la qual cosa possibilità que Bultaco acumulés ràpidament un gran prestigi esportiu (només durant el seu primer any de vida, la marca triomfà en 30 Grans Premis).
L'Escuderia "Dos Tiempos" Al mateix temps que la Tralla S, l'empresa creà el seu primer equip oficial, conegut com a "Escuderia Dos Tiempos". Tant les primeres Tralla S com les futures TSS varen ser desenvolupades per aquest equip, format inicialment per Marcel Cama, John Grace i Paco González i ampliat poc després amb Ricardo Quintanilla.Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 98-99 L'experiència dels pilots (tots provinents de l'equip oficial de Montesa) i de l'equip tècnic va fer que en qüestió de poc temps Bultaco comencés a acumular victòries i títols. Va guanyar el primer campionat estatal el 1961, amb Paco González. La TSS fou un model desenvolupat i evolucionat en gran manera per John Grace, que hi aconseguí diversos èxits als clàssics circuits europeus, especialment als britànics que coneixia bé de quan hi corria amb les Norton.Herreros 1998: «Campeonatos de España de velocidad» p. 182-183 Una de les seves actuacions més recordades la protagonitzà a Monza el 1963. Hi va acabar cinquè just per darrere de les Honda oficials i superant les Jawa-CZ de fàbrica.Herreros 1998: «Motos españolas en el mundial» p. 214-215
La G.P. i la Caçarècords de 1960
Gran aimant de la competició, Francesc Xavier Bultó (l'amo de Bultaco) decidí el mateix 1959 de fer una nova moto, tot partint de zero, específicament pensada per a les curses. Així doncs, es va començar a treballar en un projecte que va desembocar en una motocicleta especial, la Bultaco G.P. (també escrit GP). Aquest prototipus, del qual s'ha dit que se'n varen fer dos exemplars, constava d'un bastidor de doble bressol especial, fet a mida per a encabir-hi un motor amb les cotes de la Tralla i amb més inclinació de l'habitual per tal d'aconseguir més ventilació (ja que la moto hauria d'anar convenientment carenada). Altres característiques n'eren: embragatge en sec i a l'aire -sense carenat-, frens Olsani al davant, escapament tipus "pot" i amortidors tipus llapis.
miniatura|esquerra|La Cazarécords 175cc de 1960 El 3 d'abril de 1960, John Grace estrenà la Bultaco G.P. en competició a la cursa de 125cc del Gran Premi d'Espanya (una edició que no puntuava per al mundial), i hi va acabar segon per només 36 centèsimes darrere de Luigi Taveri i la seva MV Agusta. Poc després, però, aquell segon lloc fou anul·lat per qüestions de reglament, ja que Grace no havia posat benzina al lloc establert. Més tard, el 22 de maig, Marcel Cama pilotà la G.P. a Clarmont-Ferrand i guanyà la cursa en la categoria de 175cc. Val a dir que al llarg de 1960, Bultaco guanyà més de 50 curses arreu del món.
La Bultaco G.P. fou la base de la Cazarécords, un prototipus dissenyat per a batre rècords de velocitat sobre dues rodes. Durant el juliol de 1960, Georges Monneret, l'encarregat de triar les màquines amb possibilitats d'assolir nous rècords durant la Standard Oil del circuit de Montlhéry (a celebrar el primer dissabte del mes d'octubre), proposà a Bultó de participar-hi després d'haver vist la victòria de Marcel Cama a Clarmont-Ferrand. Bultó acceptà el repte i hi envià un equip compost pels quatre pilots de l'Escuderia "Dos Tiempos" més el mateix Monneret, els quals pilotaren el prototipus creat per a l'ocasió amb el resultat de 5 rècords mundials (aconseguits en les categories de 175, 250 i 350 cc), fita que obtingué gran ressò internacional. Aquell prototipus, anomenat Cazarécords, era una adaptació de la Bultaco G.P. a la qual se li afegí un carenat integral i uns suports per als nous reposapeus, se li canvià el fre anterior per un d'estàndard i se li redissenyà el tub d'escapament.
1961: Llançament de la TSS Aviat, però, Bultó s'adonà que el desenvolupament de la Bultaco G.P. implicava una gran despesa i, considerant els bons resultats obtinguts per les Tralla S, decidí de decantar-se per la fórmula més pràctica, la de potenciar al màxim unes motos derivades de la sèrie (les quals ja partien d'uns grups termodinàmics excel·lents). Així doncs, el mateix 1960 es va desestimar el projecte de la Bultaco G.P. i es varen dirigir tots els esforços cap a la nova Tralla de competició, anomenada ara Tralla Super Sport. Naixia així la mítica Bultaco TSS, les primeres unitats de la qual es produïren cap a mitjan 1960.
No fou, però, fins al 1961 quan se n'inicià la comercialització definitiva amb el llançament de la TSS 125 4 marxes, un model que es va exportar molt. En paraules de Frances Xavier Bultó, «tot començà amb els quatre de l'Escuderia Dos Tiempos, ja que de les seves motos sorgí la idea de fer-ne sèries especials. I les teníem venudes abans de començar la temporada».
Les TSS, eficaces i fiables, aviat esdevingueren una eina molt útil per als pilots privats. En aquella època en què els motors de dos temps encara no tenien la supremacia al Mundial, Bultaco era -al costat de MZ i - l'alternativa més eficaç als motors de vàlvules. Malgrat tot, la senzillesa, que era la clau dels seus èxits, marcava també el sostre de les seves aspiracions. En ple desenvolupament dels motors pluricilíndrics d'Honda al Mundial, Bultaco va competir-hi amb els seus monocilíndrics, lluny de les prestacions de les motos japoneses. Paco Bultó deixà dit que «la TSS no era una moto guanyadora al mundial però podia estar entre les sis millors i era una vencedora potencial en qualsevol altra cursa».
L'esplendor amb Ramon Torras (1961-1965)
El setembre de 1961, Paco Bultó contractà Ramon Torras quan aquest tenia encara 18 anys. Torras esdevingué el líder de la marca i el seu talent va permetre a Bultaco d'assolir èxits importants quan l'empresa no tenia ni tres anys de vida. S'ha dit que el creixement de Bultaco i el de Torras foren paral·lels i complementaris.
miniatura|Ramon Torras (esquerra) amb la TSS 125 a Mòdena el 1963, vencedor per davant de Jim Redman i la seva Honda (dreta, assegut). Fou una de les primeres victòries internacionals de la TSS 125. El primer triomf internacional de la marca arribà el 1962 gràcies a la victòria de Torras amb la TSS 125 a Snetterton (Regne Unit), l'any en què Torras guanyà també el seu primer campionat d'Espanya. Mancada encara de mitjans, però, Bultaco no podia seguir tot el mundial i es conformava enviant Torras a diverses curses internacionals, on aquest s'hi lluïa amb nombroses victòries i podis tant en 125 com en 250cc (entre altres, a Pau, Albí, Mòdena, Imola i Cesenatico). A més, als campionats estatals ho guanyava tot: el 1964 esdevingué campió d'Espanya de 125cc i 250cc, amb 34 victòries de 38 curses; a les quatre restants, fou segon.
Veient que quedar-se un any més a casa resultava insostenible, Bultó prengué la decisió d'abordar a fons el Mundial amb Torras el . Aquell Mundial arrenca a Daytona, on Bultaco no assisteix, però a la segona cita, el Gran Premi Alemanya celebrat a Nürburgring, Torras acaba tercer en 125cc (darrere les Suzuki oficials de Hugh Anderson i Frank Perris) i també en 250cc (darrere les Yamaha de fàbrica de Phil Read i Mike Duff), esdevenint així el primer català a assolir dos podis en una mateixa jornada i demostrant de passada que les TSS havien evolucionat i eren cada cop més a prop de les pluricilíndriques japoneses. Dues setmanes després, als entrenaments a Montjuïc durant el Gran Premi d'Espanya, tot i córrer masegat a causa d'una caiguda aconsegueix la pole position a 250cc i el quart millor temps a 125cc. L'endemà, després d'una avaria a la cursa dels 125cc mentre n'era un dels líders, a la dels 250cc acaba segon darrere Phil Read i davant de Mike Duff, aconseguint així el tercer lloc provisional al Mundial de la categoria.