Eustacia María Caridad del Río Hernández (Santiago de Cuba, 29 de març de 1892 - París, 1975), més coneguda com a Caridad del Río, Caridad Mercader o Caritat Mercader —pel cognom del seu marit—, va ser una militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic. És especialment coneguda per ser la mare de Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotski, i per haver participat personalment en l'operació.
Caridad Mercader pertanyia a una família benestant, d'origen indià, de la Barcelona de principis del . Es va casar jove amb Pablo Mercader, membre de la burgesia fabril barcelonina, de qui va prendre el cognom, i amb el qual va tenir cinc fills. Després de la fi del seu matrimoni amb Pablo Mercader, es va allunyar de la seva família i va girar l'esquena a la seva classe social. Va freqüentar cercles anarquistes i finalment es va adherir a l'ideari comunista. Va participar en els combats per sufocar la revolta militar a Barcelona i es va unir a les columnes que van partir cap a l'Aragó, on va resultar ferida, fet pel qual va haver de tornar a la rereguarda.
A les files del PSUC, va aconseguir certa notorietat (va ser presentada com la «Pasionaria catalana»). A la fi de 1936, va encapçalar una missió propagandística a Mèxic i, posteriorment, es va convertir en agent del NKVD a Espanya. El seu fill Ramon, també membre del PSUC i oficial en l'exèrcit republicà, va ser igualment captat per l'espionatge soviètic durant la guerra —probablement, amb la intervenció de la seva mare— i entrenat per eliminar Lev Trotski, exiliat a Mèxic. Caridad Mercader, que s'havia instal·lat a París en algun moment de 1937, també va participar en l'operació, però, quan el seu fill va ser detingut després d'assassinar Trotski, ella va aconseguir sortir de Mèxic i arribar a la Unió Soviètica, on va ser rebuda amb honors. Allà va participar activament en els conflictes entre les diferents faccions del comunisme espanyol exiliat.
El 1944, va aconseguir un permís per sortir del país amb l'objectiu d'aconseguir l'alliberament del seu fill. Però, contravenint les condicions acordades, va viatjar a Mèxic, on es duia a terme una operació encoberta per aconseguir que Ramon Mercader fugís de la presó. La presència de Caridad Mercader va ser contraproduent, ja que les autoritats mexicanes van endurir les condicions penitenciàries del seu fill i els soviètics van abandonar l'operació, sense aconseguir treure'l de la presó. Ramon Mercader no va perdonar mai la interferència de la seva mare.
Després del fracàs de l'operació, Caridad Mercader del es va establir a París i va gaudir d'una pensió soviètica. Viatjava ocasionalment a la Unió Soviètica per visitar els seus fills, Lluís i Ramon, que s'havia establert allí després de complir la seva condemna a Mèxic. Va morir a la capital francesa el 1975.
Biografia Primers anys miniatura|Caritat Mercader i els seus germans, vers 1895 Va néixer a Santiago de Cuba el 1892 en el si d'una família acabalada. El seu pare, Ramón del Río, era d'origen santanderí, però quan la família va decidir tornar a Espanya, uns anys abans de la independència cubana, es van assentar a Barcelona, on es van integrar en l'elit social de la ciutat. Caritat del Río va tenir, almenys, dos germans. Encara que ella posteriorment va afirmar que el seu pare havia estat governador de Santiago, així com el primer plantador que havia alliberat els seus esclaus a l'illa, res d'això és cert; i tampoc la seva mare, contra el que ella afirmava, hauria simpatitzat amb els independentistes cubans.
Caritat del Río va estudiar en el col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, i va passar temporades en els centres que la congregació catòlica tenia a París i a Londres. Gràcies a això, parlava perfectament francès i anglès. Pel que sembla, durant la seva adolescència, va sentir la crida de la vocació religiosa, encara que no va arribar a decantar-se per aquest camí.
Amb poc menys de setze anys, el 13 de juny de 1908, la premsa de Barcelona anunciava l'enllaç de Caritat del Río amb Pau Mercader Medina, set anys més gran que ella i integrant d'una pròspera família del negoci tèxtil. El seu pare, Narcís Mercader Sacanella, havia començat el negoci amb una fàbrica a Badalona i el va ampliar establint a Barcelona diverses factories més. Es tractava d'un enllaç que unia dues famílies adinerades de la burgesia barcelonina. Tots dos promesos muntaven a cavall i, segons va afirmar Caritat mateixa posteriorment, es va enamorar de Pau Mercader per la seva traça com a genet. El 7 de gener de 1911 es van celebrar les noces.
Pau Mercader tenia un caràcter afable, políticament s'alineava amb el nacionalisme conservador català i havia estat membre del sometent. En aquesta època, Caridad «era una bella adolescent de rostre rodó i faccions agradables amb una mirada dolça […] d'uns ulls verds que sempre van ser el tret més distintiu de la seva fisonomia». El matrimoni es va establir al carrer d'Illas i Vidal, al barri de Sant Gervasi de Cassoles. La jove esposa va adoptar el cognom del seu marit i seria coneguda a partir de llavors com a Caridad o Caritat Mercader. La parella va tenir cinc fills: Jordi (n. 1911), Ramon (n. 1913), Montserrat (n. 1914), Pau (n. 1915) i Lluís (n. 1923). Poc després del naixement d'en Pau, en Jordi va emmalaltir de poliomielitis i va sofrir la paràlisi d'ambdues cames.
Ruptura del matrimoni i estada a França
El matrimoni no va ser feliç i, després dels primers anys de convivència, va començar a naufragar. Pau Mercader, aparentment un devot pare de família, en la intimitat mostrava, segons la seva esposa, algunes aficions sexuals poc convencionals. Tal com va descriure el seu fill Lluís en el documental Asaltar los cielos, Caritat Mercader li havia explicat que el seu marit la portava a bordells per incitar-la a noves experiències sexuals. Allí, l'hauria forçada a observar a través d'espiells ocults en els envans de les habitacions les trobades sexuals entre les prostitutes i els seus clients. Aquests episodis haurien originat en ella un profund menyspreu no sols cap al seu marit, sinó també cap a la seva classe social.
A principis de la dècada de 1920, Caritat Mercader, que fins llavors havia viscut segons les convencions del seu cercle social, va començar a mostrar una actitud poc d'acord amb els usos burgesos. Segons el periodista i escriptor Gregorio Luri —que recull el relatat per Isaac Don Levine—,
Caritat Mercader va començar a fer classes de pintura amb l'artista Vicente Borràs i Abella, en l'estudi del qual va poder establir contacte amb intel·lectuals i bohemis. Va començar així la seva transformació personal i, a poc a poc, va començar a freqüentar ambients marginals i a consumir morfina —segons va relatar el seu fill Ramon al seu germà Lluís, Caritat va ser addicta en secret als opiacis durant molts anys. En ple auge del pistolerisme a Barcelona, Caritat Mercader va freqüentar cercles anarquistes, i arribà fins i tot a proporcionar-los informació per atemptar contra els interessos empresarials dels Mercader. Atès que el seu germà, José del Río, era jutge municipal i coneixia quins jutges s'encarregaven d'una causa concreta, ella passava informació als anarquistes sobre la identitat dels jutges al capdavant de cada procés per actes terroristes contra els seus correligionaris. Alhora, aquests usaven la informació per a amenaçar aquests jutges i aconseguir la llibertat dels encausats. En la mateixa època, va començar el deteriorament de la posició econòmica del matrimoni, la qual cosa va poder influir també en la metamorfosi de Caritat Mercader. Quan el 1921 va morir el patriarca de la família Mercader, el seu primogènit, Joan, lhereu, va restar al capdavant de les empreses familiars. No obstant això, les va administrar de manera ruïnosa; el negoci es va enfonsar i finalment va fugir amb la seva família a l'Argentina. La resta de la família Mercader va quedar en una posició econòmica precària, i el matrimoni Mercader-Del Río va haver de mudar-se a un pis més modest al carrer Ample, en el barri Gòtic, al costat de la basílica de la Mercè. Segons el periodista i investigador Javier Juárez,
Caritat Mercader va haver de fer classes per contribuir a l'economia familiar, va ser això —i no la seva relació amb l'estudi de Borràs i Abella— el que va fer que comencés a relacionar-se amb ambients molt diferents dels de la seva classe social. Pau Mercader treballava de comptable, sobretot per a petites empreses editorials. miniatura|Avió de les Lignes Aériennes Latécoère el 1919. Caridad Mercader va establir una relació sentimental a la dècada de 1920 amb Louis Delrieu, pilot de la línia de Latécoère entre París i Tolosa. Caridad i els seus fills van anar a viure a França amb Delrieu Un altre factor que va contribuir a la fi del seu matrimoni va ser la relació que ella va establir amb l'aviador francès Louis Delrieu —la identitat de l'aviador va ser establerta l'any 2013 per Gregorio Luri. Delrieu, que pilotava regularment en la línia de Latécoère, entre Casablanca i Tolosa de Llenguadoc, va haver de fer un aterratge d'emergència prop d'Alacant el 1919. Casualment, Caridad Mercader es trobava en una propietat familiar a la mateixa zona passant una temporada. Delrieu i Caridad Mercader es van enamorar: «Era jove, elegant i cavallerós, i estava embolicat en l'aurèola mítica d'heroisme que acompanyava els pioners de l'aviació». Esdevingueren amants, si bé no se sap exactament quan. Delrieu va ser el padrí del fill petit de Caritat Mercader, Lluís, que va néixer el 1923; de fet, es va arribar a rumorejar que Delrieu era el veritable pare de Lluís. Un escriptor antiestalinista com Julián Gorkín va atribuir el viratge personal i ideològic de Caritat Mercader a la seva relació amb aquest aviador —«va sostenir relacions amb un pilot aviador, militant comunista, que li va contagiar el seu fanatisme». No obstant això, Lluís va afirmar que el seu padrí, al qual no va identificar pel seu nom, havia estat membre de la Croix-de-feu, una organització feixista francesa fundada el 1927.